Torre de Vallferosa (Torà- La Segarra)

Un dels monuments que més em va impactar a la meva visita per la Segarra va ser la Torre de Valferosa. Es troba al terme de Torà. Vila que sens dubte també mereix una visita.

La que està considerada la torre de guaita més alta de Catalunya va ser construïda en una primera fase, l'any 970 dins d'una xarxa de vigilància mitjançant torres de guaita en llocs estratègics, contra l'amenaça de les tropes sarraïnes. Mitjançant un encofrat s'aixeca una torre circular de 23m d'alçada amb quatre plantes i terrassa.

Cap a l'any 1000 es construí un altre torre circular envoltant l'antiga. Li van donar una alçada de 33m, li van fer la porta d'entrada a 10m d'alçada i la van dotar de cadafals i de merlets.

Tenim la gran sort que ha sobreviscut fins els nostres dies sense patir cap transformació.







MÉS INFORMACIÓ:

http://www.castellscatalans.cat/imatges/vallferosa.pdf

http://salillas.net/castellscatalans/tvallferosa.htm

http://www.turismellobregos.cat/torre-de-vallferosa/




 Al costat de la torre trobem runes de cases abandonades i els restes de l'església de Sant Pere de Vallferosa  d'estil barroc del segle XVII, de nau única amb capelles laterals de planta rectangular. A un l'angle de la façana s'aixeca la torre del campanar, que presenta una planta quadrangular de dos trams amb les arestes retallades i una balustrada de pedra. En cadascuna de les cares de la torre del campanar s'obra una llarga finestra d'arc de mig punt. La porta d'accés al temple té un entaulament amb un frontó triangular partit. Al centre d'aquest apareix una fornícula on hi havia una imatge de Sant Pere, actualment desapareguda. Damunt de la porta d'ingrés a l'església hi ha una gran rosassa que il·luminava l'interior del temple. La coberta de l'església ha desaparegut, així que només conservem els murs perimetrals i els arcs torals que sustentaven la volta. S'endevinen altres estances de l'església, com per exemple la sagristia al SE o l'escala amb la que s'accedia al cor al SO. La vegetació, la terra i la runa han cobert pràcticament tota la superfícies del paviment, per la qual cosa no és molt recomanable entrar-hi.



Informació treta de la web: http://www.turismellobregos.cat/esglesia-de-sant-pere-de-vallferosa/

COM ARRIBAR:

 Al poble de Torà hem de seguir els senyals indicadors i s'arriba sense cap problema. Si que s'ha de tenir en conte que aproximadament l'ultim kilòmetre s'ha de fer a peu.

Vil·la romana del Pla de Palol (Platja d'Aro)

Al poble de Platja d'Aro a Girona trobem els restes d'una vil·la romana. Ja era coneguda desde l'any 1876 però no va ser fins l'any 1959 que es va començar a excavar i documentar el jaciment. Al 1984 es van reemprendre les excavacions al sector del costat de la carretera de Calonge.

El que van treure a la llum va ser una petita part d'una gran vil·la romana del s I aC i que va perdurar fins el s. VII dC. La part visible actualment correspon a la part rústica de la vil·la. Per les restes trobades sabem que la seva activitat es basava tant amb la producció com amb l'exportació de vi, fent servir per aquest menester el port natural que forma la Cala Rovira.



Com a curiositat, es va trobar una peça de metall per gravar a les àmfores amb el nom de PORCIANUS. Quelcom semblant a un segell de denominació d'origen.

Es coneix l'existència de termes, que per sort no s'han destruït i que es troben protegides als fonaments de construccions actuals. Aixo ens indica que era una gran i rica vil·la agrària a la que ens tenen acostumats els romans.



ESTAT ACTUAL: Com ja he comentat abans nomes es visible una petita part. Veiem els restes dels murs de les estances i restes de dolies on emmagatzemaven el vi, l'oli i altres productes provinents dels cultius. Es de lliure accés ja que es troba en una mena de plaça arreglada com jardinet. Si mirem les restes i les edificacions modernes del voltant ens adonem que hi ha molt perdut sota els fonaments.



COM ARRIBAR: El jaciment el trobem al Carrer de la Cala Rovira, davant de l'hotel Xaloc

MÉS INFORMACIÓ:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vil%C2%B7la_romana_de_Pla_de_Palol

http://www.raco.cat/index.php/Cypsela/article/viewFile/119430/236654

http://www.arqueotur.org/yacimientos/villa-romana-del-pla-de-palol.html

Iesso (Guissona)

 

Visió del conjunt

La comarca de La Segarra es un territori ple d'història. En aquesta  antiga terra de frontera medieval entre el mon cristià i el musulmà, trobem per tot arreu  castells, viles closes i torres de defensa.

També tenim la possibilitat de tornar encara més enrere en el temps i a la ciutat de Guissona podem visitar els restes de l'antiga Iesso.

Ja a l'edat del bronze hi havia un poblat a la plaça del Vell Pla  a tocar d'una font, que actualment es el safareig del qual els romans ja agafaven l'aigua.

Es al segle II aC. que es funda Iesso. Tenia una superfície d'unes 18 ha i estava envoltada per una potent muralla de 3m d'ample.

A l'any 1975 i arran d'una descoberta de parets i ceràmiques a uns camps de conreu, van començar les excavacions arqueològiques sistemàtiques que han tret a la llum part de la ciutat romana, que actualment es pot visitar com un parc arqueològic amb zona d'excavacions i zona de museu.

Termes (Caldarium)

El parc arqueològic està compost per 3 zones diferenciades: La primera es la porta nord, del segle I aC, l'espai està conformat per la torre defensiva, la porta i l'amplia muralla. La segona son les restes d'un barri de cases situat a l'extrem nord de la ciutat, on destaquen restes d'edificis privats, com una gran casa senyorial del segle II dC i amb una planta aproximada de 1000 m2, un celler de vi  de època tardo-romana segle V dC amb la seva estructura quadrada a on es trepitjava el raïm i una zona de premsa i també restes del Cardo Maximus i del Cardo Minor tots dos del segle I aC.

I per últim, les termes, el lloc de trobada i higiene de la ciutat. Són unes termes monumentals que ocupaven tot una illa de cases.

Al Museu trobem moltes peces trobades a la ciutat de les quals destaquen el genet de bronze i una lapida funerària d'una nena anomenada Lèsbia.

Genet de bronze

Ànfores exposades al museu

MÉS INFORMACIÓ:

http://museudeguissona.cat/index.php

http://www.guissona.net/turisme/parc-arqueologic-1

Termes (Natatio)

Termes

Casa senyorial

Barcino (La Domus de Sant Honorat)

La ciutat de Barcino, desde la seva fundació l'any 10 aC. per l'emperador August, fins els nostres dies ha patit moltes reestructuracions i reformes urbanes. Cap el segle II l'augment de població d'aquesta petita colònia romana, fa que es comencin a ocupar els espais públics i es al segle IV que es construeix un nou perímetre de muralla donant un impuls a l'economia i a la població.
També les grans vil·les de l'elit dominant creixen i aquest es el cas d'aquesta domus. Les restes que podem veure al carrer de La Fruita que estan gestionades pel Museu d'Història de Barcelona MUHBA, corresponen a una gran domus i tres botigues (tabernae) edificacions totes del segle IV.
Al estar tan ben planificades i construïdes al centre mateix de la ciutat, ens indica que el seu propietari era una persona molt rica i influent, amb suficient poder a la ciutat per tirar a terra antigues edificacions i fer una construcció nova.
Actualment podem veure les restes d'un jardí (viridarium) de 110m quadrats, envoltat per un passadís porticat (peristilum) que dona pas a les habitacions (cubicula), una zona de serveis i un altre de magatzem. Tot per us dels propietaris i dels seu servei. La part noble estava tota pintada i amb mosaics d'alt valor indicant l'alt nivell adquisitiu dels seus propietaris.

Sitga

També podem veure 3 botigues (tabernae). Aquest petits negocis haurien de donar mols rendiments als seus propietaris ja que donaven directament al fòrum. En aquest locals normalment també vivia la gent que els explotava, al magatzem o bé en algun altell construït a tal efecte.
A mitjans del segle VI pateix un altre reforma,.deixa de ser una domus senyorial i es transforma en un edifici de veïns. S'edifica a la zona del pati i es cobreix amb terra una part del primitiu edifici. Al segle VII pateix un altre transformació.Es cobreix amb terra la antiga domus i s'arriba a una alçada aproximada a l'actual. Aquí es fan una serie d'edificacions que també aprofiten els antics murs.

A partir del segle IX aquest sector passa a formar part del Call jueu i es al segle XIII quan es comença a edificar el palau senyorial amb les seves grans sitges. Es creu que aquestes 6 sitges formaven part d'un alfòndec, es a dir un gran magatzem que acollia temporalment tant als mercaders com els sues productes.
L'any 1391 el call va patir un atac que es va saldar amb la mort de 300 persones i la fugida dels jueus que no s'havien convertit al catolicisme. La família Massot Avengenà, propietària fins aleshores, es ven l'edifici que va canviant de mans, sempre aixo si, entre famílies influents a la ciutat.

MÉS INFORMACIÓ:
http://www.atics.org/fitxaprojecte.php?proj_ID=24&lang=ca
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/ca/muhba_domus_sant_honorat.html

Mosaic

Mosaic

Els Premis Liebster

L'altre dia em vaig trobar un missatge del Francesc el creador del blog Caminar desprès dels 50 que em comunica que em fa mereixedor del Premi Liebster. La primera impressió es d'alegria, m'han concedit un premi!.Després penso en la recompensa, però a l'hora també en que mai he sentit parlar d'aquest guardó. Busco per Internet i descobreixo que aquest premis son una mena de reconeixement entre bloggers. Quan algú et nomina com a guanyador, tu has de triar 5 blogs que creguis que també se'l mereixen.

Aquesta es la recompensa. Saps que hi ha gent que d'alguna manera et segueix i que creu que fas una bona feina.

Les bases són:

1.- copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t'ho ha atorgat.

2.- nominar als teus 5 blocs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.

   3.- demanar i esperar que aquests blocaires passin el guardó a altres 5 blocs.

Ara em toca escollir  els meus 5 preferits. Aixo es molt complicat, de fet tots els blocs que segueixo son per mi mereixedors del premi. De entrada i per seguir una miqueta les bases del guardó, no li put lliurar a Caminar desprès dels 50, perquè ell ja m'ha l'ha concedit a mi, tot i que crec que s'ho mereix. Un altre blog que penso que també s'ho mereix es Racons, Ruïnes i Prehistòria però el Francesc ja l'ha nominat.
Així doncs aquí teniu els meus escollits:

 Rutes i fonts de Sant Llorenç i l'Obac: Aquest es un premi molt especial per mi ja que aquest es el blog del meu germà. Porta desde l'any 2008 cercant fonts i racons pel parc de Sant Llorenç del Munt i publicant les seves descobertes. Alguna vegada l'he acompanyat i he viscut com es dedica aquesta tasca. També he de dir que per voler seguir les seves passes vaig crear el meu blog.

..Joan, BTT, aventura i més...: Amb el Joan tinc molts sentiments envers la muntanya en comú, tot i que a ell li tira mes la bici que a mi. A més la seva pàgina està molt elaborada

 Lo que cuentan mis botas.: En aquest blog de excursions trobem tot molt be explicat i amb bones fotos. El seu disseny es molt acurat

Les muralles d'Ilturo: En aquest blog la seva creadora penja articles sobre arqueologia i historia del poble de Cabrera de Mar.

Catalunya, indrets amb encant : Com el seu nom indica, aquest blog ens descobreix raconets del nostre país

Barcino (El temple d'August)

La Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino, la actual Barcelona va ser fundada per l'emperador August l'any 10 aC. No era una gran ciutat al principi, s'ha calculat que la seva extensió era d'unes 10Ha. Tota ella estava envoltada per una muralla de forma irregular degut a la topografia del terreny. Al ser de construcció ex novo presenta totes les característiques típiques de les ciutats romanes. Tenia una planta rectangular tot i que els angles estaven retallats per adaptar-se al terreny. A la intersecció del Cardo Màximus amb el Decumanus Màximus estava situat el Fòrum i el Temple d'August.

Aquest temple va ser construït per glòria de l'emperador August al lloc més alt de la ciutat conegut a l'època medieval com a Mons Taber. La seva construcció sobre un pòdium segurament el feia visible desde lluny. Era d'estil corinti, amb unes mides de uns 35 metres de llarg per 17,5 metres d'ample amb tenia sis columnes als costats més curts i onze als llargs i va ser construït amb pedra calcària de les pedreres de Montjuic.

Amb el pas del temps i amb les reformes que va anar patint la ciutat en època medieval una part del temple es va integrar en les noves construccions. Al 1835 al tirar a terra un edifici del carre Paradís van sortir a la llum els restes i es van començar a estudiar a la manera d'aquella època. Llavors el Centre Excursionista de Catalunya va adquirir l'edifici i va encarregar a l'arquitecte Lluis Domenec i Montaner la seva restauració. Ell va ser el creador del pati interior.

L'any 1956 es  va recuperar la columna que actualment esta a tocar de la galeria gòtica i que en aquella època es trobava a la Plaça del Rei. Aquesta columna havia estat formada per fragments procedents dels enderrocs de l'edifici que les amagava





Actualment les restes restaurades del temple es localitzen al c. Paradís, 10, a l'interior de l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya. Es conserven quatre columnes de 9 m d'alçada, de fust estriat i capitell corinti, part del arquitrau i del pòdium.

MÉS IMFORMACIÓ:http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/ca/muhba_temple_august.html

Teatre romà de Baetulo

A Catalunya només tenim els restes de dos teatres romans. Un seria el de Tarraco i el segon descobert es el de Baetulo.

Durant la visita guiada que organitza el Museu de Badalona durant La Magna Celebratio, vàrem poder veure les restes. Es troben a Dalt de la Vila al carrer de les Eres. La forma semicircular de les edificacions modernes ja feien sospitar que hi havia alguna resta d'un edifici monumental d'època romana. Unes obres van treure a la llum els fonaments d'aquest teatre.

Segons els càlculs fets basant-se en altres teatres romans d'arreu del món, es tractaria d'un recinte d'uns 50m de diàmetre i tindria una capacitat d'entre 1500 i 2000 persones.

Molt a prop d'una porta de la ciutat, cosa que facilitava l'entrada de gent de fora sense congestionar els carrers de l'interior i del Fòrum, a la part alta de la ciutat que de ben segur era visible desde lluny.

Actualment  només es pot veure una petita part dels fonaments ja que la major part de les restes del teatre es troben sota construccions modernes, cosa que fa molt difícil que es pugui fer una reconstrucció exacta ni fer una museïtzació de l'espai.