Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà

Aquesta vegada ens desplacem a Serinyà a la comarca del Pla de l'Estany a on trobem unes coves prehistòriques que per les seves troballes son un dels jaciments mes importants de Catalunya. Aquí es va trobar una dent amb una antiguitat de 200.000 anys, sent la resta humana més antiga trobada al nostre país.
La visita al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà esta totalment indicada i museïtzada i es pot fer tanta amb àudio-guia com en visita guiada (aquesta es la opció que recomano, ja que els nois que ens varen fer l'explicació es nota que els hi agrada i gustosament van respondre a les nostres preguntes fent la visita molt interessant).
Primer es visualitza un audiovisual que ens introdueix a l'entorn natural i a la vida dels nostres avantpassats.
Tot seguit visitem la sala d'exposicions on trobem reproduccions d'eines dels habitants del paleolític superior (fa 18.000 anys)
Sortim de l'edifici i anem a la Cova de l'Arbreda que actualment està en procés d'excavació.Va ser habitada per Neandertals farà uns 90.000 anys i posteriorment pels Sapiens.
La segona cova que visitem es la Cova del Mollet, aquí es on es va trobar la resta humana més antiga de Catalunya a més de moltes restes d'animals de l'època.
Per finalitzar aquesta interessant visita anem a la Cova del Reclau Viver, habitada ja durant el paleolític superior, farà uns 39.000 anys i posteriorment durant el neolític i l'edat del bronze, la cova era utilitzada com a refugi, com a magatzem i com a lloc d'enterrament.
En aquest jaciment estem tocant la nostra història més antiga, per aquí es va estar passejant L'Home Heidelberguensis farà 200.000 anys, els Neandertals i els Sapiens. Es va viure el canvi climàtic. Del fred de l'època dels Neandertals amb la seva vegetació estepària i la fauna pròpia fins a la temperatura actual que vàren tenir els Sapiens. D'aquí van marxar a l'època del neolític per construir els poblats farà uns 7000 anys, com el de La Draga a la veïna Banyoles. Fent aquest important pas es va passar de ser caçadors-recolectors a pagesos construint les bases de la societat actual.
Per mi es un jaciment de visita obligada per els amants de la història.

COM ARRIBAR-HI:  El Parc es troba situat al costat de la carretera de Banyoles a Serinyà. C-66. Perfectament indicat.

MÉS INFORMACIÓ: http://turisme.plaestany.cat/Seccio/QueFer/Fitxa/tabid/107/IdF/287/IdT/45/language/ca-ES/Default.aspx 

Poblat ibèric del Turó de Can Gallemí (Sta.Maria de Martorelles)

Fent servir el meu esperit aventurer em vaig anar a cercar el poblat de Can Gallemí. Realment quasi no havia trobat informació. Només se l'anomena en alguna tesi que havia llegit per la xarxa i en un article,que em va agradar molt, de com el Sr. Andres Cueto del Rio el va descobrir (penjo el link abaix)

Tot i que es fàcil arribar quan coneixes el camí, treien la grimpada del final, em va costar trobar-lo. Quan ja estava a punt de marxar, vaig trobar un trosset de ceràmica, possiblement d'ànfora. Amb les forces renovades vaig pujar com vaig poder a dalt del turó. Aquí vaig trobar dues habitacions quadrades. Com passa en els poblats de la època, les parets posteriors estaven adossades a la muralla.

A les excavacions que es van fer entre els anys 56 i 61 del passat segle es van trobar dues ànfores, alguna sivella, una javelina un moli i destrals de sílex a mes de ceràmica pròpia d'aquest poblats. Com a curiositat les restes d'un esquelet amb una fletxa clavada que va ser trobat a prop del poblat, tal com s'explica a l'article que he comentat abans

L'estat actual es de total abandonament, esta ple de matolls

Torno a repetir que es una pena que totes aquestes restes estiguin perdudes.

COM ARRIBAR:

Des de Barcelona agafem la B-20,seguint per la carretera B-500 cap a Mollet. Al arribar a la part mes alta poc després d'una corba molt tancada, agafem un carrer que surt a ma dreta,On està el restaurant " El Cau" (veiem les senyals del GR-92) fins a una cadena on hem de deixar el cotxe.
Agafem la pista del GR que va fent pujada fins que arribem a un coll on trobem alguns pins pinyers força grans i uns dipòsits d'aigua de fibra de vidre. Aquí veiem un caminet que surt cap a l'esquerra just darrera d'un gran pi. Aquest camí passa entre mig d'unes vinyes que semblen abandonades. Quan arribem a dalt de la vinya sortim a una pista. Si tirem a l'esquerra arribaríem al turo de Galceran. Nosaltres tombem cap a la dreta passant de llarg primer una pista i desprès un altre totes dues cap a l'esquerra. Desprès de pujar una miqueta el camí comença a baixar fent revolts fins que arribem a un senyal del GR 97.3 i el seguim cap a l'esquerra de baixada. Arribarem a un creuament i tombarem a la dreta a pocs metres trobarem a ma esquerra el dolmen de Castellruf i a 50m estem als peus del poblat de Castellruf (senyalitzat).Aqui la pista es bifurca. Cap ala reta i marcada amb el GR aniríem al poblat i castell del Turó de Sant Miquel.

Nosaltres agafem la pista de la esquerra que en forta baixada ens portarà a destí. No te pèrdua,primer passarem per sota d'una línia d'alta tensió. Després fa un revolt molt tancat cap a la dreta. Aquí estarem sobre la cantera abandonada de Can Gallemí. Val la pena sortir-se de la pista i albira la panoràmica sobre el Vallès.

Continuem baixant fent revolts i quan arribem quasi a la base de la cantera surt un antic camí carreter a la Nostra dreta. Te dos postes de fusta un a cada costat. L'agafem (ja estem arribant) A ma esquerra trobem primer les runes d'una masia i desprès una construcció moderna amb dos dipòsits d'aigua. Una línia de baixa tensió s'enfila cap al turó. La travessem i ens trobem una pineda. Estem a prop de les primeres cases del poble. Hi ha un gran pi a la nostra dreta i darrera un turonet. Es aquest!. Entre els postes de fusta i el pi deuen haver uns 100m. Ara hem de passar entre la vegetació i escalar una miqueta entre les pedres, que de ben segur son runes de la muralla. Un cop a dalt ja estem als restes visibles del poblat.

Total de l'excursió una hora i quart mes o menys

MES INFORMACIÓ:

Aquest es l'article sobre el Sr. Cueto que he comentat abans

http://84.88.10.30/index.php/Notes/article/viewFile/23986/23820

A la pagina 86 del següent enllaç:

http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/5535/crb03de22.pdf?sequence=3

Poblat ibèric del Castell (Palamós)

A Palamós trobem un important poblat dels indigets conegut amb el nom de la Punta del Castell. Construït al segle VI aC va estar habitat fins a l'època romana i va tenir el seu màxim esplendor entre els segles IV i III aC.

Les seves primeres construccions daten del segle VI aC, en plena edat del ferro, en que es va instal·lar un petit nucli de població format per unes 6 cabanes. Després va estar abandonat temporalment fins al segle V aC, moment en que es construeixen mes cases i es re-aprofiten les antigues cabanes com a fosses d'escombraries, com sitges o per recollir l'aigua de pluja.

En l'època de màxim esplendor i creixement demogràfic (segles IV i III aC), deguda sens dubte a l'influencia de la ciutat d'Ullastret, es construeix la muralla i l'entrada al oppida es reforça amb la construcció de dues torres quadrades.
Les edificacions s'estenen pels vessants oriental i occidental, l'urbanització queda determinada per la topografia i el poblat s'ha de bastir sobre terrasses esglaonades reforçades per murs de contenció i sobre aquestes s'aixequen les habitacions de planta quadrada o rectangular. A la part mes alta del poblat es creu que existia un edifici d'us public, possiblement un temple.

Amb l'arribada dels romans a Empúries l'any 218 aC i al contrari dels altres poblats que son abandonats o destruïts, Castell gracies a la seva importància estratègica viu una important reforma urbanística. Es construeixen noves defenses i s'amplia cap al nord. A l'entrada del poblat es construeix una plaça porticada envoltada de locals comercials. Les ultimes reformes es van portar a terme amb època de l'emperador August.

Al segle I dC amb la instauració definitiva de la Pax Romana el poblat deixa de ser necessari com a punt estratègic i es va abandonant progressivament

Actualment es conserven gran part de les estructures arquitectòniques, es poden veure les muralles, les torres, les habitacions, les sitges i les bases de les columnes de la plaça porticada. Nomes es visitable la part baixa i es d'entrada lliure.
Aquest poblat pertany a La Ruta dels Ibers

COM ARRIBAR:
Des-de la platja del Castell a Palamós el veiem perfectament a mes d'estar indicat

Més informació: http://www.mac.cat/cat/Jaciments/Castell

Dolmen de la Cova d'en Daina

Al poble de Romanyà de la Selva al Baix Empordà trobem aquest impressionant dolmen descobert pel professor Manuel Cazurro a principis del segle XX. Al 1957 es va fer una segona excavació

Construït entre el 2700 aC i el 2200 aC, el dolmen te una mida de 7,60 m de llarg per 1,70 m d'ample i 1,50 m d'alçada , esta envoltat per un cromlech en forma d'anell extern d'11 metres de diàmetre i encara s'observa el túmul de terra i pedres.

Un passadís orientat d'est a oest ens porta a la cambra funerària. Al seu interior es van trobar   nombrosos ossos molt fragmentats i moltes dents de gent gran i de criatures. Set puntes de sílex de diverses tipologies i fragments de ganivet, també de sílex. Dos fragments ceràmics amb línies incisives i un altre fragment de vora, potser campaniforme. Més de tres centenars de grans collarets d'esteatita i de cal·laïta. Dues plaquetes de fibrolita de color gris-verdós i dues altres de sorrenca molt fina, una perforada. Una peça discoïdal de pissarra negrosa i una petita peça feta amb una làmina fina d'or, en forma cilíndrica,enrotllada.

COM ARRIBAR: Desde el poble de Romanyà de la Selva trobem indicacions que ens portaran fins al monument sense cap problema.












             

El poblat ibèric del Turo d'en Boscà

Sobre un petit turó de 198 metres sobre el nivell del mar i amb unes 2 hectàrees s'aixeca el tercer gran assentament laietà de la Serralada de Marina. Amb els poblats del Puig Castellar i Les Malesses formen els tres grans nuclis de població d'aquesta serra.

El poblat del Turó d'en Boscà (conegut a l’antiguitat amb el nom de Baitolo) s'originà a partir d'un petit nucli d'habitants que es va establir al turó cap a mitjans del segle IV aC. I va ser cap a finals d'aquest mateix segle que es va estructurar el poblat amb un potent sistema defensiu i un urbanisme adaptat a les condicions del terreny.

Estava emmurallat i tenia dues torres de defensa, una semicircular i l'altra rectangular, la qual és l'element més destacat del conjunt. Els carrers i les cases s'estenien pel pendent construïdes sobre terrasses.

La troballa mes important es una peça de ceràmica decorada coneguda amb el nom de "vas de les naus", conservat al Museu de Badalona. Es tracta d'un got a on hi ha la representació de la costa Badalona vista desde el mar amb dos vaixells, un que entra i un altre que surt. Tant l'aigua com la Serra de Marina estan esquematitzades mitjançant línies.

L'abandó progressiu del poblat va ser a partir de l'ultim quart de segle II aC. Com a conseqüència de la presencia romana i de la seva reorganització del territori, s'ha de tenir en conte que va ser llavors quan es va fundar la ciutat de Baetulo.

Les primeres noticies que es tenen del jaciment son de l'any 1928 quan el professor Serra Rafols comenta que al turó havien trobat ceràmica com la del proper del Puig Castellar. La primera campanya d'excavacions la va dur a terme l'Agrupació excursionista de Badalona l'any 1933 i va treure a la llum un tram de muralla, dues torres de defensa i unes escales.

Entre l'any 1967 i 1968 te lloc una nova campanya d'excavació i es posa al descobert una casa.

Desde l'any 1978 es el Museu de Badalona qui es fa càrrec del poblat, instal·lant una tanca metal-lica de protecció i continuant amb les excavacions.

COM ARRIBAR: Per la Ctra. de Can Ruti i just abans d'arribar al Institut Guttmann i a residencia de Can Ruti, trobem una rotonda a on esta indicat el Turo d'en Boscà i a l'esquerra sur un camí indicat que amb uns 50 m ens deixa la les portes del poblat

MÉS INFORMACIÓ:

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Documents2008/qnem5606.pdf

En aquest link trobem un estudi per incloure el poblat a la Ruta dels Ibers de Museu Arqueològic de Catalunya a mes de molta informació sobre el poblat :

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/9282/1/Projecte%20d%27adequaci%C3%B3%20TUR%C3%93%20d%27en%20BOSC%C3%80.pdf

El poblat ibèric de la Penya del Moro (Sant Just Desvern)

En aquest turo situat a la divisòria dels termes municipals de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat trobem un petit poblat ibèric

Desde aquest turo dominaven l'antic estuari del Llobregat a on es trobava un important port. Pel riu hi havia un gran flux comercial del qual es beneficiaven els poblats laietans de la zona

Les excavacions al poblat van començar l'any 1972 i s'han continuat desde aleshores, treien a la llum dos sectors. L'àrea principal d'uns 1250 m2 correspon a llars i carrers i un àrea mes petita situada a ponent d'uns 200m2. Es un dels assentaments mes antics trobats a Collserola sent el període de major activitat el període d'anys del 425 aC al 350 aC.

El poblat s'abandona lentament i de forma pacifica a finals del segle IV aC., tot i que durant la primera meitat del segle V va estar abandonat durant 50 anys

Degut al pendent del turo les cases estan estructurades en terrasses i les habitacions estan tallades a la roca i son de forma rectangular. De vegades tenen dues estances separades per una paret mitjanera i n'hi ha algun cas documentat de habitatges amb dos pisos.

Els paviments son de fang premsat i normalment totes tenen una llar de foc en forma rectangular al centre

Sota d'aquest paviment s'han trobat diverses ofrenes de parts de cabres o d'ovelles i també de 4 enterraments infantils de fetus o nadons. Aquest rituals es desconeixen però sembla que son deguts a una cerimònia de fundació.

El sector de ponent sembla que era un àrea mes marginal en la seva primera ocupació. Les habitacions estan distribuïdes de forma irregular i s'han fet molt poques troballes de material. Al segon període d'ocupació es re-aprofiten estructures i el nivell de troballes es igual al del sector principal

El material trobat a les excavacions esta format per restes d'anfores i de ceràmica àtica, coríntia, jònica, fenícia i massaliota, així com peces d'un collaret d'origen púnic. Però la peça mes important trobada va ser una plaqueta de plom del segle IV aC de 28 × 40 mm d'ample i 1,5 mm de gruix amb inscripcions d'escriptura ibèrica a les dues cares que es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona. El text de 34 signes està escrit d'esquerra a dreta, sense senyals de separació de paraules. Pel que sembla la plaqueta va ser retallada després d'haver hi gravat la inscripció, possiblement perquè ja havia acomplert la seva funció i calia re-aprofitar-ne el material

Actualment nomes es veuen dues habitacions ja que han tapat la resta per evitar que es facin malbé

Un altre element que trobem, aquest de l'època medieval, son les restes de la torre d'un castell. Aquesta torre va ser edificada sobre una primitiva torre ibèrica. Excavacions han tret al llum tres estances envoltades per una muralla

Va ser dinamitada al segle XVIII per evitar que fos reaprofitada per bandolers o guerrillers

Actualment nomes veim les bases de les edificacions incloses la ibera

COM ARRIBAR:

Desde el poble de Sant Just Desvern agafem el carrer Industria al costat de l'edifici Walden, fins al final on hi ha una petita rotonda i girem cap a la esquerra en direcció Can Melich.Continuem sempre cap amunt fins que el carrer fa un gir cap a la dreta i ens creuem amb el c/del Pont fins al final on hi ha una petita plaça amb pins i una font. Aquí aparquem i agafem un carrer que sur a ma dreta. Trobem una cadena i el carrer es transforma en pista. Tirem sempre cap amunt, passem per un diposit d'aigua fins que anem trobem senyals que et porten sense problemes en uns 15 minuts mes o menys.

MES INFORMACIÓ:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Penya_del_Moro

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/8574/qmem387_web.pdf?...10

http://alnus.pangea.org/Activitats/Penya.html

El poblat ibèric i el castell del Turo de Sant Miquel (Vallromanes)

El Turo de Sant Miquel pertany per compra al terme de Vallromanes tot i que esta tocant a Montornès del Vallès. Al seu cim trobem les restes del Castell de Sant Miquel i uns 40m per sota trobem els vestigis del que sembla que va ser un gran poblat ibèric.

Vaig voler sentir-me iber per un dia i vaig fer L'excursió desde el poblat de Castellruf fins al del Turo de Sant Miquel, ja que aquest dos assentaments estan interconnectats visual-ment. De fet estudis demostren que hi havia una connexió visual entre el poblats laietans. Es possible que mitjançant una xarxa de comunicacions es poguessin avisar de perills que vinguessin tant del mar com del interior.

Del poblat de Sant Miquel he trobat molt poca informació. Es van fer unes excavacions els anys 1963 i 64 que van treure a la llum quatre cases i un forn a més de molt objectes d'us domestic com àmfores de diverses procedència, sivelles i anells.

Com la majoria dels poblats de la zona, es creu que estaria emmurallat si be no s'han trobat restes de defenses, molt probablement els materials es van fer servir per bastir posteriorment el castell medieval.

Per la seva situació geogràfica controlava els passos tant del Barcelonès com del Maresme cap al Vallès, a mes de tenir connexió visual directa amb els oppida de Castellruf i Cellecs.

Va estar habitat entre el 250 i el 100 aC coincidint amb les campanyes del Consol Cató.

El seu estat actual es molt dolent, esta tot emboscat i costa trobar els murs de les cases. Fins i tot hi vaig anar fa alguns anys i aquesta vegada l'he trobat tot molt mes cobert per la vegetació. Seria una llàstima que aquest records de la nostra historia s'acabin perdent.

Dalt de tot del turo i amb unes vistes formidables del Vallès trobem els restes del castell de Sant Miquel. Ja surt documentat l'any 1075. Hi ha un document de l'any 1157 que diu que Pere de Montornès concedeix el castell i les seves terres al seu germà. Durant el segle XIV es la família Montornès qui te la jurisdicció del castell i de l'antic poble de Palau d'Ametlla que al 1342 pren el nom de Montornès.

En 1437 el propietari era Galceran Armengol, i al segle XVII ho és la família dels Taberner més tard comtes de Darnius.

Un terratrèmol el va afectar l'any 1448.

L'estat de conservació actual es molt dolent. Destaca la torre, la qual només resta dempeus una part. Per tot el cim es veuen restes de murs inclusos la part baixa d'un altre torre.

Hi havia una capella propera, desconec si es unes restes de parets que trobem una mica mas abaix de la torre, que estava dedicada a Sant Miquel i que va donar nom al turó i al castell

COM ARRIBAR:

Des de Barcelona agafem la B-20, seguim per la carretera B-500 cap a Mollet.Al arribar a la part mes alta poc després d'una corba molt tancada, agafem un carrer que surt a ma dreta, on està el restaurant   " El Cau" (veiem les senyals del GR-92) fins a una cadena on hem  de deixar el cotxe.
Agafem la pista del GR que va fent pujada fins que arribem a un coll on trobem alguns pins pinyers força grans i uns dipòsits d'aigua de fibra de vidre. Aquí veiem un caminet que surt cap a l'esquerra just darrera d'un gran pi. Aquest camí passa entre mig d'unes vinyes que semblen abandonades. Quan arribem a dalt de la vinya sortim a una pista. Si tirem a l'esquerra arribaríem al turo de Galceran. Nosaltres tombem cap a la dreta passant de llarg primer una pista i desprès un altre totes dues cap a l'esquerra. Desprès de pujar una miqueta el camí comença a baixar fent revolts fins que arribem a un senyal del GR 97.3 i el seguim cap a l'esquerra de baixada. Arribarem a un creuament i tombarem a la dreta a pocs metres trobarem a ma esquerra el dolmen i 50 m mes avall la del turo de Castellruf.

Aquí agafem el camí de la dreta sempre seguint el GR 97.3 fins que arribem a la font de la Mercè. Continuem pel GR fins que trobem un pal indicatiu que marca el GR i ens indica Can Girona. Aquí surt cap a la dreta una pista que puja i va a parar a unes vinyes. Passem entre elles i arribem a un coll. Aquí continuem per la pista cap a l'esquerra fins que trobem una bifurcació amb tres camins, (el del mig porta a un diposit) agafem el de l'esquerra que te una cadena. La pista continua entre vinyes i desprès la seguim fins que s'acabi. Aquí a ma esquerra ja veiem la primera casa del poblat