diumenge, 3 d’abril de 2011

El poblat ibèric i el castell del Turo de Sant Miquel (Vallromanes)



El Turo de Sant Miquel pertany per compra al terme de Vallromanes tot i que esta tocant a Montornès del Vallès. Al seu cim trobem les restes del Castell de Sant Miquel i uns 40m per sota trobem els vestigis del que sembla que va ser un gran poblat ibèric.
Vaig voler sentir-me iber per un dia i vaig fer L'excursió desde el poblat de Castellruf fins al del Turo de Sant Miquel, ja que aquest dos assentaments estan interconnectats visual-ment. De fet estudis demostren que hi havia una connexió visual entre el poblats laietans. Es possible que mitjançant una xarxa de comunicacions es poguessin avisar de perills que vinguessin tant del mar com del interior.
Del poblat de Sant Miquel he trobat molt poca informació. Es van fer unes excavacions els anys 1963 i 64 que van treure a la llum quatre cases i un forn a més de molt objectes d'us domestic com àmfores de diverses procedència, sivelles i anells.
Com la majoria dels poblats de la zona, es creu que estaria emmurallat si be no s'han trobat restes de defenses, molt probablement els materials es van fer servir per bastir posteriorment el castell medieval.
Per la seva situació geogràfica controlava els passos tant del Barcelonès com del Maresme cap al Vallès, a mes de tenir connexió visual directa amb els oppida de Castellruf i Cellecs.
Va estar habitat entre el 250 i el 100 aC coincidint amb les campanyes del Consol Cató.
El seu estat actual es molt dolent, esta tot emboscat i costa trobar els murs de les cases. Fins i tot hi vaig anar fa alguns anys i aquesta vegada l'he trobat tot molt mes cobert per la vegetació. Seria una llàstima que aquest records de la nostra historia s'acabin perdent.
Dalt de tot del turo i amb unes vistes formidables del Vallès trobem els restes del castell de Sant Miquel. Ja surt documentat l'any 1075. Hi ha un document de l'any 1157 que diu que Pere de Montornès concedeix el castell i les seves terres al seu germà. Durant el segle XIV es la família Montornès qui te la jurisdicció del castell i de l'antic poble de Palau d'Ametlla que al 1342 pren el nom de Montornès.
En 1437 el propietari era Galceran Armengol, i al segle XVII ho és la família dels Taberner més tard comtes de Darnius.
Un terratrèmol el va afectar l'any 1448.
L'estat de conservació actual es molt dolent. Destaca la torre, la qual només resta dempeus una part. Per tot el cim es veuen restes de murs inclusos la part baixa d'un altre torre.
Hi havia una capella propera, desconec si es unes restes de parets que trobem una mica mas abaix de la torre, que estava dedicada a Sant Miquel i que va donar nom al turó i al castell
COM ARRIBAR:
Des de Barcelona agafem la B-20, seguim per la carretera B-500 cap a Mollet.Al arribar a la part mes alta poc després d'una corba molt tancada, agafem un carrer que surt a ma dreta, on està el restaurant   " El Cau" (veiem les senyals del GR-92) fins a una cadena on hem  de deixar el cotxe.
Agafem la pista del GR que va fent pujada fins que arribem a un coll on trobem alguns pins pinyers força grans i uns dipòsits d'aigua de fibra de vidre. Aquí veiem un caminet que surt cap a l'esquerra just darrera d'un gran pi. Aquest camí passa entre mig d'unes vinyes que semblen abandonades. Quan arribem a dalt de la vinya sortim a una pista. Si tirem a l'esquerra arribaríem al turo de Galceran. Nosaltres tombem cap a la dreta passant de llarg primer una pista i desprès un altre totes dues cap a l'esquerra. Desprès de pujar una miqueta el camí comença a baixar fent revolts fins que arribem a un senyal del GR 97.3 i el seguim cap a l'esquerra de baixada. Arribarem a un creuament i tombarem a la dreta a pocs metres trobarem a ma esquerra el dolmen i 50 m mes avall la del turo de Castellruf.
Aquí agafem el camí de la dreta sempre seguint el GR 97.3 fins que arribem a la font de la Mercè. Continuem pel GR fins que trobem un pal indicatiu que marca el GR i ens indica Can Girona. Aquí surt cap a la dreta una pista que puja i va a parar a unes vinyes. Passem entre elles i arribem a un coll. Aquí continuem per la pista cap a l'esquerra fins que trobem una bifurcació amb tres camins, (el del mig porta a un diposit) agafem el de l'esquerra que te una cadena. La pista continua entre vinyes i desprès la seguim fins que s'acabi. Aquí a ma esquerra ja veiem la primera casa del poblat



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada