diumenge, 29 de setembre del 2013

Poblat ibéric del Castell - L'acròpolis

En el seu dia ja hi vaig fer una entrada sobre aquest poblat indigeta. Aquest any vaig pujar a la part alta, l'acròpolis. He de dir que arran de les pluges que van caure anys anteriors van fer malbé el camí i actualment esta prohibida la pujada.

Aquí trobem dues grans cisternes i el que crec que és una gran sitja.

Us deixo algunes fotos perquè veieu aquesta part del poblat que no és visitable, tot i qui si us salteu la cadena que barra el pas, és una visita molt recomanable per les cisternes i per les vistes

cisterna 1

cisterna 1

sitja

acròpolis

sitja 1

sitja 2

diumenge, 7 de juliol del 2013

Barcino. (Via sepulcral. Plaça de la Vila de Madrid)



Fa anys quan era jo un crio, el meu avi em va portar a una de les seves voltes per la part vella de Barcelona i a la Plaça de la Vila de Madrid em va ensenyar  aquesta necròpolis. Em va explicar que durant unes obres va sortir a la llum un cementiri dels romans.

Els anys van passar i aquesta  plaça va patir alguna transformació, estudis i degradacions, però sempre que passava donava un cop d'ull a les tombes. I va ser a l'octubre de 2009 que el Museu D'Història de Barcelona obre el petit centre d'interpretació de la Via Sepulcralis.


La historia es com tantes altres fruit de la sort. L'any 1944 es va posar en marxa una nova urbanització de la zona ocupada fins aleshores pel convent de Santa Teresa de les Carmelites Descalces i edificis del voltant que havien patit els bombardejos de la Guerra Civil. Deu anys més tard, al 1954 durant les obres de construcció d'un nou edifici es va descobrir la via sepulcral. A partir d'aquí es van fer diverses excavacions arqueològiques. El que va sortir a la llum va ser diferents tipus de monuments funeraris a cada costat de la via que conduïa a la porta septentrional decumana de Barcino. Va estar en us durant els segles I al III d.C. i per la seva estructura corresponen a enterraments de gent humil.

Es veuen  diferents  tipus de tombes. Les més comuns son les anomenades cupae i en tenim de dos tipus: Les cupae solidae: elevades sobre un o dos esglaons, te forma de bota de fusta i al centre te un espai a on es graba el nom del difunt i les formules funeràries. Estan treballades amb pedres de Montjuïc i les Cupae structilis, fetes de maçoneria i revestides d'estuc gairebé sempre de color vermell. Al centre tenen un espai perforat a on s'encastava una placa de marbre amb les inscripcions. També hi trobem ares, esteles i un enterrament col·lectiu, dos pous un de diposit i un altre ritual. Aquí s'hi van trobar deu gossos, sis de porcs nounats, un cap de cavall i un àmfora vinària. Tot forma part dels rituals d'enterrament d'aquella època i que trobem molt ben explicats al centre d'interpretació.


COM ARRIBAR:
L'adreça es: Pl. De la Vila de Madrid 08002 Barcelona

ESTAT ACTUAL:
Molt bo. Tenim un petit centre d'interpretació de la via sepulcral i de les vies de comunicació que hi havia a l'imperi romà.

Molt recomanable la visita


MÉS INFORMACIÓ:

diumenge, 28 d’abril del 2013

Poblat ibèric de Ca N'Oliver (Cerdanyola del Vallès)



Un cop més vaig sortir a caçar pedres però aquesta vegada vaig anar a lo segur. Era una visita que tenia pendent des de feia  temps  i va ser molt interessant.
Restes de habitacions
Aquest poblat laietà de Collserola a Cerdanyola, domina la plana    del Vallès. Ja es coneixia la seva existència  des de l'any 1919 però les excavacions no van començar fins l'any 1954, s'abandonen al anys 60 i es reprenen a partit de 1986. Es a l'any 2010 quan s'inaugura el museu actual al costat de la part excavada del poblat.
Aquest oppida com tants altres poblats laietans es troba estratègicament dalt d'un turó dominant tota la plana a on estaven els camps de conreu i altres assentaments dependents del poblat principal, com era el petit nucli de Can Xercavins.

Ca n'Oliver va estar habitat des de molt antic . Abans del  500aC estava format per cabanes de fusta sobre tot al vesant sud. Durant el període ibèric antic es construeixen els primers habitatges de pedra i amb una estructura simple. En una segona fase dins d'aquest període pateix  una remodelació  dels habitatges i es construeix  un primer mur de tanca.
Restes de la porta monumental
Durant el període ibèric ple es reorganitza tot amortitzant estructures anteriors i construint-se de noves. S'aixeca la muralla  amb un fossar en forma de V, la monumental porta d'accés i es construeixen els tallers artesanals i de forja de metalls i el camp de  sitges exterior.
Es al final d'aquest període quan es destrueix i s'abandona coincidint amb la Segona Guerra Púnica.
Al ibèric final es re-urbanitza el poblat arrasant part de les estructures anteriors. Els nous habitatges es construeixen adossades a una nova muralla més potent que l'anterior i s'amplia el camp de sitges.

ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Es molt bo. Es continuen fent excavacions, s'han reconstruït tres cases i hi ha un museu que ens dona molta informació de com era la vida a l'època ibèrica.
Com a opinió personal voldria afegir que aquest jaciment seria un exemple a seguir, es continuen fent excavacions i es museïtzant les troballes amb les explicacions pertinents per fer-les entendre a la gent que el visita, quelcom totalment oposat a altres poblats laietans que he visitat, que en un estat de total deixadesa estan a l'espera que la natura o els furtius facin que desapareguin per sempre.

COM ARRIBAR:
C/València 19
08290 Cerdanyola del Vallès


 MÉS INFORMACIÓ:
 http://www.cerdanyola.cat/webapps/web/continguts_portal/menu_principal/ajuntament/equipaments_comunitaris/equipaments_cultural/Museus/Poblat_iberic_del_Turo_de_Ca_nxOliver/Poblat_iberic_del_Turo_de_Ca_Oliver.html






Les tres cases reconstruïdes








dissabte, 23 de març del 2013

Poblat ibèric de Sant Sebastià de Guarda ( Palafrugell)



A territori Indiketa a l'actual Llafranc (Costa Brava) trobem el poblat ibèric de Sant Sebastià de Guarda. Construït al segle V aC. dalt del turo a 156m sobre el nivell del mar amb un extens domini de tot el Cap de Sant Sebastià.
Va ser descobert l'any 1960 i després de varies campanyes s'ha posat al descobert una part del poblat. L'extensió total es desconeix, encara no s'han trobat les muralles que protegien el perímetre. El poblat visible actualment es del  segle V aC tot i que s'han trobat restes del segle VI aC. Es al segle I aC. el moment en que s'abandona, segurament per desplaçar-se la població indígena  a Llafranc a on s'han trobat  molts vestigis romans.
La superfície total descoberta fins avui es d'uns 300 m2, son visibles quatre cases amb dues habitacions cada una, quinze sitges i un forn.
Gracies  als materials que s'han trobat sabem que els seus habitants es dedicaven a la pesca, al conreu de les terres a la cacera i ramaderia, la filatura i teixits aixi com també a la metal·lúrgica del ferro i bronze.
El símbol del jaciment es un cap de Medusa trobat amb una casa.
A més del poblat ibèric també trobem una torre de guaita del segle XV i una ermita del segle XVIII




COM ARRIBAR:
Desde Llafranc hem d'anar seguin les indicacions que porten cap al far de Sant Sebastià, al costat tobem el poblat.


MÉS INFORMACIÓ:
http://issuu.com/tribunadarqueologia/docs/tribuna_arqueologia_08-09-3_santsebasti_
http://museu.palafrugell.cat/content/view/167/153/

dilluns, 21 de gener del 2013

L'aqüeducte de Barcino





L'abastiment d'aigua a totes les ciutats es una necessitat important i a l'època romana es ben coneguda la seva afició a les fonts, banys i termes. La ciutat de Barcino s'abastia com tantes d'altres de l'imperi mitjançant  aqüeductes.

Fa uns anys es creia que tenia dos, un que portava aigua del Llobregat i un altre del Besós. Els últims estudis  semblant demostrar que era només un que agafava l'aigua de les fonts de Montcada. Amb una longitud total de 11,3 Km i amb una diferencia d'altura de l'inici a l'entrada a Barcino de 18,12 m,  feia quasi tot el cami sota terra i sortia a l'exterior a prop de la ciutat. Pel voltant de l'actual Col·legi d'Arquitectes a la Plaça Nova es bifurcava entrant a Barcino per dos ramals just al costat de la Porta Decumana  a l'actual casa de l'Ardiaca. Després l'aigua  entrava a un castellum aquae desde on es distribuïa per l'interior de la ciutat.

Avui podem veure una reconstrucció de l'any 1958 del primer arc segons el projecte de J. de C. Serra-Ràfols i Adolf Florensa, i  si ens fixem a la torre de la muralla veiem l'arc original per on entrava.
Vista de l'interior de la Casa de l'Ardiaca on es poden observar les dues entrades de l'aqüeducte
Vista de l'interior de la Casa de l'Ardiaca on es veu part d'un arc
A la Plaça 8 de Març podem veure 4 arcs originals de l'aqüeducte incrustats a la paret de l'edifici. Descoberts per casualitat l'any 1988, com tantes altres descobertes, al enderrocar una antiga construcció. Aixo ens posa de manifest la manera com a l'edat mitjana van aprofitar les obres romanes.