Dominant la Vall de Cabrera de Mar s'alça el Castell de Burriac. Sobre una alçada de 401m. es punt immillorable de domini de bona part de la comarca del Maresme, conegut primer amb el nom de castell de Sant Vicenç és un magnífic exemple de castell roquer.
La primera construcció data de finals del segle IX i es la capella preromànica de la qual actualment només es conserva l'absis. La capella dedicada a Sant Vicenç va quedar encaixada entre les edificacions del castell en construir-se aquest. S'hi va dir missa fins l'any 1836, i es va enrunar pocs anys més tard. Als segles X-XI es construeix el primer Castell. Al segle XV Pere Joan Ferrer, aleshores senyor del Castell el reforma ampliant-lo i donant-li un ús més residencial ja que els senyors del Castell vivien al Castell de Vilassar, mes important i còmode.
El castell té dos recintes principals: el recinte sobirà (superior) i el recinte jussà (inferior). Formen dues línies de defensa de manera que, si el recinte jussà fos conquerit per l'enemic, encara es podria resistir dins el recinte sobirà. Dins el castell podem distingir La Torre de l'homenatge, s'hi accedia per una porta elevada, amb una escala que es podia enretirar. Els seus murs, d'un gruix de 120 cm, la feien pràcticament inexpugnable. Les muralles, que en alguns trams aprofiten el mateix rocam, tenen espitlleres , de dos tipus les rectangulars, per a les fletxes de les ballestes, i les que tenen una base rodona de pedra picada per a reposar-hi i fer-hi girar les armes de foc . La cisterna gran està situada al recinte jussà, i n'hi ha una altra de més petita al recinte sobirà, al costat de la torre de l'homenatge
El document més antic conservat que fa referència al castell és de l'any 1023 que pertany a la comtessa Ermessenda de Carcassona. Els comtes de Barcelona en mantindran la propietat fins al segle XIV, tenint-lo infeudat a les famílies Sant Vicenç, Castellvell, i Desbosc. L'any 1471 el castell passa a mans de Pere Joan Ferrer, que hi fa importants reformes. El 1532 la propietat del castell torna a la família Desbosc fins a l'any 1671. Després el castell queda abandonat i passa per diversos propietaris. Durant la Primera Guerra Carlina el que queda de castell s'utilitza com a caserna. Els 1993 i 1994 s'hi fan treballs d'excavació i consolidació per part de l'Ajuntament de Cabrera que l'havia adquirit l'any 1990.
COM ARRIBAR
Un cop arribats al poble de Cabrera de Mar, només hem de seguir les indicacions del Castell de Burriac. Arriba el moment que s'acaba el camí asfaltat i continua per una pista. Just abans d'arribar a una cadena que ens tallarà el pas hi ha una explanada on podem deixar el cotxe. Seguim la pista fins a un coll que esta a tocar del Castell.
MES INFORMACIÓ:
http://www.cabrerademarpatrimoni.cat/mb_01.html
http://www.salillas.net/castellscatalans/burriac.htm
La vall de Cabrera de Mar es rica en restes arqueològiques. Tenim ibèrics (Ilturo) romans (Can Modolell i Ca l'Arnau) medievals (Castell de Burriac) Un reste pertanyent a aquest castell esta al cim del Turó de l'Infern molt a prop del Montcabrer a on trobem tres enclavaments de forques medievals utilitzades als segles XIV i XV com a lloc per enforcar als criminals i malfactors del terme.
Aquestes forque pertanyien al Castell de Burriac juntament amb les del Pujol d'en Bera, al camp d'en Berenguer d'en Pou i al Puig de Cerdanyola. L'any 1343 els senyors del castell van adquirir la jurisdicció per poder ajusticiar a les forques.
Els senyors tenien el poder de jutjar delictes: incompliment de pagament dels impostos per part dels pagesos, robatoris, adulteris i fins i tot delictes de sang. Alguns d'aquest delictes eren castigats amb la forca.
No només eren un mitjà de fer justícia, també servien per persuadir a la població de cometre altres delictes. Tenien present on podien acabar si no compilen les normes del senyor. A més eren un referent del limit del poder del castell.
Avui en dia queden tres forats on ficaven les fustes que formaven les forques. COM ARRIBAR:
A Cabrera de Mar hem d'agafar el camí del Castell de Burriac fins que arribem a una explanada on hi ha un planell del parc. Deixem el cotxe i agafem la pista amb direcció esquerra ,es de grava grisa, fins que arribem a un coll on trobem senyals que ens guiaran cap al Montcabrer i al Turó de l'Infern. Tots dos turons eren habitats de molt antic. Si ens fixem pel terra trobaren petits fragments de ceràmica ibèrica i a sota del Montcabrer hi ha una petita cova que sembla ser un antic santuari de l'època neolítica fins a la romana
MES INFORMACIO:
http://quimgraupera.blogspot.com/2009/01/les-forques-del-castell-de-burriac.html
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt es ric amb troballes arqueològiques. La gran quantitat de coves, han donat molts materials d'època prehistòrica. D'època ibèrica no s'ha trobat cap poblat però si ceràmica, d'època romana tenim la vil·la de Can Solà del Racó. L'època medieval es la que ens ha deixat mes restes: El Monestir de Sant Llorenç, el de Sta..Agnès, camins, masies i necròpolis. D'una d'aquestes necròpolis es la que escriuré, no per que sigui la mes important, sinó per que en ella vam fer un descobriment. Vam trobar una tomba per excavar. En tota la serra s'han trobat algunes necròpolis tant romanes com medievals. La mes important pot ser la de el Coll d'Eres on van trobar una sivella visigòtica. La necròpoli està datada entre els segles V i VIII, i consta d'una sèrie de tombes rectangulars amb unes lloses planes clavades a terra. A prop de la balma de La Porquerissa es van trobar 3 tombes. Als Obits també s'han trobat mes tombes. La necròpolis de Can Robert es ta formada per 7 tombes. A una de les ultimes excursions abans de la nateixa i excavació actual, vam trobar dos fragments d'os que sortien de terra. Tenien tota la pinta de ser els fèmurs (tal com es veu a la foto), estan aprop de la tomba que ja coneixia i porta la mateixa orientació.
Ho vaig posar en coneixement de la Diputació de Barcelona que es qui gestiona el parc i em van contestar que començarien els treballs per delimitar, excavar i protegir la zona. Cosa que han fet realment.
Aquest es l'estat actual de la tomba despres de la excavació.
COM ARRIBAR: Al terme de Matadepera, hem d'arribar a la masia de Can Robert. La necròpolis esta a uns 50m de la masia al camí que porta a Can Pobla. Trobarem una tanca i al seu interior està la necròpolis
Ilturo es una de las ciutats mes grans de la Laietània, es creu que juntament amb Laie (a Montjuïc, Barcelona) eran les ciutats mes importants. No es tracta de un simple oppida com els que trobem per tota la Serralada Litoral. Estem parlant d'una gran ciutat.
Ilturo està situat al nord de l'actual terme de Cabrera de Mar. La ciutat es va fundar als segles VII-VI a.C. Estava envoltada per una muralla i torres ocupant unes 8 Ha. Esta edificada formant terrasses per adaptar-se al desnivell del terreny. La seva població podria arribar als 3500 habitats.
Al segle I a.C. es construeix una nova porta meridional, excavada al 1984 i es reforcen les muralles. L'abandonament de la ciutat va ser a la primera meitat del segle I a.C. El seus habitants es van desplaçar cap a la ciutat de Iluro a l'actual Mataró.
Actualment esta en un estat d'abandonament.Nomes s'ha excavat un 1% de la totalitat de la ciutat.Es veuen molts troços de parets entre la vegetació, també he trobat unes quantes sitges. Per tot arreu troben petits fragments de terrissa ibèrica i he vists un quants troços de tegulae (teules d'època romana) el que ens indica que la ciutat va ser romanitzada. No he trobat cap informació que Ilturo fos destruïda, per lo que em fa suposar que la ciutat es va adaptar al estil de vida romà.
COM ARRIBAR
Un cop arribats al poble de Cabrera de Mar, només hem de seguir les indicacions del Castell de Burriac.Arriba el moment que s'acaba el camí asfaltat i continua per una pista. Just abans d'arribar a una cadena que ens tallarà el pas hi ha una explanada on podem deixar el cotxe. Aquí si seguim caminant per la pista on veníem arribaríem al castell, per arribar al poblat agafem un corriol que sur just enfront del parking a costat mateix de la pista. Seguim el corriol fins que arribem a un altre corriol que va seguint la línia elèctrica. Trobarem unes plantes de figues de moro i si ens fixem cap a l'esquerra veurem les parets del poblat.
Any 133 aC. Numància acaba de caure en mans romanes. La gran majoria dels pocs numantins que hi quedaven, han cremat la ciutat i desprès s'han suïcidat abans de rendir-se. El reste son venuts com esclaus.
Una entrada triomfal a Roma amb 50 numantins marca el punt i final d'aquesta ciutat.
Però...com va començar tot? Que va passar per que 2000 anys després encara es recordiNumància i sigui una icona de la resistència hispana?
Vint anys abans, l'any 153 a C. Numància rebé a uns fugitius de la ciutat de Segeda, la capital de la tribu dels Bels (actualment la zona de Saragossa). Farts d'enviar soldats per servir a l'exercit romà i de pagar impostos, van reforçar les fortificacions de Segeda. Roma no podia consentir aquesta falta de submissió i el Senat romà va enviar al Cònsol FulvioNovilitor davant de 30.000 soldats. Al veure la gran magnitud de l'exercit romà, els habitant de Segeda van abandonar la seva ciutat i van fugir cap al territori dels arevacs. Allà es van aliar amb els numantins que aleshores tenien un exèrcit format per uns 20.000 soldats a peu i uns 5.000 genets tots ells protegits per la solida muralla de la ciutat. Celtibers i romans es van enfrontar, la batalla es va decantar cap a la banda celtibèrica, perdent els romans mes de 6.000 homes.
El consolFulvio Novilitor va començar el setge de la ciutat ajudatper les tropes enviades pel rei númida Masinisa, inclosos 10 elefants. Amb aquest gran exèrcit es va atacar la ciutat, la victorià semblava clara. Els elefants eren un arma terrible, feien el paper de torres mòbils sobre els quals estava un grup d'arquers, la impressió i el pànic que creaven sobre els enemics jugava al seu favor. El resultat de la batalla va canviar a favor dels arevacs quan una enorme pedra va ferir a un elefant. Aquest va girar cua i va envestir a les tropes romanes, al veure el caos que es va generar a les tropes romanes, els celtibers van carregar guanyat la batalla i van matar a uns 4.000 romans.
Desprès del fracàs Fulvio Nobilitor es va retirar al seu campament on va hivernar. Allà el fred, la falta d'aliments i ens constants atacs dels numantins li van posar les coses molt difícils. Amb aquest resultats tant dolents, l'any següent (152 a C.) el senat romà nombra cònsol a Claudio Marcelo, que desprès de moltes negociacions aconsegueix la pau amb Numància a canvi una gran quantitat de diners fins l'any 143 a C. Aquell any les continues friccions entre celtibers i romans i les noticies de les victòries de Viriato a Lusitània fan que esclati la rebel·lió. Roma farta de tantes rebel·lions a territori hispà, envia un exercit de mes de 30.000 homes capitanejat pel consol Cecilio Metelo, heroi de les guerres macedòniques. Van tornar les negociacions de pau però el dia de la signatura de l'acord, els numantins es van negar a lliurar les armes.
Roma no podia permetre que una petita ciutat celtibèrica els hi plantes cara d'aquesta manera i l'any 141 a C. envia un nou consol, Quinto Pompeyo, que no aconsegueixcap victòria, tots els atacs a Numància i a Termancia (la Tiermes romana propera a la actual Ayllon a Segovia), acabin en fracàs. L'any 139 a C. Numància es atacada pel nou consol Popilio Laneas, amb el mateix resultat i l'any 138 a C. Cayo Hostilio Mancino va fer el ridícul mes espantós. Va atacar la ciutat amb mes de 20.000 homes sense aconseguir res i a la retirada va ser envoltat per 4.000 numantins i va haver de rendir-se per salvar la vida.
Com a càstig, el senat romà , va fer lligar i despullar a Mancino a les portes de Numància per que els numantins fessin els que volguessin amb ell. Això va provocar que els tres següents cònsols: Emilio Lepido, Furio Filon i Calpurnio Pison no es van atrevir a atacar la ciutat.
Finalment l'any 134 a C. Roma envia a Publio Cornelio Escipion Emiliano.Va ser el general que va conquerir Cartago.Com en aquells anys Roma estava sense diners per culpa d'altres guerres, Escipió només va marxar amb un grup d'amics, amb els que va formar una cohort, un grup de 4000 voluntaris i guerrers d'altres ciutats hispanes que es van afegir pensant en la recompensa que traurienamb la victòria. Gracies a la popularitat d' Escipió.
Va agafar el control de les tropes que ja hi havia a la península i junt amb els homes que ell aportà, es va dedicar a entrenar-los,conseguint unes tropes molt disciplinades. També va rebre el reforç de 15.000 homes aportats pel rei númida Yugurta.
Al octubre del 134 a C. els romans van prendre posicions davant la ciutat. Escipió coneixen el caràcter guerrer del numantins, no va voler atacar directament.Va fer construir una muralla de 9 Km al voltant de la ciutat amb una torre cada 30 m. Darrera de la muralla va fer aixecar 7 campaments tots ven comunicats amb un sistema de senyals que permetia bellugar les tropes al lloc que fessin falta. Va cavar una fossa davant de la seva muralla, i la va fortificar amb estaques, també va aixecar dos castellum a banda i banda del riu Duero, posant també uns paranys dins de l'aigua.D'aquesta manera ningú podria passar pel mig del riu.
Les tropes estaven molt desproporcionades, els romans eren uns 60.000 homes i12 elefants contra uns 2.500 numantins. Escipió va deixar 30.000 homes per vigilar la muralla, 20.000 homes per fer les sortides i atacs que fossin necessaris i va deixar 10.000 en reserva.
Desprès de quinze mesos, l'estiu de 133 a C., Numància va ser vençuda per la fam,els numantins es van suïcidar i van calar foc a la ciutat. Els pocs que van sobreviure eren autentiques despulles humanes, Escipió no es va compadir d'ells i els va vendre com esclaus
Fins aquí una mica d'història amb l'ajuda de la nostra amiga Wiquipedia.
ESTAT ACTUAL: L'estat de conservació es molt bo, a l'entrada fan una projecció explicativa i després hi han panells explicatius per tot el recinte i també la reconstrucció d'un tros de muralla, de la porta d'entrada, d'una casa d'època celtibèrica i d'un altre d'època romana.
Es realment impressionat imaginar com va ser el setge imaginar-se com va ser el mur que envoltava la ciutat, ajuda que a cada lloc on els romans va aixecar els campaments hi han col·locat un obelisc blanc de manera que des de Numància pots veure els campaments.
També pots entrar a les reconstruccions de les cases, això ajuda a conèixer com es vivia en aquella època.
COM ARRIBAR: Es molt fàcil, un cop a Sòria hem d'anar cap al poble de Garray, que esta a les afores, esta tot molt ben indicat i no hi ha pèrdua.
La vil.la romana de Can Terrers, situada al paratge del mateix nom, al sud del terme municipal de la Garriga. Construïda al segle I a C, va gaudir d'una gran prosperitat i va estar habitada durant prop de set-cents anys. Actualment nomes esta al aire lliure la part de les termes. Es tracta d'un edifici de 200 metres quadrats distribuït en sis estances principals: el vestidor o apodyterium, la sala tèbia o tepidarium, la sala calenta o caldarium, la sauna o sudatorium, la piscina d'aigua freda o frigidarium i el forn on hi havia les instal.lacions de la calefacció subterrània dels banys, coneguda amb el nom d'hypocaustum. Aquests banys estaven destinats a l'ús dels propietaris de la vil.la i dels seus convidats, que d'aquesta manera, podien gaudir del plaer de les aigües i de tractaments termals
El seu estat de conservació es molt bo, la llàstima es que només son visibles les termes. Al costat de les mateixes hi ha un camp de conreu, sota el qual deu estar el reste de la vil·la
Al cim del Puiggracios que es troba ubicat en la confluència dels termes municipals de l'Ametlla del Vallès, Figaró-Montmany i Bigues i Riells, dins la comarca del Vallès Oriental es coneix l'existència un poblat ibèric, descobert el 1940 i excavat poc després, que mostra l'existència de dos recintes sobreposats i enmurallats. Es poden veure parets paral·leles als cingles. A la part alta del turó es forma una plataforma on segons testimonis orals s'aixecava una torre. Encara es conserva una estructura de planta rectangular i parets de pedra seca d'1'7 m de gruix; la
superfície és de 14 x 7 m.i l'alçada màxima de les parets és de 0'5 m.
Les troballes de ceràmica i monedes que s'hi feren indiquen que l'època de la seva esplendor fou el segle III aC i que fou abandonat en l'etapa de romanització del país.
No he trobat mes documentació del poblat. Pel que he vist, hi ha un talla foc que separa els restes per la meitat i a la part superior hi ha una torre de guaita (aquesta serà el nostre punt de referencia per trobar el poblat.) Hi han alguns restes de ceràmica, molt esmicolats per la zona.
L'estat de conservació es molt dolent. Nomes es conserva l'estructura rectangular que he comentat abans i alguns troços de parets aïllats.
COM ARRIBAR:Des de el poble de l'Ametlla del Vallès, hem d'agafar el carrer principal, sempre cap amunt en direcció al Serrat de l'Ocata, el passem de llarg i sempre cap amunt de la muntanya arribarem al Santuari del Puiggracios. Aquí deixem el cotxe. No oblideu fer un cop d'ull a la torre del telègraf òptic que teniu al costat.
A partir d'aqui tenim dues opcions però sempre ens hem de guiar per la torre de guaita, que es on està el poblat.
1ª opció: Pel darrera del santuari surten dues pistes forestals, agafem la de l'esquerra, on hi ha la font, la pista va envoltant la muntanya cap a l'esquerra fins que arribem al coll D'En Tripeta. Aquí ens trobem una vista magnifica dels Cingles de Bertí. El Camí que portàvem queda tallat per una pista.A ma esquerra ens porta cap a la masia del Pollancre i a ma dreta ens endinsaria als Cingles. Nosaltres agafem un petit corriol que surt amb molta inclinació a ma esquerra fins el cim.
2ª opció: Per on esta la font pugem camp a traves, entre el bosc. Ens guiaria la valla del Santuari fins que arribem al tallafoc. El seguim tot recte fins a la torre d'aguaita.
També es molt recomenable allargar l'excursio fins al Castell de Bertí o El Clascar ja que totes dues començen al mateix lloc.
istir dins el recinte sobirà. Dins el castell podem distingir La Torre de l'homenatge, s'hi accedia per una porta elevada, amb una escala que es podia enretirar. Els seus murs, d'un gruix de 120 cm, la feien pràcticament inexpugnable. Les muralles, que en alguns trams aprofiten el mateix rocam, tenen espitlleres , de dos tipus les rectangulars, per a les fletxes de les ballestes, i les que tenen una base rodona de pedra picada per a reposar-hi i fer-hi girar les armes de foc . La cisterna gran està situada al recinte jussà, i n'hi ha una altra de més petita al recinte sobirà, al costat de la torre de l'homenatge
untament de Cabrera que l'havia adquirit l'any 1990.
