El Castell de Pera i el Dolmen de Roca Sereny (Sant Llorenç Savall)

 Tenia pendent la visita al castell de feia molt de temps i quan em vaig assabentar que a prop hi havia un dolmen li vaig comentar al meu germà, que també te un blogg sobre rutes i fonts del parc de Sant Llorenç del Munt

(http://rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com/) per que ens fes de guia. I gràcies al seu coneixement de la zona ho vem aconseguir!.

El Castell de Pera es troba a la capçalera de la Vall d'Horta. Bastit a mitjans del segle X a les roques més altes de la vall i amb una visió panoràmica de la regió.

Amb una muralla de planta més o menys rectangular d'uns 38m de llarg per 16 d'ample al lloc més ample. Es conserva un pany d'aquesta a la banda de ponent i encara es poden veure les espilleres.

 

Muralla

Espillera a la muralla

 

La construcció primitiva no tenia cap torre, no li calia, la gran roca que dona a la vall ja feia aquesta funció tot i que segurament una construcció de fusta a dalt de l'agulla del cim milloraria la visió del territori i la defensa del castell.

Tenia dues portes una donava al nord de cara a la carena i l'altre a l'est on s'arribava per uns graons tallats a la roca. Les restes de les dues portes i dels graons encara son visibles.

Porta de l'est

De les dependències interiors no es conserva gran cosa. Segurament els senyors del castell vivien al pis de dalt que avui en dia no queda res i a la planta era a on hi vivien els soldats, els servents i estarien magatzems i cuines. Si ens fixem veurem la planta circular del forn.

Forn

Aquest castell va patir diverses ampliacions. Al segle XI es va construir la capella de Santa Maria de Pera amb el seu absis incorporat a la muralla a la banda de llevant i visible avui en dia..

Restes de la capella

A mitjans del segle XIII sent propietat de la família Vernet es va construir la torre de planta quadrada que trobem a la zona nord i que es coneix amb el nom de Torre de Vernet.

 

A partir del segle XIV passa a ser propietat del senyors de Marquès.Van ser uns temps molt dolents, les epidèmies de pesta i les guerres van fer que la població pagesa mimbés i amb ella la riquesa dels senyors feudals.

L'any 1376 el castell passa a mans dels senyors de Sentmenat que el tenen com una possessió de segon nivell i col·loquen un administrador. Entre els segles XV i XVI el castell deixa de ser habitat i ja al segle XVIII es parla que estava en runes.

L'altre lloc que vem visitar va ser el Dolmen de Roca Sereny. Sembla ser que es força important a nivell arqueològic ja que no va ser espoliat. El van trobar arrel de l'incendi de l'any 2003.

A mi em va defraudar molt, només es veuen tres pedres separades, si no et diuen que es un monument megalític passes per sobre sense donar-te conta.

Quan van fer l'excavació arqueològica li van posar una tanca metàl·lica i ho van cobrir tot de grava. Be, per ser l'únic dolmen de la zona pot ser m'esperava algo més.

Dolmen de Roca Rereny

COM ARRIBAR:

Al Km 17 de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall trobem una pista senyalitzada que ens porta a la Vall d'Horta i al Marquet de la Roca. Deixem el cotxe al parking que hi ha quan la pista es bifurca, esquerra Marquet i dreta La Muntada/Castell de Pera. Ara només hem de seguir les indicacions. Hi ha dos camins senyalitzats cap al castell. S'ha de tenir en compte que esta a les roques que queden a la capçalera de la vall. Si ens volem acostar al dolmen hem de seguir el camí que surt per la porta nord del castell i que va per la carena fins que trobem un trencall amb una senyal que ens indica el dolmen.

Si voleu arribar fins a les restes del Castell de Mur deixo l'enllaç del blog del meu germà que explica l'excursió per la vall d'una forma molt detallada

http://rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com/2009/10/la-vall-dhorta.html

MES INFORMACIÓ:

http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p04d207.pdf

MONESTIR DE SANT LLORENÇ DEL MUNT (Matadepera)

Afegeix la llegenda

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt té per mi un encant especial. Ja fa molts anys que m'he anat perdent pels seus camins, he begut de les seves fonts i he entrat a les seves coves. Com a punt culminant tenim la Mola (visible desde tot el Vallès) amb una alçada de 1095m i el seu monestir Hi ha noticies d'una antiga església cap a l'any 950 tot i que el primer escrit que parla del monestir es del 1014 quan el comte Ramon Borrell fan una permuta de terrenys amb l'abadia.

L'edifici actual a ser construït en temps de l'abat Odaguer, cap a mitjan segle XI i es una copia del Monestir de Sant Cugat del que depenia. L'Església va ser consagrada l'any 1064. D'un estil romànic pur té tres naus amb els seus absis, una galilea on encara es conserven sepulcres i un creuer amb cimborri de planta octogonal .

Com a curiositat tenia tres portes una per la galilea que era L'accés dels monjos, un altre a la nau central que era per on entraven els fidels i la tercera , avui tapiada era la que feien servir els monjos en el seu ultim viatge i que donava al cementiri.

Tot esta construït amb pedra rojenca de la zona el que li dona l'encant.

Porta de l'accés a la galilea

Degut al seu aïllament va entrar en decadència, cada vegada tenia menys monjos fins que final ment ve viure un únic religiós.Durant la Guerra del Francès va patir destrosses.

Finalment l'any 1868 el rector de Sant Llorenç Savall va començar la seva restauració i el 1871 es va tornar a obrir.

L'any 1931 fou declarat monument nacional i actualment està considerat Bé cultural d'interès nacional.

A les antigues dependències dels monjos actualment hi ha un restaurant http://www.lamola.com/restaurant/.

Amb dia clar hi ha una vista excepcional

COM ARRIBAR: Al terme de Matadepera, hem d'arribar a la masia de Can Robert on deixem el cotxe i seguim les indicacions cap a La Mola, als pocs metres passarem per la necròpolis de Can Robert, seguirem les indicacions passant desprès per Can Pobla -- Camí dels Monjos i arribarem a dalt de tot. Si no ho tenim molt clar podrem preguntar ja que molta gent fa aquesta excursió

Interior de l'esglesia

Sepulcres

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.lamola.com/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5802

http://www.monestirs.cat/monst/valloc/vo07munt.htm 

Baetulo (Museu de Badalona)

Casa dels Dofins

 

Moltes vegades marxem lluny per veure coses noves i no ens adonem que al costat de casa tenim meravelles. Seguin aquest pensament i aprofitant que no feia gaire bon dia, ens vàrem acostar al Museu de Badalona a visitar les runes de la ciutat romana de Baetulo.

Casa dels Dofins

Casa dels Dofins

Aquesta ciutat va ser fundada a principis del segle I aC pels romans. A dalt d'un petit turó i amb una extensió de 10Ha. La ciutat estava emmurallada i era travessada per la Via Augusta.

Era una ciutat amb certa importància que va ser famosa per la elaboració i l'exportació de vi per tot el territori romà.

El museu te 4 punts de visita repartits per la zona.

Mosaic Casa dels Dofins

Termes

El primer son les termes i el decumanus. Amb 3400m2 de restes visitables podem veure les termes i els carrers del voltant, just el centre de la ciutat, a tocar del fòrum. Durant tota la visita sentirem els sorolls propis de la ciutat d'època gracies a uns altaveus repartits per les zones a més de reconstruccions de mobiliari i eines.

Hi ha una zona amb vitrines que contenen materials que han sortit a la llum gracies a les excavacions. Aquí podem veure el famós "Vas de les Naus" procedent del poblat ibèric del Turó d'en Boscà.

Vas de les Naus

                                                                                                                                                                Em va agradar molt l'audiovisual que ens mostra una reconstrucció de la ciutat

Un altre punt de la visita es la Casa dels Dofins. Es una domus benestant amb restes de pintures i mosaics. També esta museïtzada amb recreacions de mobiliari.

Decumanus

Els altres dos punts de la visita son un conducte subterrani d'aigües amb uns 40 m visitables i que abastia a la ciutat en època de l'emperador Tiberi i el Jardí de Quint Licini que no vàrem poder veure perquè estaven fent obres.

Resumint, visita altament recomanable que ens submergeix a L'època imperial romana.

COM ARRIBAR:

Pl.Assamblea de Catalunya, 1

08911 Badalona

La Venus de Baetulo

MÉS INFORMACIÓ:
http://www.museudebadalona.cat/index.php

Conducte d'aigües

Reconstrucció d'una fonda

Clunia ciutat romana (prov Burgos)

 Una noticia que he llegit m'ha impactat molt http://www.elmundo.es/elmundo/2012/01/05/castillayleon/1325749829.html. Es tracta del robatori d'una pedra tallada a les runes de la ciutat romana de Clunia a la província de Burgos. Es una pedra molt curiosa i que em va cridar l'atenció.
Aixo ha fet que busqui algunes fotos i informació de quan la vaig visitar fa uns 3 anys per si algú passa per a prop i es vol acostar a visitar.la abans no se la carreguin del tot.

Pedra robada

Ja coneguda en època celtibèrica, trobem escrits de fonts romanes que ens parlen que durant les guerres sertorianes  Pompei setge Clunia on resisteix Sertori.
També ens parlen que durant les guerres numantines, els habitants de Clunia eren aliats dels vacceus i desprès de la caiguda de Numància, Metel·lo posa setge a la ciutat i a l'any següent Afrani, llegat de Pompei la conquesta.

Tabernae del foro

Sembla que la ciutat romana es va fundar a poca distancia de la ciutat Arevaca anomenada Cluniaco.

Es Ptolomeno  al segle II dC qui escriu per primera vegada el seu nom complert COLONIA CLUNIA SULPICIA
Va ser una de les ciutats romanes més importants de la meitat nord d' Hispània i fou la capital d'un conventus a la província Hispania Citerior Tarraconensis, l'anomenat Conventus Cluniensis.
Sota l'imperi de Tiberi (14-37 d.C.) la ciutat conta amb un estatut municipal i te poder per emetre moneda  i a mitjans del segle I d.C. es capital del  conventus iuridicus Cluniensium.

Visió d'un conjunt de cases

 Aquí Galba amb la Legió VII Germina  es va aixoplugar de Neró.

Al segle III es produeix la despoblació gradual de la ciutat. La caiguda de l'Imperi d'Occident i les incursions barbares son les causes principals d'aquest  lent abandonament
Ja en època visigòtica va ser atacada per tropes sarraïnes quedant despoblada tota la zona. A l'any 912 els cristians la van repoblar tot i que l'emplaçament seria l'actual poble de Coruña del Conde. Si passegem pels seus carrers veurem que moltes cases estan plenes de materials romans producte del espoli que durant anys a patit la ciutat.

El que trobem a l'actualitat  es un gran teatre construït al segle I aprofitant la muntanya per tallar les grades a la roca. Durant el segle II es va transformar per fer espectacles amb animals i lluites de gladiadors.
Termes, restes de cases amb els seus mosaics i el foro amb els seus temples i tabernaes.

Grades del teatre.La pedra que es veu en primer pla es a on lligaven els animals salvatges per fer les lluites amb gladiadors

COM ARRIBAR:
El jaciment arqueològic es troba a la localitat burgalesa de Peñalba de Castro a la província de Burgos. Esta perfectament indicada i la visita esta gestionada per la Diputacion Provincial de Burgos.

La sensació que s'emporta un desprès de visitar aquesta gran ciutat romana es de tristor, sobre tot si com he comentat abans et dones una volta pel poble de Peñalba de Castro. Es veuen molts restes romans a les cases, fins i tot hi ha una que crida molt l'atenció  per que te columnes i capitells integrats a la façana. S'ha de tenir en conte que son construccions modernes potser de mitjans del segle passat. La de coses que hauran espoliat.
També a la zona del jaciment veus que falta moltíssim per treure a la llum. Jo ja l'havia visitat feia uns dotze anys i durant aquest període de temps crec que no han excavat res més.
I si a tot aixo sumem el tema dels espolis que sembla que es produeixen molt sovint, encara fa més pena.

Vista del foro

Mosaics

Teatre

Vista general del teatre

MÉS INFORMACIÓ:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Clunia

http://cultura.burgos.es/area-de-turismo/ciudad-romana-de-clunia
http://www.clunia.es/

Els Òbits (Matadepera)

Un dels llocs que conec desde fa molts  anys es la Serra de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. M'he perdut moltes vegades pels seus camins plens d'història i de racons amb una bellesa especial.

Per les seves cingleres plenes de coves ja es passejava l'home prehistòric. A l'Edat Mitjana era una serra plena de vida com ens ho indiquen les seves masies, castells, monestirs  i necròpolis com la de Can Robert i la del Marquet de les Roques. Es varen construir masos aprofitant les coves i els seus habitants vivien de les terres del voltant,

Aquesta vegada parlaré d'una masia molt coneguda anomenada Els Òbits.  

Es troba al terme municipal de Matadepera a mig camí del Monestir de Sant Llorenç del Munt i el Coll d'Estenalles. Es tracta de dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX - XX, en què es van abandonar definitivament. Es tracta d'un habitatge amb dues estances que es comuniquen interiorment, d'aproximadament 130 metres quadrats, Sembla que  tenia dues plantes, si ens fixem trobarem les restes d'una escala interior. El mur que tancava el mas esta molt deteriorat i presenta un paredat comú, lligat amb fang i morter de calç i arrebossat.

Podem veure clarament on estava la porta i dues finestres, i a la part superior de la paret restes de les teules que cobrien una petita part del mas

Una part és coneguda com el Cau de la Moneda, ja que segons es diu, en aquest lloc s'hi fabricava moneda falsa.

Als anys 40-50 es van trobar una petita necròpolis formada per dos  enterraments de teules i un de lloses. Jo la veritat es que no he trobat res. Imagino que es van fer excavacions al seu dia i es varen emportar tot el material.

COM ARRIBAR:

A la carretera de Matadepera a Talamanca troben el Coll d'Estenalles, on esta el centre d'informació del Parc Natural de St.Llorenç del Munt. Aquí agafem la pista que surt al costat del centre amb direcció a la Mola on es troba el Monestir de St.Llorenç del Munt. A mig camí (més o menys deprès d'una hora i quart caminant) trobem la desviació a ma esquerra que ens porta al Òbits. Tot esta perfectament indicat.