El poblat medieval de la Palomera (Saldes)

Va ser estudiar per primera vegada als anys 60 quan es van posar al descobert un conjunt d'habitatges de planta rectangular i quadrada que formaven un carrer

Segons les ultimes actuacions arqueològiques realitzades, el poblat medieval del Roc de Palomera al poble de Saldes esta format per un conjunt de 27 habitatges.Es tracta d'un poblat de pastors que tancaven els ramats a les balmes situades a la part inferior del roc. Va estar habitat del s.XII fins al s.XV
El poblar esta construït al cim d'un gran roc, te un únic accés per un caminet amb ziga-zaga. Està situat a un lloc estratègic amb un carrer principal amb els habitatges als costats. La paret del fons de les cases formen la muralla que les envolta. Aquest habitatges  eren d'una sola planta, les parets estaven aixecades directament sobre la roca mare pels mateixos pagesos, amb pedres de tamany mitjà. I com a molt amb tres habitacions.
Actualment esta molt malmès
COM ARRIBAR: Del poble de Saldes al Berguedà sortim per la carretera amb direcció a Gósol. Al arribar al Coll de Trapa agafem una pista asfaltada que ens porta al Parc d'Aventura la Plalomera, als peus de la serra d'Esija. Esta indicat. A uns 4 km arribem a la Pleta de la Vila on estan les oficines del parc i on trobem una indicació del poblat. Està perfectament senyalitzat.

POBLAT IBERIC DEL PUIG CASTELAR (Sta.Coloma de Gramenet)

El poblat ibèric del Puig Castellar està situat al Turó del Pollo per sobre de Santa Coloma de Gramenet. Amb una superfície d'uns 4000 metres quadrats es un dels mes coneguts de la zona litoral ja que va ser descobert l'any 1902 i desde aleshores s'han anat fent excavacions periòdicament.

El seu emplaçament li permetia unes magnifiques condicions defensives i de control del territori, a més d'una perfecta comunicació visual amb els poblats laietans que l'envoltaven (Montjuïc, Turo de la Rovira, el Mas Boscà, el del Turó de Montgat,el de Ca n'Oliver i el Turó de les Maleses). A la zona de la plana hi havien altres assentaments vinculats al poblat com l'assentament rural de Can Calvet i les Sitges del carrer d'Extremadura.
Es va ocupar desde el segle VI aC fins a l'inici del segle II aC moment en que es va abandonar de forma sobtada coincidint amb els esdeveniments de la Segona Guerra Púnica o de la revolta indígena sufocada pel cònsol Cató.


L'estructura urbanística s'adapta a les característiques del terreny i les cases s'aixequen en terrasses. Està envoltat per un mur de tanca sent aquest mes potent a la zona d'accés al poblat. Aquest accés es feia a través d'un corredor estret , franquejat per dos mur que tenien al final una porta. Travessada aquesta primera porta s'accedia a una petita plaça ho hi havien dues noves portes que conduïen als dos carrers principals del poblat.
Els habitatges eren fonamentalment un lloc d'aixopluc ja que la major part de la vida es feia al carrer. Els murs de les cases tenien el sòcol de terra i les parets eren de tàpia o tovot y la coberta era un embigat amb troncs de fusta i un entramat de canyes cobertes d'argila amb un únic forat per la sortida de fums. Actualment hi ha una casa reconstruïda.

Tal com he comentat abans el poblat va ser abandonat a corre-cuita, deixant els seus habitant gran quantitat d'objectes de valor, sent els mes importants un capfoguer de ferro amb el cap d'un toro i un tresor de dracmes de plata emporitans. També un crani travessat per un clau de ferro. Actualment els materials procedents de l'excavació es poden veure al Museu de la Torre Balldovina i al Museu d'Arqueologia de Catalunya.


COM ARRIBEM:Des de Barcelona, agafem la carretera B-20 i prenem la sortida 21 just la que ve després de Montigalà, fins que trobem la carretera BV5011 cap a Montcada. Al mirador de La Vallensana continuem la pista travessant l'urbanització fin que trobem la cadena que tanca el camí. Normalment per aqui hi ha lloc per aparcar el cotxe.Seguim a peu per la pista tenim el poblat al turó just devant.

El Castell de Saldes

A sobre del petit poble de Saldes al Berguedà i als peus del Pedraforca, trobem les runes del Castell de Saldes. Surt documentat per primera vegada l'any 1068, quan Galceran, fill de Sicardis jura fidelitat a Guillem Ramon, comte de Cerdanya. L'any 1118 sent Ramon Berenguer III el senyor del castell, passà al comptat de Barcelona. L'any 1165 el senyors del castell eren Galceran i Berenguera de Pinós. Va canviar varies vegades de senyor.
Entre els anys 1306 i 1316 les forces del rei Jaume II van ocupar aquest castell junt amb el de Bagà, Gavarrós, i Gósol.
L'any 1484, durant la revolta dels remences, estigué en perill de ser pres pels pagesos
Al segle XVII, aquest castell pertanyia al duc d'Alba.
Actualment es troba en estat de runa, conserva part de les muralles exteriors, l'església de Sta Maria i el pati. La part mes interessant es una gran sala del segle XIII, coberta amb volta apuntada i amb porta d'arc de mig punt.
L'ermita de santa Maria del Castell és una petita església, de la qual es tenen notícies des del segle XIII en què era l'església del castell, consta d'una petita nau rematada per un absis ovalat i coberta amb volta apuntada. La porta es troba orientada cap a tramuntana, fruit de les reformes fetes en el segle XVII. Durant la Guerra Civil es va perdre la talla romànica de la Mare de Deu del Castell

COM ARRIBAR: El cami esta senyalitzat, sortim de la Plaça de davant de l’Ajuntament en direcció a l’església, que deixarem a la nostra esquerra, passat per un carreró estret, al final del qual girarem a l’esquerra, enfilant un camí amunt, és la Canalassa.
En un cinc minuts serem al cap d’amunt i continuarem per un camí mes ample, de pla i cap a la dreta. En uns pocs minuts més arribarem a una casa -Cal Calderer -, que deixarem a la nostra dreta tot passant per un caminet just a tocar la paret de la casa. Pocs metres de camí i davant nostre apareixeran el Castell i  l’ermita de Sta. Maria

El poblat iberic del Turó Gros de Cellecs

El poblat ibèric del Turó Gros de Cellecs es troba entre els pobles de la Roca del Vallès i Orrius. Es un poblat Laietà emmurallat, un oppidum. Es un poblat d'erola i te una superfície d'unes 0.4 Ha . Una potent muralla envolta el recinte i fa de paret posterior dels habitatges. S'han excavat un conjunt de nou habitacions de planta rectangular i adossades a la muralla. També s'han trobat una muralla superior de forma trapezoïdal, sense cap torre de defensa i fora de l'erola un mur del qual es conserven 11m que servia per protegir unes habitacions que hi ha a aquesta banda del turó.

La primera ocupació seria del Bronze Final cap al segle VII a.C. i la muralla es va aixecar entre finals del segle III a.C. i principis del II a.C. Com altre poblats de la zona. Aquesta es l'època de les lluites entre romans i cartaginesos pel domini de la península.

Sembla ser que el poblat es va expandir durant la primera meitat del segle II a.C, indicant això que no va ser destruït per les campanyes del consol Cató i que va conviure amb el mon romà fins que poc desprès es va abandonar.

Es van fer excavacions als anys 70 i 80

El seu estat de conservació es molt dolent. Està totalment amagat entre la vegetació i la potent muralla s'ha enfonsat cap a l'exterior del poblat.

COM ARRIBAR:

Aquest poblat pertany a la Ruta Prehistòrica del Vallès.

http://www.turismevalles.net/pdfs/21.%20La%20Roca%20Ruta%20prehistorica.pdf

Un altre manera d'arribar es pel coll de Sant Bartomeu a la carretera BV-5106 que uneix Orrius amb La Roca.

Es molt recomenable fer tota la Ruta Prehistorica on trovarem dolmens i pintures rupestres.

Ciutat ibèrica d'Ullastret

El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d'Ullastret és el més gran descobert fins ara a Catalunya.Va ser la capital de la la tribu ibèrica dels indigets.
Si be s'han trobat restes de l'epoca calcolítica,el primer poblat ibèric d'Ullastret data de la primera meitat del segle VI aC i en la segona meitat d'aquest segle es va fortificar amb una muralla reforçada per set grans torres. A la primera meitat del segle IV aC el poblat es va ampliar fins a triplicar gairebé la superfície emmurallada. muralla, que avui encara es conserva en gran part. La seva organització urbana és la pròpia d'un oppidum, amb carrers adaptats a les pendents i les irregularitats del sòl. Es poden veure restes d'habitatges, cisternes, sitges utilitzades per emmagatzemar gra i espais públics, com els temples. Amb l'arribada dels romans es va iniciar un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori, que va portar a l'abandonament d'Ullastret durant el segle II aC.
El poblat dominava un ampli territori del qual n'explotava els recursos econòmics, especialment l'agricultura i la ramaderia, però també les mines i les pedreres. Comerciaven amb les comunitats indígenes properes i, a través de la veïna colònia grega d'Empúries, amb grecs i feniciopúnics.

La visita del poblat es altament recomanable,conta amb un museu i es continuen fent excavacions.





MES INFORMACIÓ:http://www.mac.cat/cat/Seus/Ullastret/Presentacio

Necròpoli del Marquet de les Roques (Matadepera)

Es coneix l'existència d'un poblat medieval al Coll d'Eres, tot i que en la actualitat no es troba cap vestigi.Sembla,ser que ja estava habitat a l'Alta Edat Mitjana. Molt a prop seu trobem la necròpoli medieval del Cingle del Marquet. Formada per varies tombes molt tosques fetes a base de lloses. Trobades per un pastor van ser excavades el 1929 pel Centre excursionista de Terrassa. De les quatre tombes excavades dos van ser regirades per uns carboners i la tercera va ser espoliada per un col·leccionista que es va portar un crani d'infant.
No obstant aixo les excavacions van treure a la llum la famosa sivella visigòtica del Coll D'Eres. Es tracta d'una peça de bronze amb motius zoomòrfics.
L'estat actual es d'abandonament, es troben les llosses entre la fullaraca.

COM ARRIBAR:
A la carretera de Matadepera a Talamanca troben el Coll d'Estenalles, on esta el centre d'informació del Parc Natural de St.Llorenç del Munt. Aqui agafem la pista que surt al costat del centre amb direcció a la Cova Simanya. En uns 20 minuts arribarem al Coll d'Eres i al turonet que hi ha en direcció SE trobem les tombes entre el bosc.

El poblat ibèric del Turó de Penjabocs

Aquesta vegada vaig anar de descoberta, sense cap tipus de garantia. Havia trobat informació que al Turó de Penjabocs al terme municipal de Sant Fost de Campsentelles s’havien trobat restes arqueològiques possiblement d’un poblat ibèric, encara que també altres fonts deien que podria ser un castellum romà. A la Web de l’Ajuntament de Sant Fost ho identifiquem com poblat

Aquest turó es troba entre Can Torrents Vell i Can Llombard, a prop de la font dels Castanyers i es van fer dues campanyes d’excavació una el 1945 i un altre el 1955.
Sabia que després de tant de temps em seria molt difícil trobar alguna resta actualment.

A les excavacions van trobar les estructures d’una muralla de 60 x 50m i d’uns 1,10 m de gruix, assentada sobre roca natural, que circunvalava el turó. Una torre i un conjunt de blocs de pedra que possiblement eren utilitzats com torre-talaia i també algunes parets que es van interpretar com murs de contenció de terres. Entre els materials van trobar les restes d’una beina d’espasa, eines de metall i un anell de bronze a més de restes de ceràmica tan ibèrica com romana, i altres materials d’us comú com fusaïoles, pesos de teler etc.
Segons els arqueòlegs que van fer les excavacions, els materials trobats es poden interpretar de dues maneres. Una seria la del poblat ibèric abandonat al segle II-I aC. possiblement per les campanyes del cònsul Cató i l’altre seria la d’una fortificació romana o castellum.

El que vaig trobar no ho he pogut identificar amb el descrit a l’ informació trobada . Vaig trobar restes al turó de Penjabocs i a un altre turonet que hi ha just al costat.
A Penjabocs vaig trobar restes de parets però no vaig trobar cap tros de ceràmica en superfície (quelcom molt habitual als jaciments arqueològics) El que si vaig trobar va ser un rebaix a terra amb unes mides de 1.50 x 1.50m i uns 30 cm de fundaria, senyal d’alguna excavació. Tot estava molt cobert per la vegetació.
A l’altre turonet on esta la torre d’alta tensió vaig veure restes de parets i també dos troçets de ceràmica molt basta i molt desgastada.
Les parets dels dos turons eren molt baixes i podrien ser interpretades com bancals per conreus, el que em fa pensar que son les restes del jaciment és que es troben al cim dels turons.

COM ARRIBAR

A la carretera B-500 de Badalona a Sant Fost entre els kilòmetres 8 i 9 hi ha un desviament cap a la urbanització de Can Llombard, Penjabocs es el turó que hi ha just al darrera. Seguim les indicacions cap al restaurant de Can Llombard un cop arribats al mas, tombem cap a la dreta i despres a l'esquerra, passem pel davant d’una zona de picnic, continuem pel mateix carrer fins a arribar a una pista de ciment al costat d’un dipòsit d’aigua, de la primera corba d’aquesta pista surt un caminet que s’enfonsa al bosc, ja estem a Penjabocs ara ens toca buscar pel mig dels matolls, jo vaig continuar caminant fins el següent turonet (on esta la torre d’alta tensió)