Els Premis Liebster

L'altre dia em vaig trobar un missatge del Francesc el creador del blog Caminar desprès dels 50 que em comunica que em fa mereixedor del Premi Liebster. La primera impressió es d'alegria, m'han concedit un premi!.Després penso en la recompensa, però a l'hora també en que mai he sentit parlar d'aquest guardó. Busco per Internet i descobreixo que aquest premis son una mena de reconeixement entre bloggers. Quan algú et nomina com a guanyador, tu has de triar 5 blogs que creguis que també se'l mereixen.

Aquesta es la recompensa. Saps que hi ha gent que d'alguna manera et segueix i que creu que fas una bona feina.

Les bases són:

1.- copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t'ho ha atorgat.

2.- nominar als teus 5 blocs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.

   3.- demanar i esperar que aquests blocaires passin el guardó a altres 5 blocs.

Ara em toca escollir  els meus 5 preferits. Aixo es molt complicat, de fet tots els blocs que segueixo son per mi mereixedors del premi. De entrada i per seguir una miqueta les bases del guardó, no li put lliurar a Caminar desprès dels 50, perquè ell ja m'ha l'ha concedit a mi, tot i que crec que s'ho mereix. Un altre blog que penso que també s'ho mereix es Racons, Ruïnes i Prehistòria però el Francesc ja l'ha nominat.
Així doncs aquí teniu els meus escollits:

 Rutes i fonts de Sant Llorenç i l'Obac: Aquest es un premi molt especial per mi ja que aquest es el blog del meu germà. Porta desde l'any 2008 cercant fonts i racons pel parc de Sant Llorenç del Munt i publicant les seves descobertes. Alguna vegada l'he acompanyat i he viscut com es dedica aquesta tasca. També he de dir que per voler seguir les seves passes vaig crear el meu blog.

..Joan, BTT, aventura i més...: Amb el Joan tinc molts sentiments envers la muntanya en comú, tot i que a ell li tira mes la bici que a mi. A més la seva pàgina està molt elaborada

 Lo que cuentan mis botas.: En aquest blog de excursions trobem tot molt be explicat i amb bones fotos. El seu disseny es molt acurat

Les muralles d'Ilturo: En aquest blog la seva creadora penja articles sobre arqueologia i historia del poble de Cabrera de Mar.

Catalunya, indrets amb encant : Com el seu nom indica, aquest blog ens descobreix raconets del nostre país

Barcino (El temple d'August)

La Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino, la actual Barcelona va ser fundada per l'emperador August l'any 10 aC. No era una gran ciutat al principi, s'ha calculat que la seva extensió era d'unes 10Ha. Tota ella estava envoltada per una muralla de forma irregular degut a la topografia del terreny. Al ser de construcció ex novo presenta totes les característiques típiques de les ciutats romanes. Tenia una planta rectangular tot i que els angles estaven retallats per adaptar-se al terreny. A la intersecció del Cardo Màximus amb el Decumanus Màximus estava situat el Fòrum i el Temple d'August.

Aquest temple va ser construït per glòria de l'emperador August al lloc més alt de la ciutat conegut a l'època medieval com a Mons Taber. La seva construcció sobre un pòdium segurament el feia visible desde lluny. Era d'estil corinti, amb unes mides de uns 35 metres de llarg per 17,5 metres d'ample amb tenia sis columnes als costats més curts i onze als llargs i va ser construït amb pedra calcària de les pedreres de Montjuic.

Amb el pas del temps i amb les reformes que va anar patint la ciutat en època medieval una part del temple es va integrar en les noves construccions. Al 1835 al tirar a terra un edifici del carre Paradís van sortir a la llum els restes i es van començar a estudiar a la manera d'aquella època. Llavors el Centre Excursionista de Catalunya va adquirir l'edifici i va encarregar a l'arquitecte Lluis Domenec i Montaner la seva restauració. Ell va ser el creador del pati interior.

L'any 1956 es  va recuperar la columna que actualment esta a tocar de la galeria gòtica i que en aquella època es trobava a la Plaça del Rei. Aquesta columna havia estat formada per fragments procedents dels enderrocs de l'edifici que les amagava





Actualment les restes restaurades del temple es localitzen al c. Paradís, 10, a l'interior de l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya. Es conserven quatre columnes de 9 m d'alçada, de fust estriat i capitell corinti, part del arquitrau i del pòdium.

MÉS IMFORMACIÓ:http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/ca/muhba_temple_august.html

Teatre romà de Baetulo

A Catalunya només tenim els restes de dos teatres romans. Un seria el de Tarraco i el segon descobert es el de Baetulo.

Durant la visita guiada que organitza el Museu de Badalona durant La Magna Celebratio, vàrem poder veure les restes. Es troben a Dalt de la Vila al carrer de les Eres. La forma semicircular de les edificacions modernes ja feien sospitar que hi havia alguna resta d'un edifici monumental d'època romana. Unes obres van treure a la llum els fonaments d'aquest teatre.

Segons els càlculs fets basant-se en altres teatres romans d'arreu del món, es tractaria d'un recinte d'uns 50m de diàmetre i tindria una capacitat d'entre 1500 i 2000 persones.

Molt a prop d'una porta de la ciutat, cosa que facilitava l'entrada de gent de fora sense congestionar els carrers de l'interior i del Fòrum, a la part alta de la ciutat que de ben segur era visible desde lluny.

Actualment  només es pot veure una petita part dels fonaments ja que la major part de les restes del teatre es troben sota construccions modernes, cosa que fa molt difícil que es pugui fer una reconstrucció exacta ni fer una museïtzació de l'espai.

LA PORTA DEL POBLAT IBERIC DE BURRIAC.

Una part molt important del poblat de Ilturo que encara no havia vist, era la porta meridional. De fet es la única que s'ha descobert tot i que tenint en conte el gran tamany de la ciutat de ben segur que tindria més entrades.

La porta es troba al vessant S.O del turó, en un replà entre dues torrenteres. Va ser excavada amb un pla de lluita contra l'atur l'any 1984.

Detall del passadís de la porta

Després com sempre es va deixar a la seva sort. Els efectes de les torrenteres i dels furtius van malmetre les restes. Va ser l'any 1994 quan van fer una neteja i una consolidació de la porta. En aquests anys s'havia fet malbé fins i tot el paviment de l'entrada.

Amb els materials que es van trobar van poder datar la muralla a la segona meitat del S.IV a.C mentre que la porta seria posterior, del anys 145-135 a.C.

En la meva visita vaig poder veure aquesta gran porta amb els restes de muralles, les pollegueres i l'empedrat. Tot em portava al mon ibèric, a traspassar la porta i perdre'm pels seus carrers, però de seguida vaig tornar a la realitat. Just darrera trobes una paret de terra per excavar. Per tot al voltant hi ha cases que de ben segur als seus fonaments han destrossat restes i com sempre tot abandonat.

Detall de la polleguera i del paviment

Com es possible que la capital de la Laietània, una ciutat de les més importants de la època ibèrica a Catalunya estigui oblidada?

Es una vergonya que un jaciment d'aquestes característiques estigui totalment abandonat, sense cap tipus de protecció i desconegut per molta gent.

COM ARRIBAR:

Un cop al poble de Cabrera de Mar hem de seguir les indicacions que ens porten al Clos Arqueològic de Can Modolell. Arribats a la porta hem de continuar per aquell carrer cap amunt. Una mica abans que el camí tombi a l'esquerra, trobem una pista asfaltada a la dreta si la seguim veurem un retol de la Generalitat que ens indica que estem a una zona arqueològica. Just a l'explanadeta que hi ha a sota tenim la porta

 MÉS INFORMACIÓ:

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/7922/qmem876_web.pdf?sequence=10

CAN MODOLELL (Cabrera de Mar)

Cada primer de mes i de forma gratuïta, l'empresa Tanit Didàctica que es dedica a la gestió i difusió del patrimoni cultural, obre les portes d'aquest importantíssim jaciment del Maresme.

Es tracta d'un conjunt de restes arqueològiques datades des de l'època ibèrica fins a la baixa edat mitjana. La troballa més rellevant que s'hi ha descobert és l'estructura d'una vil·la romana imperial juntament amb un santuari dedicat al deu persa Mitra.

El culte a Mitra el varen importar els soldats i funcionaris romans vinguts de l'orient.

Era aquesta una religió monoteista, lligada al sol, representat en una trinitat, el déu sol amb els seus tres estats ixent, zenit i el déu sol post. Representada també amb

un brau. La seva sang al degollar-lo fecundava la terra i era origen de la vida. També prometia la vida més enllà de la mort. Va competir amb el cristianisme fins que al final va desaparèixer.

L'historia d'aquest jaciment es semblant a tantes altres. L'any 1974 una acció furtiva evidencia l'existència d'aquestes restes començant a partir d'aquí una serie de campanyes arqueològiques que treuen a la llum les parts visibles actualment.Despres durant alguns anys queda abandonat fins que l'any 1995 se'l protegeix amb una valla. Finalment el propietari del terreny, el senyor Josep Miquel Modolell, va fer donació a la Fundació Burriac de Cabrera de Mar.

La part visible es petita només es veuen els restes del criptopòrtic, amb un empedrat de lloses i amb els murs amb tres columnes encastades i algunes estances al darrera. Tot el demés d'aquesta vil·la esta pendent d'excavar.

COM ARRIBAR:

Un cop arribats al poble de Cabrera de Mar hem de anar direcció muntanya i seguir les indicacions no te pèrdua.

MÉS INFORMACIÓ:
 http://www.viaavgvsta.anonai.com/CModolell1.html
http://www.terra.es/personal/garisole/modo1.htm
Web de Tanit Didàctica que es l'empresa que gestiona el jaciment: http://www.tanitdifusio.cat/

L'Hospital de Sang de Mata-rodona

Amagat entre arbres i parets de roques al vell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt es troba un curiós lloc, no pel que es veu sino pel que ha passat.
Es tracta de l'Hospital de Sang de Matarrodona. Tot i que no he trobat informació real amb dades, sembla ser que va ser un hospital de campanya durant les Guerres Carlines, d'aquí el seu nom.
Al  segle XIX van esclatar les Guerres Carlines entre els partidaris de Isabel II d'Espanya i el pretendent al tron Carles de Borbó

Interior de L'Hospital de Sang

La Primera va tenir lloc entre els anys 1833 i 1840
http://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Carlina
La Segona va tenir lloc entre els anys 1846 i 1849
http://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_guerra_carlina
I la Tercera va tenir lloc entre els anys 1872 i  1876
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tercera_guerra_carlina

Per les terres catalanes va ser molt activa i sembla que per la zona de Sant Llorenç del Munt se les van tenir. No va haver cap gran batalla, les accions es duien a terme mitjançant la guerra de guerrilles. Per aixo trobem aquest lloc tan amagat i perdut entre els turons.
La construcció que podem veure es bastant escassa. El primer que crida l'atenció es la formació rocosa. Davant nostre veiem una gran roca foradada  i al seu interior el reste de les parets que vant tancar  en el seu dia l'hospital.

Entrada de la Cort Fosca

Potser hem de deixar corre la imaginació per veure la magnitud del lloc. Posar-nos per un moment en la pell d'aquells homes que arribaven ferits, com les passarien primer per arribar a aquest indret tant amagat i després com serien les cures que els hi dispensarien els metges de campanya.
Tornant a la actualitat al costat mateix del hospital trobem la cova de la Cort Fosca amb un recorregut aproximat de 110m i una font al seu interior.

Interior de la Cort Fosca

A aquesta cova s'han fet excavacions arqueològiques i han trobat que ha estat ocupada de ben antic.
Per acabar la visita a aquest indret ens hem de fixar amb les imponents heures que s'enfilen per les parets rocalloses i amb molta sort ens vindrà a saludar una guineu que viu per la zona i que es fa veure quan hi ha visitant a l'espera de rebre quelcom de menjar. Jo encara no la he vist.

Heures

COM ARRIBAR:
Trencat l'esquema del blog faré una petita ruta en la que podrem veure alguns llocs amb empremtes històriques i unes excel·lent vistes del Vallès i dels Pirineus si el dia es clar.
Deixarem el cotxe al pàrquing del punt quilomètric 11 de la carretera de Terrassa a Talamanca a l'anomenada Alzina del Sal·lari.
Pugem la pista primer asfaltada i desprès  de terra fins que en 15 minuts arribem al Coll de les Tres Creus.

Necròpolis Medieval de La Pola

Agafem el caminet que tenim juts davant que en lleuger descens ens portara a la petita necròpolis medieval de La Pola.
Just quan el camí dona la volta veiem la balma de La Porquerissa. Aquí, com el seu nom indica, es a on guardaven els porcs de la masia de La Pola. Excavacions arqueològiques han trobat restes prehistòrics.

La Porquerissa

Exterior de la Cova del Racó Gran

Més endavant un corriol ens portarà a la Balma de La Pola a on antigament estava la masia amb el mateix nom si ens fixem a les parets encara es poden veure senyals de la seva existència. Una font i unes taules conviden a fer una paradeta.
Tornem al camí per on veníem i arribem al Coll de Tanca.
Continuem la Nostra ruta pel camí que amb forta baixada tenim davant nostre.
Arribem a la Cova del Racó Gran. Aquesta curiosa cova ha estat treballada per la ma de l'home.

Interior de la Cova del Racó Gran

Continuem el camí fins arribar a la pista de Mata-rodona. La remuntem i amb forta pujada arribem a un giravolt a la dreta.
Cap a l'esquerra veiem un corriol marcat amb una fita i amb pintura blava. Seguim els senyals i amb uns 5 minuts arribem a la cova de La Cort Fosca i L'Hospital de Sang.

Al següent enllaç trobarem la ruta mes detallada i amb visita als turons de la zona que es poden estalviar si no es vol caminar tant.
http://sefobi.eresmas.net/Fitxers/obac.html

El Castell de Pera i el Dolmen de Roca Sereny (Sant Llorenç Savall)

 Tenia pendent la visita al castell de feia molt de temps i quan em vaig assabentar que a prop hi havia un dolmen li vaig comentar al meu germà, que també te un blogg sobre rutes i fonts del parc de Sant Llorenç del Munt

(http://rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com/) per que ens fes de guia. I gràcies al seu coneixement de la zona ho vem aconseguir!.

El Castell de Pera es troba a la capçalera de la Vall d'Horta. Bastit a mitjans del segle X a les roques més altes de la vall i amb una visió panoràmica de la regió.

Amb una muralla de planta més o menys rectangular d'uns 38m de llarg per 16 d'ample al lloc més ample. Es conserva un pany d'aquesta a la banda de ponent i encara es poden veure les espilleres.

 

Muralla

Espillera a la muralla

 

La construcció primitiva no tenia cap torre, no li calia, la gran roca que dona a la vall ja feia aquesta funció tot i que segurament una construcció de fusta a dalt de l'agulla del cim milloraria la visió del territori i la defensa del castell.

Tenia dues portes una donava al nord de cara a la carena i l'altre a l'est on s'arribava per uns graons tallats a la roca. Les restes de les dues portes i dels graons encara son visibles.

Porta de l'est

De les dependències interiors no es conserva gran cosa. Segurament els senyors del castell vivien al pis de dalt que avui en dia no queda res i a la planta era a on hi vivien els soldats, els servents i estarien magatzems i cuines. Si ens fixem veurem la planta circular del forn.

Forn

Aquest castell va patir diverses ampliacions. Al segle XI es va construir la capella de Santa Maria de Pera amb el seu absis incorporat a la muralla a la banda de llevant i visible avui en dia..

Restes de la capella

A mitjans del segle XIII sent propietat de la família Vernet es va construir la torre de planta quadrada que trobem a la zona nord i que es coneix amb el nom de Torre de Vernet.

 

A partir del segle XIV passa a ser propietat del senyors de Marquès.Van ser uns temps molt dolents, les epidèmies de pesta i les guerres van fer que la població pagesa mimbés i amb ella la riquesa dels senyors feudals.

L'any 1376 el castell passa a mans dels senyors de Sentmenat que el tenen com una possessió de segon nivell i col·loquen un administrador. Entre els segles XV i XVI el castell deixa de ser habitat i ja al segle XVIII es parla que estava en runes.

L'altre lloc que vem visitar va ser el Dolmen de Roca Sereny. Sembla ser que es força important a nivell arqueològic ja que no va ser espoliat. El van trobar arrel de l'incendi de l'any 2003.

A mi em va defraudar molt, només es veuen tres pedres separades, si no et diuen que es un monument megalític passes per sobre sense donar-te conta.

Quan van fer l'excavació arqueològica li van posar una tanca metàl·lica i ho van cobrir tot de grava. Be, per ser l'únic dolmen de la zona pot ser m'esperava algo més.

Dolmen de Roca Rereny

COM ARRIBAR:

Al Km 17 de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall trobem una pista senyalitzada que ens porta a la Vall d'Horta i al Marquet de la Roca. Deixem el cotxe al parking que hi ha quan la pista es bifurca, esquerra Marquet i dreta La Muntada/Castell de Pera. Ara només hem de seguir les indicacions. Hi ha dos camins senyalitzats cap al castell. S'ha de tenir en compte que esta a les roques que queden a la capçalera de la vall. Si ens volem acostar al dolmen hem de seguir el camí que surt per la porta nord del castell i que va per la carena fins que trobem un trencall amb una senyal que ens indica el dolmen.

Si voleu arribar fins a les restes del Castell de Mur deixo l'enllaç del blog del meu germà que explica l'excursió per la vall d'una forma molt detallada

http://rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com/2009/10/la-vall-dhorta.html

MES INFORMACIÓ:

http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p04d207.pdf