diumenge, 20 de desembre del 2009

La vil.la romana de Can Terrers




La vil.la romana de Can Terrers, situada al paratge del mateix nom, al sud del terme municipal de la Garriga. Construïda al segle I a C, va gaudir d'una gran prosperitat i va estar habitada durant prop de set-cents anys. Actualment nomes esta al aire lliure la part de les termes. Es tracta d'un edifici de 200 metres quadrats distribuït en sis estances principals: el vestidor o apodyterium, la sala tèbia o tepidarium, la sala calenta o caldarium, la sauna o sudatorium, la piscina d'aigua freda o frigidarium i el forn on hi havia les instal.lacions de la calefacció subterrània dels banys, coneguda amb el nom d'hypocaustum. Aquests banys estaven destinats a l'ús dels propietaris de la vil.la i dels seus convidats, que d'aquesta manera, podien gaudir del plaer de les aigües i de tractaments termals
El seu estat de conservació es molt bo, la llàstima es que només son visibles les termes. Al costat de les mateixes hi ha un camp de conreu, sota el qual deu estar el reste de la vil·la
La visita es lliure

 Aquest son alguns detalls del jaciment




 












dilluns, 7 de desembre del 2009

Poblat ibèric del Puiggraciós






Al cim del Puiggracios que es troba ubicat en la confluència dels termes municipals de l'Ametlla del Vallès, Figaró-Montmany i Bigues i Riells, dins la comarca del Vallès Oriental es coneix l'existència un poblat ibèric, descobert el 1940 i excavat poc després, que mostra l'existència de dos recintes sobreposats i enmurallats. Es poden veure parets paral·leles als cingles. A la part alta del turó es forma una plataforma on segons testimonis orals s'aixecava una torre. Encara es conserva una estructura de planta rectangular i parets de pedra seca d'1'7 m de gruix; la
superfície és de 14 x 7 m.i l'alçada màxima de les parets és de 0'5 m.
Les troballes de ceràmica i monedes que s'hi feren indiquen que l'època de la seva esplendor fou el segle III aC i que fou abandonat en l'etapa de romanització del país.

No he trobat mes documentació del poblat. Pel que he vist, hi ha un talla foc que separa els restes per la meitat i a la part superior hi ha una torre de guaita (aquesta serà el nostre punt de referencia per trobar el poblat.) Hi han alguns restes de ceràmica, molt esmicolats per la zona.

L'estat de conservació es molt dolent. Nomes es conserva l'estructura rectangular que he comentat abans i alguns troços de parets aïllats.
COM ARRIBAR:Des de el poble de l'Ametlla del Vallès, hem d'agafar el carrer principal, sempre cap amunt en direcció al Serrat de l'Ocata, el passem de llarg i sempre cap amunt de la muntanya arribarem al Santuari del Puiggracios. Aquí deixem el cotxe. No oblideu fer un cop d'ull a la torre del telègraf òptic que teniu al costat.
A partir d'aqui tenim dues opcions però sempre ens hem de guiar per la torre de guaita, que es on està el poblat.
1ª opció: Pel darrera del santuari surten dues pistes forestals, agafem la de l'esquerra, on hi ha la font, la pista va envoltant la muntanya cap a l'esquerra fins que arribem al coll D'En Tripeta. Aquí ens trobem una vista magnifica dels Cingles de Bertí. El Camí que portàvem queda tallat per una pista.A ma esquerra ens porta cap a la masia del Pollancre i a ma dreta ens endinsaria als Cingles. Nosaltres agafem un petit corriol que surt amb molta inclinació a ma esquerra fins el cim.
2ª opció: Per on esta la font pugem camp a traves, entre el bosc. Ens guiaria la valla del Santuari fins que arribem al tallafoc. El seguim tot recte fins a la torre d'aguaita.

També es molt recomenable allargar l'excursio fins al Castell de Bertí o El Clascar ja que totes dues començen al mateix lloc.

dissabte, 28 de novembre del 2009

El Poblat laietà de Les Maleses

El jaciment ibèric de Les Maleses


Al cim del Turó de Les Maleses, entre el termes municipals de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles, es troba un important poblat ibèric de la tribu dels Laietans El poblat tenia 128 m de longitud per uns 19 m d'amplada. Estava envoltat per una muralla. Pel que es veu hi havia un carrer que creuava el poblat de punta a punta i esta travessat com a mínim per un parell de carrers mes. Les cases eren de pedra la part baixa i de tova per dalt. La teulada era de palla o de branca barrejada amb fang i sostinguda per bigues de fusta. Solien tenir un graner o golfes de fusta amb pilars també de fusta. Les cases solien tenir dues habitacions mig separades per un envà. A l'estança de la entrada era on probablement es guardava el bestiar i les eines del camp, i a la sala següent era on es feia vida.
En les excavacions que s'ha fet s'ha trobat restes de ceràmica hel·lenística, destrals polides una àmfora gairebé completa i molins. El poblat es va abandonar com a conseqüència d'un incendi al entorn de la Segona Guerra Púnica
L'estat de conservació es molt bo ja que es continuen fent excavacions.

COM ARRIBEM:Des de Barcelona, agafem la carretera B-20 i prenem la sortida 21 just la que ve després de Montigalà, fins que trobem la carretera BV5011 cap a Montcada. Deixem el cotxe al mirador de La Vallensana. Creuem la carretera i veiem una pista amb un senyal cap a la Font de L'Amigó. Prenem la pista, sempre de pujada. Al poc veiem la cantera abandonada i a l'esquerra unes vistes de Montserrat i el Vallés. Arribem a un altre senyal de la Font de L'Amigó i la passem de llarg. Sempre cap amunt amb una torre de guaita com a referencia.

Al arribar a la torre, veiem el poblat al turó de devant. Continuem la pista fins que trobem un senyal que ens indica el poblat a mà esquerra. Aquí agafem un corriol fin que arribem a una fita que ens indica un altre corriol a ma dreta, l'agafem i l'anem seguint, al arribar a dalt de tot desemboquem en un caminet que hem d'agafar cap a la dreta i arribem al poblat després d'uns 40 minuts








dimarts, 24 de novembre del 2009

La Fortificació Ibèrica del Turó del Montgròs (El Brull)




Molt aprop del poble d'El Brull, a Osona, s'aixeca la imponent fortificació del Montgrós.Es tracta d'una muralla d'època ibèrica, si be també s'han trobat restes del final de l'edat del bronze i d'època Medieval.Els primers testimonis parlan d'una ocupació al voltant de l'any 1000 aC, sembla que hi havien varies habitacions amb llars de foc. Va ser al segle V aC. en plena època ibèra, que es va construir la primera muralla. El fi d'aquesta fortificació era en moments de crisi,aplegar a la població diseminada pel voltants. Al voltant dels anys 300 aC. es va desmuntar aquesta per construir la imponent muralla que trobem avui en dia. Durant el segle III aC va ser reforçada amb torres i parapets i cap a l'any 200 aC. va ser destruïda, suposadament pel Cònsol Marc Ponci Cató, en el marc de les revoltes ibèras contra el domini romà.A l'edat mitjana es va fer servir com a vivendes entre els segles XII al XIV. L'estat de conservació es molt bo i s'estan fen excavacions. Hi ha visita guiada molt instructiva.



COM ARRIBAR:Arribem al poble de El Brull i deixem el cotxe al parking devant de l'esglesia. Al costat trobem l'oficina d'informacio del Parc del Montsey, on podem comprar l'entrada per 3€.


dimarts, 17 de novembre del 2009

Poblat ibèric i dolmen de Castellruf (Santa Maria de Martorelles)

En aquesta excursió podem veure el dolmen de Castellruf i un poblat iber amb el mateix nom.
El poblat ibèric esta situat al turó de Castellruf.Les seves restes s'estenen pel cim i el vessant est i tenen una extensió aproximada de 0,5 Ha.
El poblat estava envoltat per dues muralles. La primera protegia la part superior i la segona transcorria uns 13m per sota.









A les excavacions s'han documentat 11 estances i un forn metal·lúrgic, on es va trobar unes "pilum" (llances romanes).
Sembla ser que aquest poblat va ser abandonat pel segle II aC.
El seu estat actual es d'abandonament,esta tot cobert de vegetació i costa imaginar com va ser.

Un altre element força interessant que ens trobem a 50 metres del poblat es el Dolmen de Castellruf.
Te unes mesures de 1.6 m de longitud i 1.5 m d'amplada. Es una cambra quadrangular formada per 6 blocs granítics i oberta cap al SW.

COM ARRIBAR
Des de Barcelona agafem la B-20,seguint per la carretera B-500 cap a Mollet.Al arribar a la part mes alta poc després d'una corba molt tancada, agafem un carrer que surt a ma dreta,On està el restaurant " El Cau" (veiem les senyals del GR-92) fins a una cadena on hem de deixar el cotxe.
Agafem la pista del GR que va fent pujada fins que arribem a un coll on trobem alguns pins pinyers força grans i uns dipòsits d'aigua de fibra de vidre. Aquí veiem un caminet que surt cap a l'esquerra just darrera d'un gran pi. Aquest camí passa entre mig d'unes vinyes que semblen abandonades. Quan arribem a dalt de la vinya sortim a una pista. Si tirem a l'esquerra arribaríem al turo de Galceran. Nosaltres tombem cap a la dreta passant de llarg primer una pista i desprès un altre totes dues cap a l'esquerra. Desprès de pujar una miqueta el camí comença a baixar fent revolts fins que arribem a un senyal del GR 97.3 i el seguim cap a l'esquerra de baixada. Arribarem a un creuament i tombarem a la dreta a pocs metres trobarem a ma esquerra el dolmen i 50 m mes avall la del turo de Castellruf.


MES INFORMACIO:
www.raco.cat/index.php/Lauro/article/viewFile/48326/51369
www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/23986/23820
www.tdr.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0421105-111228//3.7.PART_TERCERA_CAP_9_6.pdf