Els Òbits (Matadepera)

Un dels llocs que conec desde fa molts  anys es la Serra de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. M'he perdut moltes vegades pels seus camins plens d'història i de racons amb una bellesa especial.

Per les seves cingleres plenes de coves ja es passejava l'home prehistòric. A l'Edat Mitjana era una serra plena de vida com ens ho indiquen les seves masies, castells, monestirs  i necròpolis com la de Can Robert i la del Marquet de les Roques. Es varen construir masos aprofitant les coves i els seus habitants vivien de les terres del voltant,

Aquesta vegada parlaré d'una masia molt coneguda anomenada Els Òbits.  

Es troba al terme municipal de Matadepera a mig camí del Monestir de Sant Llorenç del Munt i el Coll d'Estenalles. Es tracta de dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX - XX, en què es van abandonar definitivament. Es tracta d'un habitatge amb dues estances que es comuniquen interiorment, d'aproximadament 130 metres quadrats, Sembla que  tenia dues plantes, si ens fixem trobarem les restes d'una escala interior. El mur que tancava el mas esta molt deteriorat i presenta un paredat comú, lligat amb fang i morter de calç i arrebossat.

Podem veure clarament on estava la porta i dues finestres, i a la part superior de la paret restes de les teules que cobrien una petita part del mas

Una part és coneguda com el Cau de la Moneda, ja que segons es diu, en aquest lloc s'hi fabricava moneda falsa.

Als anys 40-50 es van trobar una petita necròpolis formada per dos  enterraments de teules i un de lloses. Jo la veritat es que no he trobat res. Imagino que es van fer excavacions al seu dia i es varen emportar tot el material.

COM ARRIBAR:

A la carretera de Matadepera a Talamanca troben el Coll d'Estenalles, on esta el centre d'informació del Parc Natural de St.Llorenç del Munt. Aquí agafem la pista que surt al costat del centre amb direcció a la Mola on es troba el Monestir de St.Llorenç del Munt. A mig camí (més o menys deprès d'una hora i quart caminant) trobem la desviació a ma esquerra que ens porta al Òbits. Tot esta perfectament indicat.

Tiermes

Aquesta vegada sortim de Catalunya i ens anem a la terra dels arevacs a l'actual província de Sòria. Aquesta tribu celtibera va portar de cap durant molts anys als romans.

Per tots es coneguda la historia de Numància.

Vista general

Un altre reducte arevac que durant les Guerres Celtibèriques va plantar cara a les legions romanes durant molts anys va ser la ciutat de Tiermes (per alguns anomenada Termancia)

Durant dècades va ser inexpugnable. El poderós exercit romà ho va passar molt malament contra aquesta bel·licosa tribu.

Finalment l'any 98 aC. El cònsol Tito Didio els va aconseguir sotmetre, obligant a la població a baixar del turó on estava la ciutat i a establir-se al pla prohibint emmurallar el nou establiment.

La característica destacada d'aquest jaciment es que degut a l'estrat rocós de la zona, la construcció de moltes cases està feta a la roca. Es una ciutat rupestre.

Del primitiu oppida arevac poc queda, la major part de construccions son d'època romana.

Com a punts destacables tenim:

"El Graderio"

El Graderio

Restes d'una vivenda amb l'escala d'accés

Es un espai public format per un conjunt de graons tallats a la roca just al costat d'una de les portes de la ciutat. La seva interpretació podria ser un teatre, un àrea de reunions o un lloc sagrat. Tot i que la idea que es te actualment es que era un mercat de Ramat.

"L'acueducte"

Totalment diferents als que ens tenen acostumats aquest romans. Es tracta d'unes canalitzacions tallades a la roca.

Aqueducte

Escala i finestra d'una vivenda

"El Mercat" (macellum) amb les seves botigues (tabernae) que en el seu moment hauria de ser impressionant ja que estava construït a dos nivells.

Molt curioses també algunes cases amb les habitacions, finestres i escales tallades a la roca.

La visita acaba a l'ermita romànica de "Nuestra Señora de Tiermes"

COM ARRIBAR:
El jaciment pertany al poble de Montejo de Tiermes. Per arribar 

ho podem fer per els pobles de San Esteban de Gormaz (provincia de Soria)  o per Ayllon ( província de Segovia). Trobareu indicacions que us portaran sense problemes.

Pareu i visiteu el Museu Monogràfic de Tiermes on us informaran i agafeu la visita guiada de les excavacions.

Porta d'entrada

Ja que esteu per la zona no deixeu de visitar els pobles d'Ayllon i el de Burgo de Osma amb les ruïnes de la ciutat  celtibera-romana de Uxama.

Val la pena!

Poblat Neolític de la Draga (Banyoles)

 

A la mateixa riba de l'Estany de Banyoles es troba l'únic jaciment lacustre de la península. Se'l coneix amb el nom de La Draga.

Descobert l'any 1990 i amb una antiguitat de 7000 anys pertany al neolític antic. Els seus habitants tot just acabaven d'abandonar les Coves. Eren els primers passos del conreu de la terra i de la ramaderia

Gracies a la gran quantitat de troballes i al seu bon estat de conservació sabem que conreaven cereals als camps propers i als horts a tocar del poblat faves i pèsols.

També els boscos els hi proporcionaven aliments com avellanes, peres,pomes, raïms, pinyons...

Sabem que en aquella ramaderia emergent criaven bous,cabres,ovelles i porcs. Finalment la seva alimentació es completava amb la cacera de conills, cérvols, cabirols, senglars, bous salvatges, ànecs, peixos i tortugues.

El material orgànic s'ha conservat gràcies a quedar cobert per una capa de fang evitant d'aquesta manera que es podrís.

A les excavacions s'han tret a la llum destrals, aixades, falç ganivets i fins i tot els pals de les Cabanes.

Aquest jaciment ha tingut dos punts d'excavació. Un a terra amb una superficie de 350 m2. A la visita ens van explicar la dificultat d'aquesta zona ja que s'han de fer servir bombes d'extracció d'aigua per que el nivell dels materials queda per sota del nivell freàtic.

L'altre punt d'excavació d'uns 100 m2 es troba dins de l'aigua.

Per mi la par més destacable del jaciment es la reconstrucció de tres tipus de Cabanes del poblat. De fet de les excavacions només es pot veure una petita part i es plena d'aigua.

Aquestes reconstruccions ens donen una idea de com es vivia en aquella època, de com aprofitaven els recursos naturals i com tenien els magatzems de menjars comunitaris, aixo ens indica que encara no existien les classes socials.

Actualment el terreny està barrat i vigilat per càmeres degut a les accions incíviques d'algun brètol que es dedicava  calar foc a les cabanes.

La visita la gestiona l'empresa Arqueotur i s'han de consultar horaris per poder fer-la 

http://www.arqueotur.org/yacimientos/poblado-neolitico-de-la-draga.html

Es molt recomanable visitar La Draga, Les Coves de Serinyà que estan molt a prop i donar la volta a l'Estany de Banyoles on a més del paisatge veurem la fauna i la flora que aquí hi viu.

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.banyolescultura.net/dragesp0.htm

Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà

Aquesta vegada ens desplacem a Serinyà a la comarca del Pla de l'Estany a on trobem unes coves prehistòriques que per les seves troballes son un dels jaciments mes importants de Catalunya. Aquí es va trobar una dent amb una antiguitat de 200.000 anys, sent la resta humana més antiga trobada al nostre país.
La visita al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà esta totalment indicada i museïtzada i es pot fer tanta amb àudio-guia com en visita guiada (aquesta es la opció que recomano, ja que els nois que ens varen fer l'explicació es nota que els hi agrada i gustosament van respondre a les nostres preguntes fent la visita molt interessant).
Primer es visualitza un audiovisual que ens introdueix a l'entorn natural i a la vida dels nostres avantpassats.
Tot seguit visitem la sala d'exposicions on trobem reproduccions d'eines dels habitants del paleolític superior (fa 18.000 anys)
Sortim de l'edifici i anem a la Cova de l'Arbreda que actualment està en procés d'excavació.Va ser habitada per Neandertals farà uns 90.000 anys i posteriorment pels Sapiens.
La segona cova que visitem es la Cova del Mollet, aquí es on es va trobar la resta humana més antiga de Catalunya a més de moltes restes d'animals de l'època.
Per finalitzar aquesta interessant visita anem a la Cova del Reclau Viver, habitada ja durant el paleolític superior, farà uns 39.000 anys i posteriorment durant el neolític i l'edat del bronze, la cova era utilitzada com a refugi, com a magatzem i com a lloc d'enterrament.
En aquest jaciment estem tocant la nostra història més antiga, per aquí es va estar passejant L'Home Heidelberguensis farà 200.000 anys, els Neandertals i els Sapiens. Es va viure el canvi climàtic. Del fred de l'època dels Neandertals amb la seva vegetació estepària i la fauna pròpia fins a la temperatura actual que vàren tenir els Sapiens. D'aquí van marxar a l'època del neolític per construir els poblats farà uns 7000 anys, com el de La Draga a la veïna Banyoles. Fent aquest important pas es va passar de ser caçadors-recolectors a pagesos construint les bases de la societat actual.
Per mi es un jaciment de visita obligada per els amants de la història.

COM ARRIBAR-HI:  El Parc es troba situat al costat de la carretera de Banyoles a Serinyà. C-66. Perfectament indicat.

MÉS INFORMACIÓ: http://turisme.plaestany.cat/Seccio/QueFer/Fitxa/tabid/107/IdF/287/IdT/45/language/ca-ES/Default.aspx 

Poblat ibèric del Turó de Can Gallemí (Sta.Maria de Martorelles)

Fent servir el meu esperit aventurer em vaig anar a cercar el poblat de Can Gallemí. Realment quasi no havia trobat informació. Només se l'anomena en alguna tesi que havia llegit per la xarxa i en un article,que em va agradar molt, de com el Sr. Andres Cueto del Rio el va descobrir (penjo el link abaix)

Tot i que es fàcil arribar quan coneixes el camí, treien la grimpada del final, em va costar trobar-lo. Quan ja estava a punt de marxar, vaig trobar un trosset de ceràmica, possiblement d'ànfora. Amb les forces renovades vaig pujar com vaig poder a dalt del turó. Aquí vaig trobar dues habitacions quadrades. Com passa en els poblats de la època, les parets posteriors estaven adossades a la muralla.

A les excavacions que es van fer entre els anys 56 i 61 del passat segle es van trobar dues ànfores, alguna sivella, una javelina un moli i destrals de sílex a mes de ceràmica pròpia d'aquest poblats. Com a curiositat les restes d'un esquelet amb una fletxa clavada que va ser trobat a prop del poblat, tal com s'explica a l'article que he comentat abans

L'estat actual es de total abandonament, esta ple de matolls

Torno a repetir que es una pena que totes aquestes restes estiguin perdudes.

COM ARRIBAR:

Des de Barcelona agafem la B-20,seguint per la carretera B-500 cap a Mollet. Al arribar a la part mes alta poc després d'una corba molt tancada, agafem un carrer que surt a ma dreta,On està el restaurant " El Cau" (veiem les senyals del GR-92) fins a una cadena on hem de deixar el cotxe.
Agafem la pista del GR que va fent pujada fins que arribem a un coll on trobem alguns pins pinyers força grans i uns dipòsits d'aigua de fibra de vidre. Aquí veiem un caminet que surt cap a l'esquerra just darrera d'un gran pi. Aquest camí passa entre mig d'unes vinyes que semblen abandonades. Quan arribem a dalt de la vinya sortim a una pista. Si tirem a l'esquerra arribaríem al turo de Galceran. Nosaltres tombem cap a la dreta passant de llarg primer una pista i desprès un altre totes dues cap a l'esquerra. Desprès de pujar una miqueta el camí comença a baixar fent revolts fins que arribem a un senyal del GR 97.3 i el seguim cap a l'esquerra de baixada. Arribarem a un creuament i tombarem a la dreta a pocs metres trobarem a ma esquerra el dolmen de Castellruf i a 50m estem als peus del poblat de Castellruf (senyalitzat).Aqui la pista es bifurca. Cap ala reta i marcada amb el GR aniríem al poblat i castell del Turó de Sant Miquel.

Nosaltres agafem la pista de la esquerra que en forta baixada ens portarà a destí. No te pèrdua,primer passarem per sota d'una línia d'alta tensió. Després fa un revolt molt tancat cap a la dreta. Aquí estarem sobre la cantera abandonada de Can Gallemí. Val la pena sortir-se de la pista i albira la panoràmica sobre el Vallès.

Continuem baixant fent revolts i quan arribem quasi a la base de la cantera surt un antic camí carreter a la Nostra dreta. Te dos postes de fusta un a cada costat. L'agafem (ja estem arribant) A ma esquerra trobem primer les runes d'una masia i desprès una construcció moderna amb dos dipòsits d'aigua. Una línia de baixa tensió s'enfila cap al turó. La travessem i ens trobem una pineda. Estem a prop de les primeres cases del poble. Hi ha un gran pi a la nostra dreta i darrera un turonet. Es aquest!. Entre els postes de fusta i el pi deuen haver uns 100m. Ara hem de passar entre la vegetació i escalar una miqueta entre les pedres, que de ben segur son runes de la muralla. Un cop a dalt ja estem als restes visibles del poblat.

Total de l'excursió una hora i quart mes o menys

MES INFORMACIÓ:

Aquest es l'article sobre el Sr. Cueto que he comentat abans

http://84.88.10.30/index.php/Notes/article/viewFile/23986/23820

A la pagina 86 del següent enllaç:

http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/5535/crb03de22.pdf?sequence=3

Poblat ibèric del Castell (Palamós)

A Palamós trobem un important poblat dels indigets conegut amb el nom de la Punta del Castell. Construït al segle VI aC va estar habitat fins a l'època romana i va tenir el seu màxim esplendor entre els segles IV i III aC.

Les seves primeres construccions daten del segle VI aC, en plena edat del ferro, en que es va instal·lar un petit nucli de població format per unes 6 cabanes. Després va estar abandonat temporalment fins al segle V aC, moment en que es construeixen mes cases i es re-aprofiten les antigues cabanes com a fosses d'escombraries, com sitges o per recollir l'aigua de pluja.

En l'època de màxim esplendor i creixement demogràfic (segles IV i III aC), deguda sens dubte a l'influencia de la ciutat d'Ullastret, es construeix la muralla i l'entrada al oppida es reforça amb la construcció de dues torres quadrades.
Les edificacions s'estenen pels vessants oriental i occidental, l'urbanització queda determinada per la topografia i el poblat s'ha de bastir sobre terrasses esglaonades reforçades per murs de contenció i sobre aquestes s'aixequen les habitacions de planta quadrada o rectangular. A la part mes alta del poblat es creu que existia un edifici d'us public, possiblement un temple.

Amb l'arribada dels romans a Empúries l'any 218 aC i al contrari dels altres poblats que son abandonats o destruïts, Castell gracies a la seva importància estratègica viu una important reforma urbanística. Es construeixen noves defenses i s'amplia cap al nord. A l'entrada del poblat es construeix una plaça porticada envoltada de locals comercials. Les ultimes reformes es van portar a terme amb època de l'emperador August.

Al segle I dC amb la instauració definitiva de la Pax Romana el poblat deixa de ser necessari com a punt estratègic i es va abandonant progressivament

Actualment es conserven gran part de les estructures arquitectòniques, es poden veure les muralles, les torres, les habitacions, les sitges i les bases de les columnes de la plaça porticada. Nomes es visitable la part baixa i es d'entrada lliure.
Aquest poblat pertany a La Ruta dels Ibers

COM ARRIBAR:
Des-de la platja del Castell a Palamós el veiem perfectament a mes d'estar indicat

Més informació: http://www.mac.cat/cat/Jaciments/Castell

Dolmen de la Cova d'en Daina

Al poble de Romanyà de la Selva al Baix Empordà trobem aquest impressionant dolmen descobert pel professor Manuel Cazurro a principis del segle XX. Al 1957 es va fer una segona excavació

Construït entre el 2700 aC i el 2200 aC, el dolmen te una mida de 7,60 m de llarg per 1,70 m d'ample i 1,50 m d'alçada , esta envoltat per un cromlech en forma d'anell extern d'11 metres de diàmetre i encara s'observa el túmul de terra i pedres.

Un passadís orientat d'est a oest ens porta a la cambra funerària. Al seu interior es van trobar   nombrosos ossos molt fragmentats i moltes dents de gent gran i de criatures. Set puntes de sílex de diverses tipologies i fragments de ganivet, també de sílex. Dos fragments ceràmics amb línies incisives i un altre fragment de vora, potser campaniforme. Més de tres centenars de grans collarets d'esteatita i de cal·laïta. Dues plaquetes de fibrolita de color gris-verdós i dues altres de sorrenca molt fina, una perforada. Una peça discoïdal de pissarra negrosa i una petita peça feta amb una làmina fina d'or, en forma cilíndrica,enrotllada.

COM ARRIBAR: Desde el poble de Romanyà de la Selva trobem indicacions que ens portaran fins al monument sense cap problema.