LA PORTA DEL POBLAT IBERIC DE BURRIAC.

Una part molt important del poblat de Ilturo que encara no havia vist, era la porta meridional. De fet es la única que s'ha descobert tot i que tenint en conte el gran tamany de la ciutat de ben segur que tindria més entrades.

La porta es troba al vessant S.O del turó, en un replà entre dues torrenteres. Va ser excavada amb un pla de lluita contra l'atur l'any 1984.

Detall del passadís de la porta

Després com sempre es va deixar a la seva sort. Els efectes de les torrenteres i dels furtius van malmetre les restes. Va ser l'any 1994 quan van fer una neteja i una consolidació de la porta. En aquests anys s'havia fet malbé fins i tot el paviment de l'entrada.

Amb els materials que es van trobar van poder datar la muralla a la segona meitat del S.IV a.C mentre que la porta seria posterior, del anys 145-135 a.C.

En la meva visita vaig poder veure aquesta gran porta amb els restes de muralles, les pollegueres i l'empedrat. Tot em portava al mon ibèric, a traspassar la porta i perdre'm pels seus carrers, però de seguida vaig tornar a la realitat. Just darrera trobes una paret de terra per excavar. Per tot al voltant hi ha cases que de ben segur als seus fonaments han destrossat restes i com sempre tot abandonat.

Detall de la polleguera i del paviment

Com es possible que la capital de la Laietània, una ciutat de les més importants de la època ibèrica a Catalunya estigui oblidada?

Es una vergonya que un jaciment d'aquestes característiques estigui totalment abandonat, sense cap tipus de protecció i desconegut per molta gent.

COM ARRIBAR:

Un cop al poble de Cabrera de Mar hem de seguir les indicacions que ens porten al Clos Arqueològic de Can Modolell. Arribats a la porta hem de continuar per aquell carrer cap amunt. Una mica abans que el camí tombi a l'esquerra, trobem una pista asfaltada a la dreta si la seguim veurem un retol de la Generalitat que ens indica que estem a una zona arqueològica. Just a l'explanadeta que hi ha a sota tenim la porta

 MÉS INFORMACIÓ:

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/7922/qmem876_web.pdf?sequence=10

CAN MODOLELL (Cabrera de Mar)

Cada primer de mes i de forma gratuïta, l'empresa Tanit Didàctica que es dedica a la gestió i difusió del patrimoni cultural, obre les portes d'aquest importantíssim jaciment del Maresme.

Es tracta d'un conjunt de restes arqueològiques datades des de l'època ibèrica fins a la baixa edat mitjana. La troballa més rellevant que s'hi ha descobert és l'estructura d'una vil·la romana imperial juntament amb un santuari dedicat al deu persa Mitra.

El culte a Mitra el varen importar els soldats i funcionaris romans vinguts de l'orient.

Era aquesta una religió monoteista, lligada al sol, representat en una trinitat, el déu sol amb els seus tres estats ixent, zenit i el déu sol post. Representada també amb

un brau. La seva sang al degollar-lo fecundava la terra i era origen de la vida. També prometia la vida més enllà de la mort. Va competir amb el cristianisme fins que al final va desaparèixer.

L'historia d'aquest jaciment es semblant a tantes altres. L'any 1974 una acció furtiva evidencia l'existència d'aquestes restes començant a partir d'aquí una serie de campanyes arqueològiques que treuen a la llum les parts visibles actualment.Despres durant alguns anys queda abandonat fins que l'any 1995 se'l protegeix amb una valla. Finalment el propietari del terreny, el senyor Josep Miquel Modolell, va fer donació a la Fundació Burriac de Cabrera de Mar.

La part visible es petita només es veuen els restes del criptopòrtic, amb un empedrat de lloses i amb els murs amb tres columnes encastades i algunes estances al darrera. Tot el demés d'aquesta vil·la esta pendent d'excavar.

COM ARRIBAR:

Un cop arribats al poble de Cabrera de Mar hem de anar direcció muntanya i seguir les indicacions no te pèrdua.

MÉS INFORMACIÓ:
 http://www.viaavgvsta.anonai.com/CModolell1.html
http://www.terra.es/personal/garisole/modo1.htm
Web de Tanit Didàctica que es l'empresa que gestiona el jaciment: http://www.tanitdifusio.cat/

L'Hospital de Sang de Mata-rodona

Amagat entre arbres i parets de roques al vell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt es troba un curiós lloc, no pel que es veu sino pel que ha passat.
Es tracta de l'Hospital de Sang de Matarrodona. Tot i que no he trobat informació real amb dades, sembla ser que va ser un hospital de campanya durant les Guerres Carlines, d'aquí el seu nom.
Al  segle XIX van esclatar les Guerres Carlines entre els partidaris de Isabel II d'Espanya i el pretendent al tron Carles de Borbó

Interior de L'Hospital de Sang

La Primera va tenir lloc entre els anys 1833 i 1840
http://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Carlina
La Segona va tenir lloc entre els anys 1846 i 1849
http://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_guerra_carlina
I la Tercera va tenir lloc entre els anys 1872 i  1876
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tercera_guerra_carlina

Per les terres catalanes va ser molt activa i sembla que per la zona de Sant Llorenç del Munt se les van tenir. No va haver cap gran batalla, les accions es duien a terme mitjançant la guerra de guerrilles. Per aixo trobem aquest lloc tan amagat i perdut entre els turons.
La construcció que podem veure es bastant escassa. El primer que crida l'atenció es la formació rocosa. Davant nostre veiem una gran roca foradada  i al seu interior el reste de les parets que vant tancar  en el seu dia l'hospital.

Entrada de la Cort Fosca

Potser hem de deixar corre la imaginació per veure la magnitud del lloc. Posar-nos per un moment en la pell d'aquells homes que arribaven ferits, com les passarien primer per arribar a aquest indret tant amagat i després com serien les cures que els hi dispensarien els metges de campanya.
Tornant a la actualitat al costat mateix del hospital trobem la cova de la Cort Fosca amb un recorregut aproximat de 110m i una font al seu interior.

Interior de la Cort Fosca

A aquesta cova s'han fet excavacions arqueològiques i han trobat que ha estat ocupada de ben antic.
Per acabar la visita a aquest indret ens hem de fixar amb les imponents heures que s'enfilen per les parets rocalloses i amb molta sort ens vindrà a saludar una guineu que viu per la zona i que es fa veure quan hi ha visitant a l'espera de rebre quelcom de menjar. Jo encara no la he vist.

Heures

COM ARRIBAR:
Trencat l'esquema del blog faré una petita ruta en la que podrem veure alguns llocs amb empremtes històriques i unes excel·lent vistes del Vallès i dels Pirineus si el dia es clar.
Deixarem el cotxe al pàrquing del punt quilomètric 11 de la carretera de Terrassa a Talamanca a l'anomenada Alzina del Sal·lari.
Pugem la pista primer asfaltada i desprès  de terra fins que en 15 minuts arribem al Coll de les Tres Creus.

Necròpolis Medieval de La Pola

Agafem el caminet que tenim juts davant que en lleuger descens ens portara a la petita necròpolis medieval de La Pola.
Just quan el camí dona la volta veiem la balma de La Porquerissa. Aquí, com el seu nom indica, es a on guardaven els porcs de la masia de La Pola. Excavacions arqueològiques han trobat restes prehistòrics.

La Porquerissa

Exterior de la Cova del Racó Gran

Més endavant un corriol ens portarà a la Balma de La Pola a on antigament estava la masia amb el mateix nom si ens fixem a les parets encara es poden veure senyals de la seva existència. Una font i unes taules conviden a fer una paradeta.
Tornem al camí per on veníem i arribem al Coll de Tanca.
Continuem la Nostra ruta pel camí que amb forta baixada tenim davant nostre.
Arribem a la Cova del Racó Gran. Aquesta curiosa cova ha estat treballada per la ma de l'home.

Interior de la Cova del Racó Gran

Continuem el camí fins arribar a la pista de Mata-rodona. La remuntem i amb forta pujada arribem a un giravolt a la dreta.
Cap a l'esquerra veiem un corriol marcat amb una fita i amb pintura blava. Seguim els senyals i amb uns 5 minuts arribem a la cova de La Cort Fosca i L'Hospital de Sang.

Al següent enllaç trobarem la ruta mes detallada i amb visita als turons de la zona que es poden estalviar si no es vol caminar tant.
http://sefobi.eresmas.net/Fitxers/obac.html

El Castell de Pera i el Dolmen de Roca Sereny (Sant Llorenç Savall)

 Tenia pendent la visita al castell de feia molt de temps i quan em vaig assabentar que a prop hi havia un dolmen li vaig comentar al meu germà, que també te un blogg sobre rutes i fonts del parc de Sant Llorenç del Munt

(http://rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com/) per que ens fes de guia. I gràcies al seu coneixement de la zona ho vem aconseguir!.

El Castell de Pera es troba a la capçalera de la Vall d'Horta. Bastit a mitjans del segle X a les roques més altes de la vall i amb una visió panoràmica de la regió.

Amb una muralla de planta més o menys rectangular d'uns 38m de llarg per 16 d'ample al lloc més ample. Es conserva un pany d'aquesta a la banda de ponent i encara es poden veure les espilleres.

 

Muralla

Espillera a la muralla

 

La construcció primitiva no tenia cap torre, no li calia, la gran roca que dona a la vall ja feia aquesta funció tot i que segurament una construcció de fusta a dalt de l'agulla del cim milloraria la visió del territori i la defensa del castell.

Tenia dues portes una donava al nord de cara a la carena i l'altre a l'est on s'arribava per uns graons tallats a la roca. Les restes de les dues portes i dels graons encara son visibles.

Porta de l'est

De les dependències interiors no es conserva gran cosa. Segurament els senyors del castell vivien al pis de dalt que avui en dia no queda res i a la planta era a on hi vivien els soldats, els servents i estarien magatzems i cuines. Si ens fixem veurem la planta circular del forn.

Forn

Aquest castell va patir diverses ampliacions. Al segle XI es va construir la capella de Santa Maria de Pera amb el seu absis incorporat a la muralla a la banda de llevant i visible avui en dia..

Restes de la capella

A mitjans del segle XIII sent propietat de la família Vernet es va construir la torre de planta quadrada que trobem a la zona nord i que es coneix amb el nom de Torre de Vernet.

 

A partir del segle XIV passa a ser propietat del senyors de Marquès.Van ser uns temps molt dolents, les epidèmies de pesta i les guerres van fer que la població pagesa mimbés i amb ella la riquesa dels senyors feudals.

L'any 1376 el castell passa a mans dels senyors de Sentmenat que el tenen com una possessió de segon nivell i col·loquen un administrador. Entre els segles XV i XVI el castell deixa de ser habitat i ja al segle XVIII es parla que estava en runes.

L'altre lloc que vem visitar va ser el Dolmen de Roca Sereny. Sembla ser que es força important a nivell arqueològic ja que no va ser espoliat. El van trobar arrel de l'incendi de l'any 2003.

A mi em va defraudar molt, només es veuen tres pedres separades, si no et diuen que es un monument megalític passes per sobre sense donar-te conta.

Quan van fer l'excavació arqueològica li van posar una tanca metàl·lica i ho van cobrir tot de grava. Be, per ser l'únic dolmen de la zona pot ser m'esperava algo més.

Dolmen de Roca Rereny

COM ARRIBAR:

Al Km 17 de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall trobem una pista senyalitzada que ens porta a la Vall d'Horta i al Marquet de la Roca. Deixem el cotxe al parking que hi ha quan la pista es bifurca, esquerra Marquet i dreta La Muntada/Castell de Pera. Ara només hem de seguir les indicacions. Hi ha dos camins senyalitzats cap al castell. S'ha de tenir en compte que esta a les roques que queden a la capçalera de la vall. Si ens volem acostar al dolmen hem de seguir el camí que surt per la porta nord del castell i que va per la carena fins que trobem un trencall amb una senyal que ens indica el dolmen.

Si voleu arribar fins a les restes del Castell de Mur deixo l'enllaç del blog del meu germà que explica l'excursió per la vall d'una forma molt detallada

http://rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com/2009/10/la-vall-dhorta.html

MES INFORMACIÓ:

http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p04d207.pdf

MONESTIR DE SANT LLORENÇ DEL MUNT (Matadepera)

Afegeix la llegenda

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt té per mi un encant especial. Ja fa molts anys que m'he anat perdent pels seus camins, he begut de les seves fonts i he entrat a les seves coves. Com a punt culminant tenim la Mola (visible desde tot el Vallès) amb una alçada de 1095m i el seu monestir Hi ha noticies d'una antiga església cap a l'any 950 tot i que el primer escrit que parla del monestir es del 1014 quan el comte Ramon Borrell fan una permuta de terrenys amb l'abadia.

L'edifici actual a ser construït en temps de l'abat Odaguer, cap a mitjan segle XI i es una copia del Monestir de Sant Cugat del que depenia. L'Església va ser consagrada l'any 1064. D'un estil romànic pur té tres naus amb els seus absis, una galilea on encara es conserven sepulcres i un creuer amb cimborri de planta octogonal .

Com a curiositat tenia tres portes una per la galilea que era L'accés dels monjos, un altre a la nau central que era per on entraven els fidels i la tercera , avui tapiada era la que feien servir els monjos en el seu ultim viatge i que donava al cementiri.

Tot esta construït amb pedra rojenca de la zona el que li dona l'encant.

Porta de l'accés a la galilea

Degut al seu aïllament va entrar en decadència, cada vegada tenia menys monjos fins que final ment ve viure un únic religiós.Durant la Guerra del Francès va patir destrosses.

Finalment l'any 1868 el rector de Sant Llorenç Savall va començar la seva restauració i el 1871 es va tornar a obrir.

L'any 1931 fou declarat monument nacional i actualment està considerat Bé cultural d'interès nacional.

A les antigues dependències dels monjos actualment hi ha un restaurant http://www.lamola.com/restaurant/.

Amb dia clar hi ha una vista excepcional

COM ARRIBAR: Al terme de Matadepera, hem d'arribar a la masia de Can Robert on deixem el cotxe i seguim les indicacions cap a La Mola, als pocs metres passarem per la necròpolis de Can Robert, seguirem les indicacions passant desprès per Can Pobla -- Camí dels Monjos i arribarem a dalt de tot. Si no ho tenim molt clar podrem preguntar ja que molta gent fa aquesta excursió

Interior de l'esglesia

Sepulcres

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.lamola.com/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5802

http://www.monestirs.cat/monst/valloc/vo07munt.htm 

Baetulo (Museu de Badalona)

Casa dels Dofins

 

Moltes vegades marxem lluny per veure coses noves i no ens adonem que al costat de casa tenim meravelles. Seguin aquest pensament i aprofitant que no feia gaire bon dia, ens vàrem acostar al Museu de Badalona a visitar les runes de la ciutat romana de Baetulo.

Casa dels Dofins

Casa dels Dofins

Aquesta ciutat va ser fundada a principis del segle I aC pels romans. A dalt d'un petit turó i amb una extensió de 10Ha. La ciutat estava emmurallada i era travessada per la Via Augusta.

Era una ciutat amb certa importància que va ser famosa per la elaboració i l'exportació de vi per tot el territori romà.

El museu te 4 punts de visita repartits per la zona.

Mosaic Casa dels Dofins

Termes

El primer son les termes i el decumanus. Amb 3400m2 de restes visitables podem veure les termes i els carrers del voltant, just el centre de la ciutat, a tocar del fòrum. Durant tota la visita sentirem els sorolls propis de la ciutat d'època gracies a uns altaveus repartits per les zones a més de reconstruccions de mobiliari i eines.

Hi ha una zona amb vitrines que contenen materials que han sortit a la llum gracies a les excavacions. Aquí podem veure el famós "Vas de les Naus" procedent del poblat ibèric del Turó d'en Boscà.

Vas de les Naus

                                                                                                                                                                Em va agradar molt l'audiovisual que ens mostra una reconstrucció de la ciutat

Un altre punt de la visita es la Casa dels Dofins. Es una domus benestant amb restes de pintures i mosaics. També esta museïtzada amb recreacions de mobiliari.

Decumanus

Els altres dos punts de la visita son un conducte subterrani d'aigües amb uns 40 m visitables i que abastia a la ciutat en època de l'emperador Tiberi i el Jardí de Quint Licini que no vàrem poder veure perquè estaven fent obres.

Resumint, visita altament recomanable que ens submergeix a L'època imperial romana.

COM ARRIBAR:

Pl.Assamblea de Catalunya, 1

08911 Badalona

La Venus de Baetulo

MÉS INFORMACIÓ:
http://www.museudebadalona.cat/index.php

Conducte d'aigües

Reconstrucció d'una fonda