Fent servir el meu esperit aventurer em vaig anar a cercar el poblat de Can Gallemí. Realment quasi no havia trobat informació. Només se l'anomena en alguna tesi que havia llegit per la xarxa i en un artic
le,que em va agradar molt, de com el Sr. Andres Cueto del Rio el va descobrir (penjo el link abaix)
le,que em va agradar molt, de com el Sr. Andres Cueto del Rio el va descobrir (penjo el link abaix)
Tot i que es fàcil arribar quan coneixes el camí, treien la grimpada del final, em va costar trobar-lo. Quan ja estava a punt de marxar, vaig trobar un trosset de ceràmica, possiblement d'ànfora. Amb les forces renovades vaig pujar com vaig poder a dalt del turó. Aquí vaig trobar dues habitacions quadrades. Com passa en els poblats de la època, les parets posteriors estaven adossades a la muralla.
A les excavacions que es van fer entre els anys 56 i 61 del passat 
segle es van trobar dues ànfores, alguna sivella, una javelina un moli i destrals de sílex a mes de ceràmica pròpia d'aquest poblats. Com a curiositat les restes d'un esquelet amb una fletxa clavada que va ser trobat a prop del poblat, tal com s'explica a l'article que he comentat abans
segle es van trobar dues ànfores, alguna sivella, una javelina un moli i destrals de sílex a mes de ceràmica pròpia d'aquest poblats. Com a curiositat les restes d'un esquelet amb una fletxa clavada que va ser trobat a prop del poblat, tal com s'explica a l'article que he comentat abans
L'estat actual es de total abandonament, esta ple de matolls
Torno a repetir que es una pena que totes aquestes
restes estiguin perdudes.
restes estiguin perdudes.
COM ARRIBAR:
Des de Barcelona agafem la B-20,seguint per la carretera B-500 cap a Mollet. Al arribar a la part mes alta poc després d'una corba molt tancada, agafem un carrer que surt a ma dreta,On està el restaurant " El Cau" (veiem les senyals del GR-92) fins a una cadena on hem de deixar el cotxe.
Agafem la pista del GR que va fent pujada fins que arribem a un coll on tro
bem alguns pins pinyers força grans i uns dipòsits d'aigua de fibra de vidre. Aquí veiem un caminet que surt cap a l'esquerra just darrera d'un gran pi. Aquest camí passa entre mig d'unes vinyes que semblen abandonades. Quan arribem a dalt de la vinya sortim a una pista. Si tirem a l'esquerra arribaríem al turo de Galceran. Nosaltres tombem cap a la dreta passant de llarg primer una pista i desprès un altre totes dues cap a l'esquerra. Desprès de pujar una miqueta el camí comença a baixar fent revolts fins que arribem a un senyal del GR 97.3 i el seguim cap a l'esquerra de baixada. Arribarem a un creuament i tombarem a la dreta a pocs metres trobarem a ma esqu
erra el dolmen de Castellruf i a 50m estem als peus del poblat de Castellruf (senyalitzat).Aqui la pista es bifurca. Cap ala reta i marcada amb el GR aniríem al poblat i castell del Turó de Sant Miquel.
Agafem la pista del GR que va fent pujada fins que arribem a un coll on tro
bem alguns pins pinyers força grans i uns dipòsits d'aigua de fibra de vidre. Aquí veiem un caminet que surt cap a l'esquerra just darrera d'un gran pi. Aquest camí passa entre mig d'unes vinyes que semblen abandonades. Quan arribem a dalt de la vinya sortim a una pista. Si tirem a l'esquerra arribaríem al turo de Galceran. Nosaltres tombem cap a la dreta passant de llarg primer una pista i desprès un altre totes dues cap a l'esquerra. Desprès de pujar una miqueta el camí comença a baixar fent revolts fins que arribem a un senyal del GR 97.3 i el seguim cap a l'esquerra de baixada. Arribarem a un creuament i tombarem a la dreta a pocs metres trobarem a ma esqu
erra el dolmen de Castellruf i a 50m estem als peus del poblat de Castellruf (senyalitzat).Aqui la pista es bifurca. Cap ala reta i marcada amb el GR aniríem al poblat i castell del Turó de Sant Miquel.
Nosaltres agafem la pista de la esquerra que en forta baixada ens portarà a destí. No te pèrdua,primer passarem per sota d'una línia d'alta tensió. Després fa un revolt molt tancat cap a la dreta. Aquí estarem sobre la cantera abandonada de Can Gallemí. Val la pena sortir-se de la pista i albira la panoràmica sobre el Vallès.
Continuem baixant fent revolts i quan arribem quasi a la base de la cantera surt un antic camí carreter a la Nostra dreta. Te dos postes de fusta un a cada costat. L'agafem (ja estem arribant) A ma esquerra trobem primer les runes d'una masia i desprès una construcció moderna amb dos dipòsits d'aigua. Una línia de baixa tensió s'enfila cap al turó. La travessem i ens trobem una pineda. Estem a prop de les primeres cases del poble. Hi ha un gran pi a la nostra dreta i darrera un turonet. Es aquest!. Entre els postes de fusta i el pi deuen haver uns 100m. Ara hem de passar entre la vegetació i escalar una miqueta entre les pedres, que de ben segur son runes de la muralla. Un cop a dalt ja estem als restes visibles del poblat.
Total de l'excursió una hora i quart mes o menys
MES INFORMACIÓ:
Aquest es l'article sobre el Sr. Cueto que he comentat abans
A la pagina 86 del següent enllaç:
http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/5535/crb03de22.pdf?sequence=3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada