El poblat ibèric del Turó de Penjabocs

Aquesta vegada vaig anar de descoberta, sense cap tipus de garantia. Havia trobat informació que al Turó de Penjabocs al terme municipal de Sant Fost de Campsentelles s’havien trobat restes arqueològiques possiblement d’un poblat ibèric, encara que també altres fonts deien que podria ser un castellum romà. A la Web de l’Ajuntament de Sant Fost ho identifiquem com poblat

Aquest turó es troba entre Can Torrents Vell i Can Llombard, a prop de la font dels Castanyers i es van fer dues campanyes d’excavació una el 1945 i un altre el 1955.
Sabia que després de tant de temps em seria molt difícil trobar alguna resta actualment.

A les excavacions van trobar les estructures d’una muralla de 60 x 50m i d’uns 1,10 m de gruix, assentada sobre roca natural, que circunvalava el turó. Una torre i un conjunt de blocs de pedra que possiblement eren utilitzats com torre-talaia i també algunes parets que es van interpretar com murs de contenció de terres. Entre els materials van trobar les restes d’una beina d’espasa, eines de metall i un anell de bronze a més de restes de ceràmica tan ibèrica com romana, i altres materials d’us comú com fusaïoles, pesos de teler etc.
Segons els arqueòlegs que van fer les excavacions, els materials trobats es poden interpretar de dues maneres. Una seria la del poblat ibèric abandonat al segle II-I aC. possiblement per les campanyes del cònsul Cató i l’altre seria la d’una fortificació romana o castellum.

El que vaig trobar no ho he pogut identificar amb el descrit a l’ informació trobada . Vaig trobar restes al turó de Penjabocs i a un altre turonet que hi ha just al costat.
A Penjabocs vaig trobar restes de parets però no vaig trobar cap tros de ceràmica en superfície (quelcom molt habitual als jaciments arqueològics) El que si vaig trobar va ser un rebaix a terra amb unes mides de 1.50 x 1.50m i uns 30 cm de fundaria, senyal d’alguna excavació. Tot estava molt cobert per la vegetació.
A l’altre turonet on esta la torre d’alta tensió vaig veure restes de parets i també dos troçets de ceràmica molt basta i molt desgastada.
Les parets dels dos turons eren molt baixes i podrien ser interpretades com bancals per conreus, el que em fa pensar que son les restes del jaciment és que es troben al cim dels turons.

COM ARRIBAR

A la carretera B-500 de Badalona a Sant Fost entre els kilòmetres 8 i 9 hi ha un desviament cap a la urbanització de Can Llombard, Penjabocs es el turó que hi ha just al darrera. Seguim les indicacions cap al restaurant de Can Llombard un cop arribats al mas, tombem cap a la dreta i despres a l'esquerra, passem pel davant d’una zona de picnic, continuem pel mateix carrer fins a arribar a una pista de ciment al costat d’un dipòsit d’aigua, de la primera corba d’aquesta pista surt un caminet que s’enfonsa al bosc, ja estem a Penjabocs ara ens toca buscar pel mig dels matolls, jo vaig continuar caminant fins el següent turonet (on esta la torre d’alta tensió)

Cementiri del Colera (Tiana)

Tot i que no es un jaciment arqueològic, el lloc que he anat a buscar, si que es un lloc carregat d'historia. Es tracta d'un petit cementiri on van enterrar a les víctimes d'una epidèmia a Barcelona

L’any 1870 una forta epidèmia de tifus icteroides (febre groga) va infectar la ciutat, concretament el barri de La Barceloneta, pel que sembla el causant va ser un vaixell procedent de l’illa de Cuba. Per la seva situació geogràfica, les autoritats sanitàries van pensar allotjat una bona part dels pacients als edificis de La Conreria, convertin-los en sanatori per als afectats de l'epidèmia. El dia 19 de setembre es va produir la primera de les 76 víctimes mortals i el 23 de novembre havien mort 58 refugiats, 18 víctimes del tifus icteroides i 40 per malalties comuns. L’ultima defunció es va produir el 5 de desembre. Davant la por de contagi, per la població de Tiana, que podia comportar el trasllat dels difunts al cementiri del poble, es decidí habilitar un cementiri en un terreny a uns dos-cent metres de l'edifici de la Conreria. Avui només se'n conserva el clos d’uns 20 per 11 metres, envoltat d'una senzilla tàpia d'obra, de mig metre. Una gran pedra de forma circular al centre amb 1,70 metres de diàmetre per 40 cm de gruix, es el monument que l’Ajuntament de Barcelona va posar per recordar a les persones que van morir. Es port veure una creu amb l’escut de la Ciutat al mig, als quarters dues calaveres i dos rellotges d’arena alats i la inscripció “Colonia de Montalegre. El Ayuntamiento de Barcelona a las víctimas de la fiebre amarilla 1870”

COM ARRIBAR:

Des de Barcelona agafem la B-20,seguint per la carretera B-500 cap a Mollet.Al arribar a la part mes alta poc després d'una corba molt tancada, agafem un carrer que surt a ma dreta (veiem les senyals del GR-92). Just davant del Mas Po-Canyadó, actualment una casa de colonies, surt un cami senyalitzat com l’itinerari de la Font de l’Alba i a uns 20m al costat mateix de la torre d’alta tensió esta el cementiri.

La Pedra de les Orenetes

La Pedra de les Orenetes, situada al terme municipal de la Roca del Vallés és un gran bloc granític de uns 8 m de llargada, 3m d'amplada i 3 d'alçada, molt irregular, erosionat i ple de cavitats còncaves. La part de la base mostra algunes cavitats una d'elles constitueix un aixopluc de dimensions mitjanes. Es el lloc on hi han mes pintures. Per aquesta concavitat es pot travessar la pedra .L'any 1945 el senyor Josep Estrada i Garriga va descobrir les pintures rupestres, son esquemàtiques i estan molt deteriorades però son úniques fins al moment a la zona. La datació d'aquestes pintures és difícil, els estudiosos les situen entre el Neolític Mitjà i l'Edat del Ferro Aquest grup de pintures està format per un total de 32 entre una gran varietat de formes, figuratives antropomorfes femenines, cruciformes, curvilínies, punts, ratlles, etc. Els colors que més destaquen són el vermell i el negre. Destaca sobretot una figura central damunt d'unes formes ondulades. El seu estat de conservació és molt dolent a causa del fet que han sofert algunes agressions.
Las pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998.
Al lloc on es troben hi han varis dòlmens i un poblat ibèric, pertanyen a la ruta coneguda amb el nom de Ruta prehistòrica de Cellecs

Més informació de la ruta i dels monuments megalítics de la zona:
http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp?parc=6&m=61&s=371&o=8

CASTELL DE CASTELLCIR

--> -->

Dominant la població de Castellcir, al Vallès Oriental, s'aixeca el popularment conegut Castell de la Popa. El castell de Castellcir ja surt en documents de l'any 1014, la seva funció era la defensa de les valls formades pel riu Tenes i la riera de Castellcir. Aquest castell esta aixecat a una cinglera, edificat directament sobre la pedra, sense cap tipus de fonament ocupant una superfície d'uns 570 m2. Està format per les muralles, l'edifici principal, format per una planta i dos pisos i la capella de Sant Martí de la Roca.

Una miqueta d'història

A principis del segle XI apareix la dinastia dels Castellcir amb Gerard de Castellcir que tenia els drets sobre el castell, però havia de pagar tributs al Monestir de l'Estany. A l'any 1107 passa a mans de Guillem Ramon d’Òdena. Tornant l’any 1294 un altre vegada a la família dels Castellcir amb Roger i Gelabert com a propietaris. Sembla ser que era una família molt bel·licosa fins i tot el rei Jaume II va assetjà i prendre el castell

La peste negra va fer desaparèixer la família sobrevivint només Almanda, una de les filles. L'any 1363 passà a mans de Guilabert de Centelles i, vint anys després, Ramon de Planella va adquirir el castell. A l'any 1942 esdevingué propietat d'Enric Torelló i Cendra.

ESTAT ACTUAL
El Castell està en no massa bon estat degut a l'espoliació que va patir a començament de segle. Hi ha fotografies de l'any 1920 on encara es veia en bon estat.
Una de les parts que més m'ha cridat l'atenció es l'entrada. S'accedeix al castell per una escala de pedra just a la base de la muralla, sent d'aquesta manera molt fàcil de defensar. Un cop arribats a la porta hem de girar 90º fent d'aquesta manera impossible atacar-la amb un ariet. Traspassada la porta entrem a una sala amb una porta a cada banda tot el conjunt format amb arcs de mig punt.
Un cop visitades les runes del castell ens hem de fixar amb la capella de Sant Martí de la Roca. Molt malmesa per l'espoli sofert. S'aixeca sobre una roca amb forma de una popa de vaixell, per aixo el conjunt s'el coneix com el Castell de la Popa.

COM ARRIBAR:
Entrem a la població de Castellcir i seguim recte fins el final, on trobarem la plaça Abat Escarre, on hi ha una petita rotonda. En un costat d'aquesta plaça hi ha una escola i una caseta d'informació Al costat esquerra d'aquesta escola hi neix una carretera sense asfaltar (Hi ha un cartell de senderisme indicant-ho), La carretera baixa fins la riera. En una explanada a ma esquerra deixaríem el cotxe. A partir d'aquí passarem per una masia que actualment sembla tancada. Fa uns anys era una explotació ramadera. El castell es veu clarament i hem de seguir sempre pel camí fins que arribem a una planura de roca a la nostra esquerra. A partir d'aquí trobarem infinitat de "fites" que ens duran sense cap dificultat a la porta del castell.