dilluns, 27 de juny del 2016

Castell d'Eramprunyà (Gavà)


Dins del Parc Natural del Garraf trobem les restes del Castell d'Eramprunyà. Domina el poble de Gavà i està documentat per primera vegada al 957. Aquest castell pertanyia a un sistema defensiu de frontera i de control polític i econòmic propietat dels comtes de Barcelona. Durant tota la seva història passa per diferents propietaris fins que l'any 2007 l'adquirí l'Ajuntament de Gavà qui realitza tasques de conservació
Consta d'un recinte jussà i d'un sobirà, units per un pont a més de l'església de Sant Miquel d'Eramprunyà envoltada per vàries tombes antropomorfes.
El seu estat actual és de runa. Tot el recinte està envoltat per una tanca i s'hi fan visites guiades cada segon diumenge de mes organitzades pel Museu de Gavà.
Jo vaig anar per lliure i vaig veure gent a l'interior. Buscant per la tanca vaig trobar un forat que permetia l'entrada al recinte. Si ho feu aixi, sigueu curosos amb les restes

COM ARRIBAR:
Des de Gavà hem de prendre la carretera de Begues i al Km 4 trobem l'ermita de Bruguers on deixarem el cotxe. A partir d'aquí hem d'anar seguint les marques vermelles i blanques del GR i en una mitja hora, arribem al castell.

MÉS INFORMACIÓ:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d'Erampruny%C3%A0
http://www.gavaciutat.cat/105

Pont que uneix els dos recintes

Detalls a l'nterior del castells





Tomba antropomorfa

Muralla

diumenge, 24 d’abril del 2016

Ciutadella ibèrica de Calafell i Castell de la Santa Creu

Un jaciment que tenia moltes ganes de visitar era la ciutadella ibèrica de Calafell, ja que és l'únic poblat ibèric reconstruït fent servir les tècniques d'arqueologia experimental. És quelcom més que veure les restes de murs de les cases, en aquesta visita pots passejar pels carrers, entrar a les estances i fer-te una idea real de les mides de les cases, de les sensacions que podrien tenir els nostres avantpassats, de com era la seva vida.

El jaciment cossetà també és conegut amb el nom d'Alorda Park, Es tracta d'un oppida d'uns 3000m2, edificat a dalt d'un turó d'uns 15m, en el seu temps sobre   d'una península i envoltat d'aiguamolls. Des del seu enclavament controlàvem importants vies de comunicació cap a l'interior.
Les primeres restes són del segle VI aC, un segle més tard es va remodelar aixecant una poderosa muralla amb torres i reestructurant els carres. A les seves cases vivien les elits locals

Va ser al segle III aC. Coincidint amb la Segona Gerra Púnica que la ciutadella va ser destruïda. Més tard es va establir un grup de colons romans durant un curt període de temps fins que es van traslladar a la plana prop dels camps de conreus.

Les excavacions van començar l'any 1983 i és l'any 1992 que es comença a reconstruir tant l'exterior com a l'interior de les estances. Es mobla amb rèpliques de mobles i útils tenint present els objectes originals i els llocs on es van trobar. Aquest jaciment forma part de la Ruta dels Ibers del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Més informació:http://calafell.cat/municipi/patrimoni/ciutadella-iberica


   


Aprofitant el viatge i l'entrada combinada vam anar a visitar el Castell de la Santa Creu.
Edificat en un turó que domina el poble i amb una ocupació ininterrompuda des del segle III aC. És a finals del segle X que un grup de camperols s'estableix al turó amb cabanes de fusta i fang igual que una petita edificació religiosa on actualment es troba   l'església. En aquella època Calafell es trobava en una terra de frontera entre el comtat de Barcelona i els musulmans del sud. Un cop conquerides aquestes terres pels cristians, els camperols són expulsat i diferents cases nobles ocupen el turó construint i reforçant el castell.
En aquesta web trobareu tota l'història del castell http://calafell.cat/castell-de-la-santa-creu.
A destacar de la visita, les vistes que hi han des de dalt del turó i les pintures de l'església

COM ARRIBAR: No te perdua, un cop a Calafell, tot esta indicat

diumenge, 8 de novembre del 2015

Pel Parc Natural del Corredor

Aquesta vegada no em centraré en un sol jaciment, marcaré una ruta fàcil per fer en cotxe i que ens portarà a alguns llocs interessants.
Començem a la carretera C-61, de Sant Celoni a Vallgorguina, entre el kilòmetre 14 i 13, aproximadament 1 km abans d'arribar a Vallgorguina, sur a la dretauna pista apta per a cotxes que puja a la Serra del Corredor cap al Santuari. Està indicat.

                                                    
Dolmen de la Pedra Gentil
                                                    
La primera parada que farem serà:
EL DOLMEN DE LA PEDRA GENTIL
Pot ser es un dels més coneguts de Catalunya però curiosament no correspon a cap tipologia de dolmen coneguda. Va ser reconstruït per Josep Pradell, propietari del mas Can Pradell de la Serra l'any 1855. No tenim coneixement del seu emplaçament original ni de la seva forma real, ja que dita reconstrucció es va fer amb la idea de l'època. Per aquells temps es pensaven que els dòlmens eren taules on les bruixes feien sacrificis.Està compost per 7 peus. És possible que una d'aquestes lloses sigui un menhir reaprofitat i a                      sobre una gran llosa cobertora que en algun moment es va partir.                                                             

MÉS INFORMACIÓ:
http://www.raco.cat/index.php/Espais/article/viewFile/91406/163591

Des del dolmen podem veure el campanar del nostre segon punt de parada.

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA DE TAPIOLES
Conjunt arquitectònic format per l'església, el cementiri i un edifici. Les primeres dades que es tenen son de l'any 878. Pateix diverses reformes i abandonaments. És l'any 1850 que Josep Pradell la reforma amb un estil barroc.
Actualment està en runes
MÉS INFORMACIÓ:                                                                     https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Eul%C3%A0lia_de_Tapioles

Seguim per la pista i passem pel mas Can Pradell de la Serra. Mes endavant tobem el santuari del Corredor. Aquí trobem el punt d'informació del parc i també un restaurant.

Dolmen de Ca l'Arenes II
Continuem la pista i just davant de l'encreuament amb el camí que porta a la masia de Ca l'Arenes a un petit turonet trobem el DOLMEN DE CA L'ARENES II. Aquest dolmen costa d'imaginarlo, ja que no esta reconstruït, només es veuen les pedres escampades per terra. No he trobat informació per la xarxa.





I ja per acabar la nostra ruta farem la parada al POBLAT IBÈRIC DEL TURÓ DEL VENT.
Aquí us deixo el post que vaig publicar anteriorment

Hi han més jaciments pel parc,queden pendets per properes sortides.




dijous, 3 de setembre del 2015

POBLAT IBÈRIC DEL TURÓ DEL VENT (Llinars del Vallès)


Un altre poblat ibèric abandonat a la seva sort és el del Turó del Vent a Llinars del Vallès, també conegut com el Far. Es troba a una elevació del terreny a la Serra del Corredor i com altres poblats laietans està adaptat a l'orografia del terreny, te una forma triangular amb una extensió d'unes 6 hectàrees i esta emmurallat.
Domina les planures del Vallès i te connexions visuals amb altres poblats inclòs Ilduro (Burriac a Cabrera de Mar).
Es va construir en una primera etapa cap al segle IV aC a la part més alta del turó a on hi havien sitges per emmagatzemar gra. En aquesta època hi havia un comerç important amb importació de materials de luxe.
La segona etapa va ser el s.III aC. S'expandeix, s'aixeca una muralla més potent i s'ocupa la part de les sitges amb nous habitatges. Cau la importació de materials i es troba més ceràmica autòctona.
Es cap al segle II aC coincidint amb la repressió del consol Cató quan s'abandona el poblat.

Es coneix des de antic però és a partir dels anys 40 del segle passat que comença una acció sistemàtica de furtius. Aquestes excavacions van ser fetes sense rigor científic i van treure a la llum molts materials. Per afeixí més destrucció al jaciment, l'any 1972 es fa una ampliació del camí que passa pel mig, destruint gran part de les habitacions les pedres de les quals es van fer servir en la construcció de cases i jardins de la urbanització del costat
L'any 1980 es fan les primeres excavacions “legals” que es van prolongar en campanyes estiuenques durant 4 anys més.

MÉS INFORMACIÓ:
En el següent enllaç trobareu moltes dades sobre les excavacions:

COM ARRIBAR:
Ctra. B-510, de Llinars a Dosrius. Agafem el Camí del Far que porta al Santuari del Corredor. Passat el desviament de Castellvell a uns 300 m, trobem un petit pàrquing (3 o 4 cotxes) i una mica més al endavant a un costat i l'altre del camí hi ha dues columnes d'obra. Ja hem arribat ara és qüestió de buscar entre la vegetació

dilluns, 18 de maig del 2015

El poblat ibèric de la Torre Roja

Al turó de la Torre Roja situat a la línia de terme entre les poblacions de Caldes de Montbui i Setmenat hi trobem un poblat ibèric reaprofitat en època medieval i una torre de guaita.
La primera menció escrita d'aquest jaciment és de l'any 1945 a la Carta Arqueológica de España, però és a finals dels anys cinquanta quan es fan les primeres excavacions. Entre el 1984 i el 1992 es fan campanyes de forma ininterrompuda reprenent-les l'any 2004.

Hi ha diverses fases d'ocupació. La primera correspon a mitjans del segle VI aC en què es construeixen cabanes semitallades a la roca i escampades per tot el turó. Cap a l'any 450 a C es produeix un fort canvi a la fesomia del poblat. Es fan carrers, les cases d'una o dues habitacions s'aixequen a banda i banda del mateix i tot el perímetre s'envolta d'una muralla.
Cap a l'any 200 aC. Pateix un primer abandonament. Es torna a habitar i pateix un altre gran transformació. Treuen la muralla i les cases es fan més complexes amb diverses estances i pati interior.

És al segle I aC. Quan la ciutat ibèrica pateix l'abandonament definitiu, fins als segles VIII i X que és quan es tornen a tenir evidències de l'ocupació, amb una necròpolis medieval i la torra de guaita que dona nom al jaciment.
La torre es troba a l’extrem oriental del puig. Mai ha estat objecte d’excavació, per la qual cosa la seva datació resulta problemàtica en extrem, així com la seva funció que tradicionalment s’ha relacionat amb la vigilància.
La torre en qüestió és de planta circular, amb dos paraments concèntrics adossats, un diàmetre global d’uns 10 m i una alçària conservada propera als 5 metres.
Per les seves característiques i l’ús de l’opus spicatum s’ha proposat una datació del segle XI
L'estudi dels ossos de la necròpolis ens indiquen que van tenir unes dures condicions de vida. Està formada per dotze tombes excavades a la terra i cobertes amb lloses planes. Totes estaven orientades d'oest a est.

Com a punts interessants de les excavacions tenim una estança (segle I aC.) rectangular amb unes mides de 2,90 m x 4,10 m dedicada exclusivament com a emmagatzematge amb 4 dòlies documentades. Una d'aquestes dòlies tenia un grafit amb símbols ibèrics gravats a la superfície.
Quatre enterraments perinatals del segle I aC. I un altre del segle III aC. Tots am una edat d'entre 6 i 9 mesos de vida fetal. Aquesta era una pràctica habitual de la cultura ibèrica tot i que avui en dia no se sap exactament si era un tractament que rebien els infants que no havien estat reconeguts per la societat, ja que els difunts eren incinerats i l'altre hipòtesi és la possibilitat que fos un ritual de fundació o propiciatori en el moment de construir l'habitatge o en el moment d'entrar a viure.
claveguera
COM ARRIBAR:
Sortim de Caldes de Montbui per la carretera C-1413-a en direcció a Sentmenat, passat el pont de la riera de Caldes, a pocs metres a mà dreta, trobem l'entrada al polígon industrial “El Pinatar”
Entrem a aquest polígon, continuarem per un camí sense asfaltar que surt a la dreta de la rotonda en direcció muntanya fins a trobar una desviació i continuem per l’esquerra. Tornarem a trobar una altra desviació, on girarem a la dreta.
Ara ja continuarem sempre recte, fins a trobar una cruïlla amb tres sortides. En aquesta plana hi ha les malmeses restes de l’ermita de Sant Miquel de l’Arn (Segle XI). Hi ha un grapat de cartells informatius de senderisme. Aquest lloc és conegut com el Roure gros (Inexistent …). Distància aproximada, des de la carretera, fins aquí, uns 1100 m.
Aparquem el cotxe i ens disposem a continuar a peu.
Aquí tenim dues possibilitats.
Una és una drecera. Aquest camí surt darrera de l'ermita i s'enfila cap a la torre, sempre cap amunt.
No te pèrdua. S'arriba en uns 15 minuts.

L'altre posibilitat es pujar per la pista sense asfaltar. En 30 minuts de suau ascensió hem arribat a la torre. Ala part final del recorregut hem d’estar atents a trobar un darrer cartell indicant la direcció (cap a l’esquerra) per arribar a la torre.

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.academia.edu/2630192/La_Torre_Roja_un_jaciment_ib%C3%A8ric_i_medieval_Caldes_de_Montbui_Vall%C3%A8s_Oriental_Sentmenat_Vall%C3%A8s_Occidental_


Interior de la torre







dilluns, 3 de novembre del 2014

VIL·LA ROMANA DELS AMETLLERS (TOSSA DE MAR)

A l'antiga Turissa, l'actual Tossa de Mar, trobem una de les vil•les més importants de l’antiga província de Tarraco, la vil•la romana dels Ametllers (s. I a.C. - s. VI d.C.) va ser descoberta el 1914 pel Dr. Ignasi Melé tot i que ja apareix esmentada a finals del segle XIX, és coneguda també com vil·la Vitalis. La vil·la ocupa una gran àrea en una vessant de muntanya suau i es distribueix en terrasses a diferent alçada
Dedicada especialment al conreu de la vinya i a l’exportació de vi de gran consum, és un exemple clàssic d’explotació agrícola a la Mediterrània romana
En les primeres excavacions es va poder diferenciar bé una part rústica, inferior, allí s’hi ubicaven els magatzems i les sales de processament dels productes agrícoles. S’hi elaborava vi, oli, salaons i també s’hi guardaven cereals, i una part urbana, superior, amb un important conjunt termal i una sèrie d'habitacions pavimentades amb mosaics, entre els quals destaca l'anomenat de "Vitalis", que data del segle IV dC i on apareix també el nom de l'establiment (Turissa).
Aquesta parts urbana ens dóna fe de la magnitud de la vil•la a tots nivells, especialment al s. II d.C. Elements com el magnífic conjunt termal, els mosaics, els estucs, el rar menjador d’hivern, el nimfeu (font), o la piscina amb l’imponent conjunt escultòric de marbre de Carrara que es conserva en el Museu Municipal, ens fan palesa l’excepcionalitat de la vil•la.
A partir dels materials recuperats en les successives campanyes d'excavació que s’hi ha realitzat, s'ha pogut establir que el funcionament general d'aquesta vil·la hauria anat des del segle II aC, amb uns possibles precedents ibèrics, fins a l'antiguitat tardana, a finals del segle V o principis del segle VI dC. No es pot descartar que el lloc tingués també una ocupació residual posterior, en barraques i petites vivendes que es varen construir aprofitant alguns dels murs encara dempeus en aquells moments i que s’haurien mantingut fins a època altmedieval.

La vil·la és considerada com un dels establiments rurals d’època romana més importants que s’han excavat fins ara a Catalunya per la seva magnitud i bon estat de conservació, per l'interès científic de les seves estructures i de les nombroses troballes de materials que s’hi ha localitzat, pel període cronològic en què s’emmarca, i també per les grans possibilitats d’adequació per la visita que té.

COM ARRIBAR:
La vila esta situada a l’Av. del Pelegrí, 5 – 13 i es d'entrada lliure.

MÉS INFORMACIÓ:
http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.4f810f50a62de38a5a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=94a984290ba76210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=94a984290ba76210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=39c10986d07b0310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD


http://es.blog.costabravas.com/villa-romana-els-ametllers/







dimecres, 9 de juliol del 2014

LA FORCA DE CALONGE DE SEGARRA




Per la Segarra a més dels castells i les esglésies que hi ha per tots els pobles, podem trobar altres vestigis de l'edat mitjana. Unes d'aquestes restes que em va cridar l'atenció és una antiga forca al terme municipal de Calonge de Segarra.
Durant la Baixa Edat Mitjana (s.XIV-XV) els senyors feudals utilitzaven les forques per complir la pena de mort a la qual eren condemnats les persones que estaven sotmeses a la seva jurisdicció. Eren un instrument repressiu i de càstig i a la vegada la seva presencia als cims dels turons eren un revulsiu per possibles delinqüents.
La tradició popular ha denominat aquest espai amb el nom del Collet de la Forca. Es tracta d'un pilar de pedra i de morter de calç que formava la base d'una forca. Aquest pilar faria de suport a una estructura de fusta d'on penjaria la corda amb el nus escorredor. D'aquesta estructura de fusta no s'ha conservat cap indici o senyal que ens pogués informar de com estava muntada sobre el pilar.

Arribar al Turó de la Forca es molt senzill. Hem d'arribar al cementiri i pujà al turonet que hi ha al darrere. A uns 50m ho trobarem. Està indicat
Podem aprofitar per arribar al Castell de Calonge passant per l'església de Santa Fe de Calonge. Aquests dos indrets estan a tocar del cementiri i a la vista, no tenen pèrdua.
Primer trobem l'església que és d'estil romànic. Va ser construïda abans del 1040 però va ser objecte d'algunes reformes en diferents etapes. La paret del migdia conserva una porta tapiada amb la data de 1765. Com a curiositat puc comentar que per rematar la línia de la façana és reutilitzaren com a pinacles unes esteles antropomorfes procedents del cementiri annex.


El camí per arribar al castell surt de l'església. Es un camí de cabres que jo no vaig fer, són les limitacions que tenim els pares amb nens molt petits. El castell està situat al cim del puig i es troba força destruït pel pas dels temps. En aquest puig també s'han trobat les restes d'un poblat ibèric. El castell va ser construït a finals del segle X i pertanyia a la família dels Cardona.
Pinacle d'estela antropomorfa