Barcino. (Via sepulcral. Plaça de la Vila de Madrid)

Fa anys quan era jo un crio, el meu avi em va portar a una de les seves voltes per la part vella de Barcelona i a la Plaça de la Vila de Madrid em va ensenyar  aquesta necròpolis. Em va explicar que durant unes obres va sortir a la llum un cementiri dels romans.

Els anys van passar i aquesta  plaça va patir alguna transformació, estudis i degradacions, però sempre que passava donava un cop d'ull a les tombes. I va ser a l'octubre de 2009 que el Museu D'Història de Barcelona obre el petit centre d'interpretació de la Via Sepulcralis.


La historia es com tantes altres fruit de la sort. L'any 1944 es va posar en marxa una nova urbanització de la zona ocupada fins aleshores pel convent de Santa Teresa de les Carmelites Descalces i edificis del voltant que havien patit els bombardejos de la Guerra Civil. Deu anys més tard, al 1954 durant les obres de construcció d'un nou edifici es va descobrir la via sepulcral. A partir d'aquí es van fer diverses excavacions arqueològiques. El que va sortir a la llum va ser diferents tipus de monuments funeraris a cada costat de la via que conduïa a la porta septentrional decumana de Barcino. Va estar en us durant els segles I al III d.C. i per la seva estructura corresponen a enterraments de gent humil.

Es veuen  diferents  tipus de tombes. Les més comuns son les anomenades cupae i en tenim de dos tipus: Les cupae solidae: elevades sobre un o dos esglaons, te forma de bota de fusta i al centre te un espai a on es graba el nom del difunt i les formules funeràries. Estan treballades amb pedres de Montjuïc i les Cupae structilis, fetes de maçoneria i revestides d'estuc gairebé sempre de color vermell. Al centre tenen un espai perforat a on s'encastava una placa de marbre amb les inscripcions. També hi trobem ares, esteles i un enterrament col·lectiu, dos pous un de diposit i un altre ritual. Aquí s'hi van trobar deu gossos, sis de porcs nounats, un cap de cavall i un àmfora vinària. Tot forma part dels rituals d'enterrament d'aquella època i que trobem molt ben explicats al centre d'interpretació.


COM ARRIBAR:
L'adreça es: Pl. De la Vila de Madrid 08002 Barcelona

ESTAT ACTUAL:
Molt bo. Tenim un petit centre d'interpretació de la via sepulcral i de les vies de comunicació que hi havia a l'imperi romà.

Molt recomanable la visita

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/ca/muhba_via_sepulcral.html

http://revistaarqueouca.files.wordpress.com/2011/11/arqueo_uca-nc2ba-1-elena-conesa-la-necrc3b3polis-romana-de-la-via-sepulcralis-plaza-de-la-villa-de-madrid-de-barcelona.pdf

L'Hospital de Sang de Mata-rodona

Amagat entre arbres i parets de roques al vell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt es troba un curiós lloc, no pel que es veu sino pel que ha passat.
Es tracta de l'Hospital de Sang de Matarrodona. Tot i que no he trobat informació real amb dades, sembla ser que va ser un hospital de campanya durant les Guerres Carlines, d'aquí el seu nom.
Al  segle XIX van esclatar les Guerres Carlines entre els partidaris de Isabel II d'Espanya i el pretendent al tron Carles de Borbó

Interior de L'Hospital de Sang

La Primera va tenir lloc entre els anys 1833 i 1840
http://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Carlina
La Segona va tenir lloc entre els anys 1846 i 1849
http://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_guerra_carlina
I la Tercera va tenir lloc entre els anys 1872 i  1876
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tercera_guerra_carlina

Per les terres catalanes va ser molt activa i sembla que per la zona de Sant Llorenç del Munt se les van tenir. No va haver cap gran batalla, les accions es duien a terme mitjançant la guerra de guerrilles. Per aixo trobem aquest lloc tan amagat i perdut entre els turons.
La construcció que podem veure es bastant escassa. El primer que crida l'atenció es la formació rocosa. Davant nostre veiem una gran roca foradada  i al seu interior el reste de les parets que vant tancar  en el seu dia l'hospital.

Entrada de la Cort Fosca

Potser hem de deixar corre la imaginació per veure la magnitud del lloc. Posar-nos per un moment en la pell d'aquells homes que arribaven ferits, com les passarien primer per arribar a aquest indret tant amagat i després com serien les cures que els hi dispensarien els metges de campanya.
Tornant a la actualitat al costat mateix del hospital trobem la cova de la Cort Fosca amb un recorregut aproximat de 110m i una font al seu interior.

Interior de la Cort Fosca

A aquesta cova s'han fet excavacions arqueològiques i han trobat que ha estat ocupada de ben antic.
Per acabar la visita a aquest indret ens hem de fixar amb les imponents heures que s'enfilen per les parets rocalloses i amb molta sort ens vindrà a saludar una guineu que viu per la zona i que es fa veure quan hi ha visitant a l'espera de rebre quelcom de menjar. Jo encara no la he vist.

Heures

COM ARRIBAR:
Trencat l'esquema del blog faré una petita ruta en la que podrem veure alguns llocs amb empremtes històriques i unes excel·lent vistes del Vallès i dels Pirineus si el dia es clar.
Deixarem el cotxe al pàrquing del punt quilomètric 11 de la carretera de Terrassa a Talamanca a l'anomenada Alzina del Sal·lari.
Pugem la pista primer asfaltada i desprès  de terra fins que en 15 minuts arribem al Coll de les Tres Creus.

Necròpolis Medieval de La Pola

Agafem el caminet que tenim juts davant que en lleuger descens ens portara a la petita necròpolis medieval de La Pola.
Just quan el camí dona la volta veiem la balma de La Porquerissa. Aquí, com el seu nom indica, es a on guardaven els porcs de la masia de La Pola. Excavacions arqueològiques han trobat restes prehistòrics.

La Porquerissa

Exterior de la Cova del Racó Gran

Més endavant un corriol ens portarà a la Balma de La Pola a on antigament estava la masia amb el mateix nom si ens fixem a les parets encara es poden veure senyals de la seva existència. Una font i unes taules conviden a fer una paradeta.
Tornem al camí per on veníem i arribem al Coll de Tanca.
Continuem la Nostra ruta pel camí que amb forta baixada tenim davant nostre.
Arribem a la Cova del Racó Gran. Aquesta curiosa cova ha estat treballada per la ma de l'home.

Interior de la Cova del Racó Gran

Continuem el camí fins arribar a la pista de Mata-rodona. La remuntem i amb forta pujada arribem a un giravolt a la dreta.
Cap a l'esquerra veiem un corriol marcat amb una fita i amb pintura blava. Seguim els senyals i amb uns 5 minuts arribem a la cova de La Cort Fosca i L'Hospital de Sang.

Al següent enllaç trobarem la ruta mes detallada i amb visita als turons de la zona que es poden estalviar si no es vol caminar tant.
http://sefobi.eresmas.net/Fitxers/obac.html

Dolmen de la Roca d'en Toni i necròpolis de Can Boquet

El dolmen de la Roca d'en Toni es troba situat al terme municipal de Vilassar de Dalt. Va ser documentat per primera vegada l'any 1904 per Francesc Carreras Candi. La seva datació es pot situar entre el 2500 aC fins el 1800 aC, en el període que es coneix com Calcolític o Eneolític. Es tracta d'una petita galeria catalana de planta trapezoïdal amb dues pedres dretes a cada costat, una de les quals fa de capçalera al fons. Un altre posada plana damunt fa de coberta. La planta de la cambra es quadrangular. Del corredor només resten dues lloses que segueixen en línia recta la de la cambra. Una d'aquestes lloses va ser col·locada posteriorment al seu lloc desprès de consultar una fotografia del 1907. Del túmul no resta res.

La Roca d'en Toni ha estat excavada com a mínim en quatre ocasions. Primer al principis del segle XX pel Centre Excursionista de Catalunya. La segona per Pere Bosc Gimpera. La tercera al voltant de l'any 1950 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt i la quarta el 1982 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat.

Només a la primera intervenció es van trobar algun restes de materials però no es va fer cap estudi i actualment es desconeix on es troben

.

A pocs metres del dolmen trobem una petita necròpolis medieval formada per set tombes, una d'elles d'un nen, Bastides amb lloses de granit. Es van descobrir l'any 1974 soterrades al camp de conreu.

Totes presentaven les mateixes característiques morfològiques, planta rectangular i orientades cap a Llevant. Les cistes estaven fetes amb pedres de mida regular i cobertes amb grans lloses rectangular i allargades.

La millor conservada tenia l'esquelet amb la forma en que es va enterrar, amb els braços i les cames estirades

 

COM ARRIBAR: Des de Vilassar de Dalt enfilem poble amunt pujant pel carrer d'Àngel Guimerà fins que arribem a una pista sense asfaltar. Per aquí trobarem senyals que ens portaran a l'oficina d'informació de can Boquet i al dolmen.

Deixo el link de la Diputació que es el que vaig fer servir jo.

http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp?parc=6&m=61&s=371&o=1

Com a comentari puc dir que es una pista molt transitada per cotxes per lo que si algú vol fer una passejada tranquil·la millor que s'oblidi

Necròpoli del Marquet de les Roques (Matadepera)

Es coneix l'existència d'un poblat medieval al Coll d'Eres, tot i que en la actualitat no es troba cap vestigi.Sembla,ser que ja estava habitat a l'Alta Edat Mitjana. Molt a prop seu trobem la necròpoli medieval del Cingle del Marquet. Formada per varies tombes molt tosques fetes a base de lloses. Trobades per un pastor van ser excavades el 1929 pel Centre excursionista de Terrassa. De les quatre tombes excavades dos van ser regirades per uns carboners i la tercera va ser espoliada per un col·leccionista que es va portar un crani d'infant.
No obstant aixo les excavacions van treure a la llum la famosa sivella visigòtica del Coll D'Eres. Es tracta d'una peça de bronze amb motius zoomòrfics.
L'estat actual es d'abandonament, es troben les llosses entre la fullaraca.

COM ARRIBAR:
A la carretera de Matadepera a Talamanca troben el Coll d'Estenalles, on esta el centre d'informació del Parc Natural de St.Llorenç del Munt. Aqui agafem la pista que surt al costat del centre amb direcció a la Cova Simanya. En uns 20 minuts arribarem al Coll d'Eres i al turonet que hi ha en direcció SE trobem les tombes entre el bosc.

Cementiri del Colera (Tiana)

Tot i que no es un jaciment arqueològic, el lloc que he anat a buscar, si que es un lloc carregat d'historia. Es tracta d'un petit cementiri on van enterrar a les víctimes d'una epidèmia a Barcelona

L’any 1870 una forta epidèmia de tifus icteroides (febre groga) va infectar la ciutat, concretament el barri de La Barceloneta, pel que sembla el causant va ser un vaixell procedent de l’illa de Cuba. Per la seva situació geogràfica, les autoritats sanitàries van pensar allotjat una bona part dels pacients als edificis de La Conreria, convertin-los en sanatori per als afectats de l'epidèmia. El dia 19 de setembre es va produir la primera de les 76 víctimes mortals i el 23 de novembre havien mort 58 refugiats, 18 víctimes del tifus icteroides i 40 per malalties comuns. L’ultima defunció es va produir el 5 de desembre. Davant la por de contagi, per la població de Tiana, que podia comportar el trasllat dels difunts al cementiri del poble, es decidí habilitar un cementiri en un terreny a uns dos-cent metres de l'edifici de la Conreria. Avui només se'n conserva el clos d’uns 20 per 11 metres, envoltat d'una senzilla tàpia d'obra, de mig metre. Una gran pedra de forma circular al centre amb 1,70 metres de diàmetre per 40 cm de gruix, es el monument que l’Ajuntament de Barcelona va posar per recordar a les persones que van morir. Es port veure una creu amb l’escut de la Ciutat al mig, als quarters dues calaveres i dos rellotges d’arena alats i la inscripció “Colonia de Montalegre. El Ayuntamiento de Barcelona a las víctimas de la fiebre amarilla 1870”

COM ARRIBAR:

Des de Barcelona agafem la B-20,seguint per la carretera B-500 cap a Mollet.Al arribar a la part mes alta poc després d'una corba molt tancada, agafem un carrer que surt a ma dreta (veiem les senyals del GR-92). Just davant del Mas Po-Canyadó, actualment una casa de colonies, surt un cami senyalitzat com l’itinerari de la Font de l’Alba i a uns 20m al costat mateix de la torre d’alta tensió esta el cementiri.

La necròpolis medieval de Can Robert (Matadepera)

--> -->

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt es ric amb troballes arqueològiques. La gran quantitat de coves, han donat molts materials d'època prehistòrica. D'època ibèrica no s'ha trobat cap poblat però si ceràmica, d'època romana tenim la vil·la de Can Solà del Racó. L'època medieval es la que ens ha deixat mes restes: El Monestir de Sant Llorenç, el de Sta..Agnès, camins, masies i necròpolis. D'una d'aquestes necròpolis es la que escriuré, no per que sigui la mes important, sinó per que en ella vam fer un descobriment. Vam trobar una tomba per excavar. En tota la serra s'han trobat algunes necròpolis tant romanes com medievals. La mes important pot ser la de el Coll d'Eres on van trobar una sivella visigòtica. La necròpoli està datada entre els segles V i VIII, i consta d'una sèrie de tombes rectangulars amb unes lloses planes clavades a terra. A prop de la balma de La Porquerissa es van trobar 3 tombes. Als Obits també s'han trobat mes tombes. La necròpolis de Can Robert es ta formada per 7 tombes. A una de les ultimes excursions abans de la nateixa i excavació actual, vam trobar dos fragments d'os que sortien de terra. Tenien tota la pinta de ser els fèmurs (tal com es veu a la foto), estan aprop de la tomba que ja coneixia i porta la mateixa orientació.

Ho vaig posar en coneixement de la Diputació de Barcelona que es qui gestiona el parc i em van contestar que començarien els treballs per delimitar, excavar i protegir la zona. Cosa que han fet realment.



Aquest es l'estat actual de la tomba despres de la excavació.

COM ARRIBAR: Al terme de Matadepera, hem d'arribar a la masia de Can Robert. La necròpolis esta a uns 50m de la masia al camí que porta a Can Pobla. Trobarem una tanca i al seu interior està la necròpolis