Baetulo (Museu de Badalona)

Casa dels Dofins

 

Moltes vegades marxem lluny per veure coses noves i no ens adonem que al costat de casa tenim meravelles. Seguin aquest pensament i aprofitant que no feia gaire bon dia, ens vàrem acostar al Museu de Badalona a visitar les runes de la ciutat romana de Baetulo.

Casa dels Dofins

Casa dels Dofins

Aquesta ciutat va ser fundada a principis del segle I aC pels romans. A dalt d'un petit turó i amb una extensió de 10Ha. La ciutat estava emmurallada i era travessada per la Via Augusta.

Era una ciutat amb certa importància que va ser famosa per la elaboració i l'exportació de vi per tot el territori romà.

El museu te 4 punts de visita repartits per la zona.

Mosaic Casa dels Dofins

Termes

El primer son les termes i el decumanus. Amb 3400m2 de restes visitables podem veure les termes i els carrers del voltant, just el centre de la ciutat, a tocar del fòrum. Durant tota la visita sentirem els sorolls propis de la ciutat d'època gracies a uns altaveus repartits per les zones a més de reconstruccions de mobiliari i eines.

Hi ha una zona amb vitrines que contenen materials que han sortit a la llum gracies a les excavacions. Aquí podem veure el famós "Vas de les Naus" procedent del poblat ibèric del Turó d'en Boscà.

Vas de les Naus

                                                                                                                                                                Em va agradar molt l'audiovisual que ens mostra una reconstrucció de la ciutat

Un altre punt de la visita es la Casa dels Dofins. Es una domus benestant amb restes de pintures i mosaics. També esta museïtzada amb recreacions de mobiliari.

Decumanus

Els altres dos punts de la visita son un conducte subterrani d'aigües amb uns 40 m visitables i que abastia a la ciutat en època de l'emperador Tiberi i el Jardí de Quint Licini que no vàrem poder veure perquè estaven fent obres.

Resumint, visita altament recomanable que ens submergeix a L'època imperial romana.

COM ARRIBAR:

Pl.Assamblea de Catalunya, 1

08911 Badalona

La Venus de Baetulo

MÉS INFORMACIÓ:
http://www.museudebadalona.cat/index.php

Conducte d'aigües

Reconstrucció d'una fonda

Clunia ciutat romana (prov Burgos)

 Una noticia que he llegit m'ha impactat molt http://www.elmundo.es/elmundo/2012/01/05/castillayleon/1325749829.html. Es tracta del robatori d'una pedra tallada a les runes de la ciutat romana de Clunia a la província de Burgos. Es una pedra molt curiosa i que em va cridar l'atenció.
Aixo ha fet que busqui algunes fotos i informació de quan la vaig visitar fa uns 3 anys per si algú passa per a prop i es vol acostar a visitar.la abans no se la carreguin del tot.

Pedra robada

Ja coneguda en època celtibèrica, trobem escrits de fonts romanes que ens parlen que durant les guerres sertorianes  Pompei setge Clunia on resisteix Sertori.
També ens parlen que durant les guerres numantines, els habitants de Clunia eren aliats dels vacceus i desprès de la caiguda de Numància, Metel·lo posa setge a la ciutat i a l'any següent Afrani, llegat de Pompei la conquesta.

Tabernae del foro

Sembla que la ciutat romana es va fundar a poca distancia de la ciutat Arevaca anomenada Cluniaco.

Es Ptolomeno  al segle II dC qui escriu per primera vegada el seu nom complert COLONIA CLUNIA SULPICIA
Va ser una de les ciutats romanes més importants de la meitat nord d' Hispània i fou la capital d'un conventus a la província Hispania Citerior Tarraconensis, l'anomenat Conventus Cluniensis.
Sota l'imperi de Tiberi (14-37 d.C.) la ciutat conta amb un estatut municipal i te poder per emetre moneda  i a mitjans del segle I d.C. es capital del  conventus iuridicus Cluniensium.

Visió d'un conjunt de cases

 Aquí Galba amb la Legió VII Germina  es va aixoplugar de Neró.

Al segle III es produeix la despoblació gradual de la ciutat. La caiguda de l'Imperi d'Occident i les incursions barbares son les causes principals d'aquest  lent abandonament
Ja en època visigòtica va ser atacada per tropes sarraïnes quedant despoblada tota la zona. A l'any 912 els cristians la van repoblar tot i que l'emplaçament seria l'actual poble de Coruña del Conde. Si passegem pels seus carrers veurem que moltes cases estan plenes de materials romans producte del espoli que durant anys a patit la ciutat.

El que trobem a l'actualitat  es un gran teatre construït al segle I aprofitant la muntanya per tallar les grades a la roca. Durant el segle II es va transformar per fer espectacles amb animals i lluites de gladiadors.
Termes, restes de cases amb els seus mosaics i el foro amb els seus temples i tabernaes.

Grades del teatre.La pedra que es veu en primer pla es a on lligaven els animals salvatges per fer les lluites amb gladiadors

COM ARRIBAR:
El jaciment arqueològic es troba a la localitat burgalesa de Peñalba de Castro a la província de Burgos. Esta perfectament indicada i la visita esta gestionada per la Diputacion Provincial de Burgos.

La sensació que s'emporta un desprès de visitar aquesta gran ciutat romana es de tristor, sobre tot si com he comentat abans et dones una volta pel poble de Peñalba de Castro. Es veuen molts restes romans a les cases, fins i tot hi ha una que crida molt l'atenció  per que te columnes i capitells integrats a la façana. S'ha de tenir en conte que son construccions modernes potser de mitjans del segle passat. La de coses que hauran espoliat.
També a la zona del jaciment veus que falta moltíssim per treure a la llum. Jo ja l'havia visitat feia uns dotze anys i durant aquest període de temps crec que no han excavat res més.
I si a tot aixo sumem el tema dels espolis que sembla que es produeixen molt sovint, encara fa més pena.

Vista del foro

Mosaics

Teatre

Vista general del teatre

MÉS INFORMACIÓ:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Clunia

http://cultura.burgos.es/area-de-turismo/ciudad-romana-de-clunia
http://www.clunia.es/

Els Òbits (Matadepera)

Un dels llocs que conec desde fa molts  anys es la Serra de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. M'he perdut moltes vegades pels seus camins plens d'història i de racons amb una bellesa especial.

Per les seves cingleres plenes de coves ja es passejava l'home prehistòric. A l'Edat Mitjana era una serra plena de vida com ens ho indiquen les seves masies, castells, monestirs  i necròpolis com la de Can Robert i la del Marquet de les Roques. Es varen construir masos aprofitant les coves i els seus habitants vivien de les terres del voltant,

Aquesta vegada parlaré d'una masia molt coneguda anomenada Els Òbits.  

Es troba al terme municipal de Matadepera a mig camí del Monestir de Sant Llorenç del Munt i el Coll d'Estenalles. Es tracta de dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX - XX, en què es van abandonar definitivament. Es tracta d'un habitatge amb dues estances que es comuniquen interiorment, d'aproximadament 130 metres quadrats, Sembla que  tenia dues plantes, si ens fixem trobarem les restes d'una escala interior. El mur que tancava el mas esta molt deteriorat i presenta un paredat comú, lligat amb fang i morter de calç i arrebossat.

Podem veure clarament on estava la porta i dues finestres, i a la part superior de la paret restes de les teules que cobrien una petita part del mas

Una part és coneguda com el Cau de la Moneda, ja que segons es diu, en aquest lloc s'hi fabricava moneda falsa.

Als anys 40-50 es van trobar una petita necròpolis formada per dos  enterraments de teules i un de lloses. Jo la veritat es que no he trobat res. Imagino que es van fer excavacions al seu dia i es varen emportar tot el material.

COM ARRIBAR:

A la carretera de Matadepera a Talamanca troben el Coll d'Estenalles, on esta el centre d'informació del Parc Natural de St.Llorenç del Munt. Aquí agafem la pista que surt al costat del centre amb direcció a la Mola on es troba el Monestir de St.Llorenç del Munt. A mig camí (més o menys deprès d'una hora i quart caminant) trobem la desviació a ma esquerra que ens porta al Òbits. Tot esta perfectament indicat.

Tiermes

Aquesta vegada sortim de Catalunya i ens anem a la terra dels arevacs a l'actual província de Sòria. Aquesta tribu celtibera va portar de cap durant molts anys als romans.

Per tots es coneguda la historia de Numància.

Vista general

Un altre reducte arevac que durant les Guerres Celtibèriques va plantar cara a les legions romanes durant molts anys va ser la ciutat de Tiermes (per alguns anomenada Termancia)

Durant dècades va ser inexpugnable. El poderós exercit romà ho va passar molt malament contra aquesta bel·licosa tribu.

Finalment l'any 98 aC. El cònsol Tito Didio els va aconseguir sotmetre, obligant a la població a baixar del turó on estava la ciutat i a establir-se al pla prohibint emmurallar el nou establiment.

La característica destacada d'aquest jaciment es que degut a l'estrat rocós de la zona, la construcció de moltes cases està feta a la roca. Es una ciutat rupestre.

Del primitiu oppida arevac poc queda, la major part de construccions son d'època romana.

Com a punts destacables tenim:

"El Graderio"

El Graderio

Restes d'una vivenda amb l'escala d'accés

Es un espai public format per un conjunt de graons tallats a la roca just al costat d'una de les portes de la ciutat. La seva interpretació podria ser un teatre, un àrea de reunions o un lloc sagrat. Tot i que la idea que es te actualment es que era un mercat de Ramat.

"L'acueducte"

Totalment diferents als que ens tenen acostumats aquest romans. Es tracta d'unes canalitzacions tallades a la roca.

Aqueducte

Escala i finestra d'una vivenda

"El Mercat" (macellum) amb les seves botigues (tabernae) que en el seu moment hauria de ser impressionant ja que estava construït a dos nivells.

Molt curioses també algunes cases amb les habitacions, finestres i escales tallades a la roca.

La visita acaba a l'ermita romànica de "Nuestra Señora de Tiermes"

COM ARRIBAR:
El jaciment pertany al poble de Montejo de Tiermes. Per arribar 

ho podem fer per els pobles de San Esteban de Gormaz (provincia de Soria)  o per Ayllon ( província de Segovia). Trobareu indicacions que us portaran sense problemes.

Pareu i visiteu el Museu Monogràfic de Tiermes on us informaran i agafeu la visita guiada de les excavacions.

Porta d'entrada

Ja que esteu per la zona no deixeu de visitar els pobles d'Ayllon i el de Burgo de Osma amb les ruïnes de la ciutat  celtibera-romana de Uxama.

Val la pena!

Poblat Neolític de la Draga (Banyoles)

 

A la mateixa riba de l'Estany de Banyoles es troba l'únic jaciment lacustre de la península. Se'l coneix amb el nom de La Draga.

Descobert l'any 1990 i amb una antiguitat de 7000 anys pertany al neolític antic. Els seus habitants tot just acabaven d'abandonar les Coves. Eren els primers passos del conreu de la terra i de la ramaderia

Gracies a la gran quantitat de troballes i al seu bon estat de conservació sabem que conreaven cereals als camps propers i als horts a tocar del poblat faves i pèsols.

També els boscos els hi proporcionaven aliments com avellanes, peres,pomes, raïms, pinyons...

Sabem que en aquella ramaderia emergent criaven bous,cabres,ovelles i porcs. Finalment la seva alimentació es completava amb la cacera de conills, cérvols, cabirols, senglars, bous salvatges, ànecs, peixos i tortugues.

El material orgànic s'ha conservat gràcies a quedar cobert per una capa de fang evitant d'aquesta manera que es podrís.

A les excavacions s'han tret a la llum destrals, aixades, falç ganivets i fins i tot els pals de les Cabanes.

Aquest jaciment ha tingut dos punts d'excavació. Un a terra amb una superficie de 350 m2. A la visita ens van explicar la dificultat d'aquesta zona ja que s'han de fer servir bombes d'extracció d'aigua per que el nivell dels materials queda per sota del nivell freàtic.

L'altre punt d'excavació d'uns 100 m2 es troba dins de l'aigua.

Per mi la par més destacable del jaciment es la reconstrucció de tres tipus de Cabanes del poblat. De fet de les excavacions només es pot veure una petita part i es plena d'aigua.

Aquestes reconstruccions ens donen una idea de com es vivia en aquella època, de com aprofitaven els recursos naturals i com tenien els magatzems de menjars comunitaris, aixo ens indica que encara no existien les classes socials.

Actualment el terreny està barrat i vigilat per càmeres degut a les accions incíviques d'algun brètol que es dedicava  calar foc a les cabanes.

La visita la gestiona l'empresa Arqueotur i s'han de consultar horaris per poder fer-la 

http://www.arqueotur.org/yacimientos/poblado-neolitico-de-la-draga.html

Es molt recomanable visitar La Draga, Les Coves de Serinyà que estan molt a prop i donar la volta a l'Estany de Banyoles on a més del paisatge veurem la fauna i la flora que aquí hi viu.

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.banyolescultura.net/dragesp0.htm

Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà

Aquesta vegada ens desplacem a Serinyà a la comarca del Pla de l'Estany a on trobem unes coves prehistòriques que per les seves troballes son un dels jaciments mes importants de Catalunya. Aquí es va trobar una dent amb una antiguitat de 200.000 anys, sent la resta humana més antiga trobada al nostre país.
La visita al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà esta totalment indicada i museïtzada i es pot fer tanta amb àudio-guia com en visita guiada (aquesta es la opció que recomano, ja que els nois que ens varen fer l'explicació es nota que els hi agrada i gustosament van respondre a les nostres preguntes fent la visita molt interessant).
Primer es visualitza un audiovisual que ens introdueix a l'entorn natural i a la vida dels nostres avantpassats.
Tot seguit visitem la sala d'exposicions on trobem reproduccions d'eines dels habitants del paleolític superior (fa 18.000 anys)
Sortim de l'edifici i anem a la Cova de l'Arbreda que actualment està en procés d'excavació.Va ser habitada per Neandertals farà uns 90.000 anys i posteriorment pels Sapiens.
La segona cova que visitem es la Cova del Mollet, aquí es on es va trobar la resta humana més antiga de Catalunya a més de moltes restes d'animals de l'època.
Per finalitzar aquesta interessant visita anem a la Cova del Reclau Viver, habitada ja durant el paleolític superior, farà uns 39.000 anys i posteriorment durant el neolític i l'edat del bronze, la cova era utilitzada com a refugi, com a magatzem i com a lloc d'enterrament.
En aquest jaciment estem tocant la nostra història més antiga, per aquí es va estar passejant L'Home Heidelberguensis farà 200.000 anys, els Neandertals i els Sapiens. Es va viure el canvi climàtic. Del fred de l'època dels Neandertals amb la seva vegetació estepària i la fauna pròpia fins a la temperatura actual que vàren tenir els Sapiens. D'aquí van marxar a l'època del neolític per construir els poblats farà uns 7000 anys, com el de La Draga a la veïna Banyoles. Fent aquest important pas es va passar de ser caçadors-recolectors a pagesos construint les bases de la societat actual.
Per mi es un jaciment de visita obligada per els amants de la història.

COM ARRIBAR-HI:  El Parc es troba situat al costat de la carretera de Banyoles a Serinyà. C-66. Perfectament indicat.

MÉS INFORMACIÓ: http://turisme.plaestany.cat/Seccio/QueFer/Fitxa/tabid/107/IdF/287/IdT/45/language/ca-ES/Default.aspx