LA TORRE DE LA MANRESANA (Prats de Rei)

A Prats de Rei a l'Alta Anoia es troba la Torre de la Manresana, és l'element que millor es conserva del castell del mateix nom. A finals del segle X el castell se situava a la marca del comtat de Manresa-Osona, a terres dels comtes de Barcelona i formava part de la xarxa de castells que controlaven l'ocupació cristiana de les terres de l'Anoia i el Penedès.

La torre, bastida entre el segle XI i XII, és de base cilíndrica i de 21 m d'alçada. Internament es dividia en tres plantes separades, dues cobertes en fusta i la superior amb una volta de pedra. S'hi accedia a través d'una porta situada al primer pis,a la qual s'arribava amb una escala llevadissa.

Al costat de la torre encara es poden veure restes de l'antic castell.

 

Vista de la porta desde l'interior de la torre

L'any 1711 la torre va esdevenir l'observatori estratègic del comandament aliat durant la Guerra de Successió a la Batalla de Prats de Rei. Davant seu es van enfrontar vint-i-dos mil soldats aliats comandats pel mariscal Guido von Starhemberg contra les tropes borbòniques del duc de Vendôme, formades per uns trenta-cinc mil efectius.

A uns trenta metres de la torre, a l'altra banda de l'aparcament a tocar d'una creu, podem veure una tomba d'una cronologia imprecisa, possiblement dels segles IX o X. Per les seves dimensions sembla correspondre a un individu de poca alçada, possiblement un infant o adolescent. És de forma rectangular, retallada a la roca on es dipositava el difunt estirat en decúbit supí. Posteriorment la tomba es cobria amb lloses de pedra i es protegia amb terra.

Tota aquesta descripció és un resum dels panells explicatius que hi ha al voltant de la torre

Tomba medieval

COM ARRIBAR:

Desde Prats de Rei hem d'agafar la carretera BV1031 amb direcció Igualada i a aproximadament dos km trobem a mà dreta una carretera. Està indicada, de totes maneres la torre es veu de lluny i serveix de guia

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.mhcat.cat/monuments/torre_de_la_manresana

http://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_la_Manresana

http://www.ruta1714.cat/escenaris/torre-de-la-manresana/

Jaciment del Born

 

Ja havia comentat que a vegades marxem a l’altra punta del món a veure restes arqueològiques i no coneixem les que tenim al barri del costat, i és el que farem aquesta vegada.

Carrer del Bornet

Un jaciment espectacular en quant a dimensió i importància és el de l’antic Mercat del Born a Barcelona. Més enllà dels sentiments nacionalistes que pot tenir el visitant envers aquestes ruïnes, i que no vull entrar a aquest blog, aquí trobem 8000m2 d’una ciutat del segle XVIII.
 

Gràcies a què s’ha pogut conservar gran quantitat de documentació de la època, com testaments, contractes de compravenda, etc., Sabem fins i tot qui vivia a les cases, els seus treballs, el nivell social i les comoditats que podien tenir als seus habitatges.

Safaretjos i pou

Aquestes restes corresponen a la zona preindustrial i de negocis de la ciutat. No oblidem que estava a tocar del port.
Per situar nos una miqueta…. Durant la Guerra de Successió, la major part de Catalunya pren part per L’arxiduc Carles d’Àustria a l'igual que mitja Europa. L’altra mitja encapçalada per Castella i França és posa al costat de Felip de Borbó. Finalment L’arxiduc deixa la lluita per la corona de la Monarquia Hispànica per prendre la corona del Sacre Imperi Romanogermànic. Evito fer-me pesat posant els tractats i altres que es firmen. El resultat és que Felip V es queda com a rei de la Monarquia Hispànica a canvi de renunciar al tron de França.

Catalunya es queda sola. Les potencies europees, abandonen la lluita i capitular equival a perdre totes les lleis i llibertats que fins ara tenien com a país. Finalment es preparen per resistir-hi sols enfront dels exèrcits castellans i francesos.

 

La ciutat de Barcelona pateix un setge de més d’un any amb una pluja de bombes diàries. Després d’una lluita heroica la ciutat capitula l’11 de setembre de 1714.
Acabada la guerra els supervivents refan la seva vida i la seva ciutat i és l'any 1716 que el govern borbònic decreta la construcció d’una ciutadella militar. Com a zona de protecció crea un perímetre de seguretat fent que tots els habitatges que hi havia dins d’aquesta àrea fossin enderrocats pels seus propietaris.

El que trobem avui és un metre del nivell d’aquestes antigues cases, llindars de portes, principis d’escales, pous, paviments i fins i tot el Rec Comtal. Gran quantitat d’objectes de la vida quotidiana de la ciutat i que amb el desnonament els seus propietaris no  van poder-se endú. 

El que en va impactar van ser la gran quantitat de bales de canó que es van trobar. S’han calculat que es van rebre 3 per habitant.

No em vull estendre més. Recomanar la visita guiada al jaciment i a les exposicions:
Permanent – Barcelona 1700 de les pedres a les persones
Temporal - Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714.

 

MÉS INFORMACIÓ:
Per visites i informació del jaciment:

http://elborncentrecultural.bcn.cat/ca/jaciment

Per informació de les excavacions:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaciment_del_Born

Poblat ibéric del Castell - L'acròpolis

En el seu dia ja hi vaig fer una entrada sobre aquest poblat indigeta. Aquest any vaig pujar a la part alta, l'acròpolis. He de dir que arran de les pluges que van caure anys anteriors van fer malbé el camí i actualment esta prohibida la pujada.

Aquí trobem dues grans cisternes i el que crec que és una gran sitja.

Us deixo algunes fotos perquè veieu aquesta part del poblat que no és visitable, tot i qui si us salteu la cadena que barra el pas, és una visita molt recomanable per les cisternes i per les vistes

cisterna 1

cisterna 1

sitja

acròpolis

sitja 1

sitja 2

Barcino. (Via sepulcral. Plaça de la Vila de Madrid)

Fa anys quan era jo un crio, el meu avi em va portar a una de les seves voltes per la part vella de Barcelona i a la Plaça de la Vila de Madrid em va ensenyar  aquesta necròpolis. Em va explicar que durant unes obres va sortir a la llum un cementiri dels romans.

Els anys van passar i aquesta  plaça va patir alguna transformació, estudis i degradacions, però sempre que passava donava un cop d'ull a les tombes. I va ser a l'octubre de 2009 que el Museu D'Història de Barcelona obre el petit centre d'interpretació de la Via Sepulcralis.


La historia es com tantes altres fruit de la sort. L'any 1944 es va posar en marxa una nova urbanització de la zona ocupada fins aleshores pel convent de Santa Teresa de les Carmelites Descalces i edificis del voltant que havien patit els bombardejos de la Guerra Civil. Deu anys més tard, al 1954 durant les obres de construcció d'un nou edifici es va descobrir la via sepulcral. A partir d'aquí es van fer diverses excavacions arqueològiques. El que va sortir a la llum va ser diferents tipus de monuments funeraris a cada costat de la via que conduïa a la porta septentrional decumana de Barcino. Va estar en us durant els segles I al III d.C. i per la seva estructura corresponen a enterraments de gent humil.

Es veuen  diferents  tipus de tombes. Les més comuns son les anomenades cupae i en tenim de dos tipus: Les cupae solidae: elevades sobre un o dos esglaons, te forma de bota de fusta i al centre te un espai a on es graba el nom del difunt i les formules funeràries. Estan treballades amb pedres de Montjuïc i les Cupae structilis, fetes de maçoneria i revestides d'estuc gairebé sempre de color vermell. Al centre tenen un espai perforat a on s'encastava una placa de marbre amb les inscripcions. També hi trobem ares, esteles i un enterrament col·lectiu, dos pous un de diposit i un altre ritual. Aquí s'hi van trobar deu gossos, sis de porcs nounats, un cap de cavall i un àmfora vinària. Tot forma part dels rituals d'enterrament d'aquella època i que trobem molt ben explicats al centre d'interpretació.


COM ARRIBAR:
L'adreça es: Pl. De la Vila de Madrid 08002 Barcelona

ESTAT ACTUAL:
Molt bo. Tenim un petit centre d'interpretació de la via sepulcral i de les vies de comunicació que hi havia a l'imperi romà.

Molt recomanable la visita

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/ca/muhba_via_sepulcral.html

http://revistaarqueouca.files.wordpress.com/2011/11/arqueo_uca-nc2ba-1-elena-conesa-la-necrc3b3polis-romana-de-la-via-sepulcralis-plaza-de-la-villa-de-madrid-de-barcelona.pdf

Poblat ibèric de Ca N'Oliver (Cerdanyola del Vallès)

Un cop més vaig sortir a caçar pedres però aquesta vegada vaig anar a lo segur. Era una visita que tenia pendent des de feia  temps  i va ser molt interessant.

Restes de habitacions

Aquest poblat laietà de Collserola a Cerdanyola, domina la plana    del Vallès. Ja es coneixia la seva existència  des de l'any 1919 però les excavacions no van començar fins l'any 1954, s'abandonen al anys 60 i es reprenen a partit de 1986. Es a l'any 2010 quan s'inaugura el museu actual al costat de la part excavada del poblat.

Aquest oppida com tants altres poblats laietans es troba estratègicament dalt d'un turó dominant tota la plana a on estaven els camps de conreu i altres assentaments dependents del poblat principal, com era el petit nucli de Can Xercavins.

Ca n'Oliver va estar habitat des de molt antic . Abans del  500aC estava format per cabanes de fusta sobre tot al vesant sud. Durant el període ibèric antic es construeixen els primers habitatges de pedra i amb una estructura simple. En una segona fase dins d'aquest període pateix  una remodelació  dels habitatges i es construeix  un primer mur de tanca.

Restes de la porta monumental

Durant el període ibèric ple es reorganitza tot amortitzant estructures anteriors i construint-se de noves. S'aixeca la muralla  amb un fossar en forma de V, la monumental porta d'accés i es construeixen els tallers artesanals i de forja de metalls i el camp de  sitges exterior.

Es al final d'aquest període quan es destrueix i s'abandona coincidint amb la Segona Guerra Púnica.

Al ibèric final es re-urbanitza el poblat arrasant part de les estructures anteriors. Els nous habitatges es construeixen adossades a una nova muralla més potent que l'anterior i s'amplia el camp de sitges.

ESTAT DE CONSERVACIÓ:

Es molt bo. Es continuen fent excavacions, s'han reconstruït tres cases i hi ha un museu que ens dona molta informació de com era la vida a l'època ibèrica.

Com a opinió personal voldria afegir que aquest jaciment seria un exemple a seguir, es continuen fent excavacions i es museïtzant les troballes amb les explicacions pertinents per fer-les entendre a la gent que el visita, quelcom totalment oposat a altres poblats laietans que he visitat, que en un estat de total deixadesa estan a l'espera que la natura o els furtius facin que desapareguin per sempre.

COM ARRIBAR:

C/València 19

08290 Cerdanyola del Vallès

 MÉS INFORMACIÓ:

 http://www.cerdanyola.cat/webapps/web/continguts_portal/menu_principal/ajuntament/equipaments_comunitaris/equipaments_cultural/Museus/Poblat_iberic_del_Turo_de_Ca_nxOliver/Poblat_iberic_del_Turo_de_Ca_Oliver.html

Les tres cases reconstruïdes

Poblat ibèric de Sant Sebastià de Guarda ( Palafrugell)

A territori Indiketa a l'actual Llafranc (Costa Brava) trobem el poblat ibèric de Sant Sebastià de Guarda. Construït al segle V aC. dalt del turo a 156m sobre el nivell del mar amb un extens domini de tot el Cap de Sant Sebastià.
Va ser descobert l'any 1960 i després de varies campanyes s'ha posat al descobert una part del poblat. L'extensió total es desconeix, encara no s'han trobat les muralles que protegien el perímetre. El poblat visible actualment es del  segle V aC tot i que s'han trobat restes del segle VI aC. Es al segle I aC. el moment en que s'abandona, segurament per desplaçar-se la població indígena  a Llafranc a on s'han trobat  molts vestigis romans.
La superfície total descoberta fins avui es d'uns 300 m2, son visibles quatre cases amb dues habitacions cada una, quinze sitges i un forn.
Gracies  als materials que s'han trobat sabem que els seus habitants es dedicaven a la pesca, al conreu de les terres a la cacera i ramaderia, la filatura i teixits aixi com també a la metal·lúrgica del ferro i bronze.
El símbol del jaciment es un cap de Medusa trobat amb una casa.
A més del poblat ibèric també trobem una torre de guaita del segle XV i una ermita del segle XVIII




COM ARRIBAR:
Desde Llafranc hem d'anar seguin les indicacions que porten cap al far de Sant Sebastià, al costat tobem el poblat.

MÉS INFORMACIÓ:
http://issuu.com/tribunadarqueologia/docs/tribuna_arqueologia_08-09-3_santsebasti_
http://museu.palafrugell.cat/content/view/167/153/

L'aqüeducte de Barcino

L'abastiment d'aigua a totes les ciutats es una necessitat important i a l'època romana es ben coneguda la seva afició a les fonts, banys i termes. La ciutat de Barcino s'abastia com tantes d'altres de l'imperi mitjançant  aqüeductes.

Fa uns anys es creia que tenia dos, un que portava aigua del Llobregat i un altre del Besós. Els últims estudis  semblant demostrar que era només un que agafava l'aigua de les fonts de Montcada. Amb una longitud total de 11,3 Km i amb una diferencia d'altura de l'inici a l'entrada a Barcino de 18,12 m,  feia quasi tot el cami sota terra i sortia a l'exterior a prop de la ciutat. Pel voltant de l'actual Col·legi d'Arquitectes a la Plaça Nova es bifurcava entrant a Barcino per dos ramals just al costat de la Porta Decumana  a l'actual casa de l'Ardiaca. Després l'aigua  entrava a un castellum aquae desde on es distribuïa per l'interior de la ciutat.

Avui podem veure una reconstrucció de l'any 1958 del primer arc segons el projecte de J. de C. Serra-Ràfols i Adolf Florensa, i  si ens fixem a la torre de la muralla veiem l'arc original per on entrava.

Vista de l'interior de la Casa de l'Ardiaca on es poden observar les dues entrades de l'aqüeducte

Vista de l'interior de la Casa de l'Ardiaca on es veu part d'un arc

A la Plaça 8 de Març podem veure 4 arcs originals de l'aqüeducte incrustats a la paret de l'edifici. Descoberts per casualitat l'any 1988, com tantes altres descobertes, al enderrocar una antiga construcció. Aixo ens posa de manifest la manera com a l'edat mitjana van aprofitar les obres romanes.