NUMÀNCIA

Any 133 aC. Numància acaba de caure en mans romanes. La gran majoria dels pocs numantins que hi quedaven, han cremat la ciutat i desprès s'han suïcidat abans de rendir-se. El reste son venuts com esclaus.

Una entrada triomfal a Roma amb 50 numantins marca el punt i final d'aquesta ciutat.

Però...com va començar tot? Que va passar per que 2000 anys després encara es recordi Numància i sigui una icona de la resistència hispana?

Vint anys abans, l'any 153 a C. Numància rebé a uns fugitius de la ciutat de Segeda, la capital de la tribu dels Bels (actualment la zona de Saragossa). Farts d'enviar soldats per servir a l'exercit romà i de pagar impostos, van reforçar les fortificacions de Segeda. Roma no podia consentir aquesta falta de submissió i el Senat romà va enviar al Cònsol Fulvio Novilitor davant de 30.000 soldats. Al veure la gran magnitud de l'exercit romà, els habitant de Segeda van abandonar la seva ciutat i van fugir cap al territori dels arevacs. Allà es van aliar amb els numantins que aleshores tenien un exèrcit format per uns 20.000 soldats a peu i uns 5.000 genets tots ells protegits per la solida muralla de la ciutat. Celtibers i romans es van enfrontar, la batalla es va decantar cap a la banda celtibèrica, perdent els romans mes de 6.000 homes.

El consol Fulvio Novilitor va començar el setge de la ciutat ajudat per les tropes enviades pel rei númida Masinisa, inclosos 10 elefants. Amb aquest gran exèrcit es va atacar la ciutat, la victorià semblava clara. Els elefants eren un arma terrible, feien el paper de torres mòbils sobre els quals estava un grup d'arquers, la impressió i el pànic que creaven sobre els enemics jugava al seu favor. El resultat de la batalla va canviar a favor dels arevacs quan una enorme pedra va ferir a un elefant. Aquest va girar cua i va envestir a les tropes romanes, al veure el caos que es va generar a les tropes romanes, els celtibers van carregar guanyat la batalla i van matar a uns 4.000 romans.

Desprès del fracàs Fulvio Nobilitor es va retirar al seu campament on va hivernar. Allà el fred, la falta d'aliments i ens constants atacs dels numantins li van posar les coses molt difícils. Amb aquest resultats tant dolents, l'any següent (152 a C.) el senat romà nombra cònsol a Claudio Marcelo, que desprès de moltes negociacions aconsegueix la pau amb Numància a canvi una gran quantitat de diners fins l'any 143 a C. Aquell any les continues friccions entre celtibers i romans i les noticies de les victòries de Viriato a Lusitània fan que esclati la rebel·lió. Roma farta de tantes rebel·lions a territori hispà, envia un exercit de mes de 30.000 homes capitanejat pel consol Cecilio Metelo, heroi de les guerres macedòniques. Van tornar les negociacions de pau però el dia de la signatura de l'acord, els numantins es van negar a lliurar les armes.

Roma no podia permetre que una petita ciutat celtibèrica els hi plantes cara d'aquesta manera i l'any 141 a C. envia un nou consol, Quinto Pompeyo, que no aconsegueix cap victòria, tots els atacs a Numància i a Termancia (la Tiermes romana propera a la actual Ayllon a Segovia), acabin en fracàs. L'any 139 a C. Numància es atacada pel nou consol Popilio Laneas, amb el mateix resultat i l'any 138 a C. Cayo Hostilio Mancino va fer el ridícul mes espantós. Va atacar la ciutat amb mes de 20.000 homes sense aconseguir res i a la retirada va ser envoltat per 4.000 numantins i va haver de rendir-se per salvar la vida.

Com a càstig, el senat romà , va fer lligar i despullar a Mancino a les portes de Numància per que els numantins fessin els que volguessin amb ell. Això va provocar que els tres següents cònsols: Emilio Lepido, Furio Filon i Calpurnio Pison no es van atrevir a atacar la ciutat.

Finalment l'any 134 a C. Roma envia a Publio Cornelio Escipion Emiliano.Va ser el general que va conquerir Cartago.Com en aquells anys Roma estava sense diners per culpa d'altres guerres, Escipió només va marxar amb un grup d'amics, amb els que va formar una cohort, un grup de 4000 voluntaris i guerrers d'altres ciutats hispanes que es van afegir pensant en la recompensa que traurien amb la victòria. Gracies a la popularitat d' Escipió.

Va agafar el control de les tropes que ja hi havia a la península i junt amb els homes que ell aportà, es va dedicar a entrenar-los,conseguint unes tropes molt disciplinades. També va rebre el reforç de 15.000 homes aportats pel rei númida Yugurta.

Al octubre del 134 a C. els romans van prendre posicions davant la ciutat. Escipió coneixen el caràcter guerrer del numantins, no va voler atacar directament. Va fer construir una muralla de 9 Km al voltant de la ciutat amb una torre cada 30 m. Darrera de la muralla va fer aixecar 7 campaments tots ven comunicats amb un sistema de senyals que permetia bellugar les tropes al lloc que fessin falta. Va cavar una fossa davant de la seva muralla, i la va fortificar amb estaques, també va aixecar dos castellum a banda i banda del riu Duero, posant també uns paranys dins de l'aigua.D'aquesta manera ningú podria passar pel mig del riu.

Les tropes estaven molt desproporcionades, els romans eren uns 60.000 homes i 12 elefants contra uns 2.500 numantins. Escipió va deixar 30.000 homes per vigilar la muralla, 20.000 homes per fer les sortides i atacs que fossin necessaris i va deixar 10.000 en reserva.

Desprès de quinze mesos, l'estiu de 133 a C., Numància va ser vençuda per la fam,els numantins es van suïcidar i van calar foc a la ciutat. Els pocs que van sobreviure eren autentiques despulles humanes, Escipió no es va compadir d'ells i els va vendre com esclaus

Fins aquí una mica d'història amb l'ajuda de la nostra amiga Wiquipedia.

ESTAT ACTUAL: L'estat de conservació es molt bo, a l'entrada fan una projecció explicativa i després hi han panells explicatius per tot el recinte i també la reconstrucció d'un tros de muralla, de la porta d'entrada, d'una casa d'època celtibèrica i d'un altre d'època romana.

Es realment impressionat imaginar com va ser el setge imaginar-se com va ser el mur que envoltava la ciutat, ajuda que a cada lloc on els romans va aixecar els campaments hi han col·locat un obelisc blanc de manera que des de Numància pots veure els campaments.

També pots entrar a les reconstruccions de les cases, això ajuda a conèixer com es vivia en aquella època.

COM ARRIBAR: Es molt fàcil, un cop a Sòria hem d'anar cap al poble de Garray, que esta a les afores, esta tot molt ben indicat i no hi ha pèrdua.

Es una visita altament recomanable