El poblat ibèric i el castell del Turo de Sant Miquel (Vallromanes)

El Turo de Sant Miquel pertany per compra al terme de Vallromanes tot i que esta tocant a Montornès del Vallès. Al seu cim trobem les restes del Castell de Sant Miquel i uns 40m per sota trobem els vestigis del que sembla que va ser un gran poblat ibèric.

Vaig voler sentir-me iber per un dia i vaig fer L'excursió desde el poblat de Castellruf fins al del Turo de Sant Miquel, ja que aquest dos assentaments estan interconnectats visual-ment. De fet estudis demostren que hi havia una connexió visual entre el poblats laietans. Es possible que mitjançant una xarxa de comunicacions es poguessin avisar de perills que vinguessin tant del mar com del interior.

Del poblat de Sant Miquel he trobat molt poca informació. Es van fer unes excavacions els anys 1963 i 64 que van treure a la llum quatre cases i un forn a més de molt objectes d'us domestic com àmfores de diverses procedència, sivelles i anells.

Com la majoria dels poblats de la zona, es creu que estaria emmurallat si be no s'han trobat restes de defenses, molt probablement els materials es van fer servir per bastir posteriorment el castell medieval.

Per la seva situació geogràfica controlava els passos tant del Barcelonès com del Maresme cap al Vallès, a mes de tenir connexió visual directa amb els oppida de Castellruf i Cellecs.

Va estar habitat entre el 250 i el 100 aC coincidint amb les campanyes del Consol Cató.

El seu estat actual es molt dolent, esta tot emboscat i costa trobar els murs de les cases. Fins i tot hi vaig anar fa alguns anys i aquesta vegada l'he trobat tot molt mes cobert per la vegetació. Seria una llàstima que aquest records de la nostra historia s'acabin perdent.

Dalt de tot del turo i amb unes vistes formidables del Vallès trobem els restes del castell de Sant Miquel. Ja surt documentat l'any 1075. Hi ha un document de l'any 1157 que diu que Pere de Montornès concedeix el castell i les seves terres al seu germà. Durant el segle XIV es la família Montornès qui te la jurisdicció del castell i de l'antic poble de Palau d'Ametlla que al 1342 pren el nom de Montornès.

En 1437 el propietari era Galceran Armengol, i al segle XVII ho és la família dels Taberner més tard comtes de Darnius.

Un terratrèmol el va afectar l'any 1448.

L'estat de conservació actual es molt dolent. Destaca la torre, la qual només resta dempeus una part. Per tot el cim es veuen restes de murs inclusos la part baixa d'un altre torre.

Hi havia una capella propera, desconec si es unes restes de parets que trobem una mica mas abaix de la torre, que estava dedicada a Sant Miquel i que va donar nom al turó i al castell

COM ARRIBAR:

Des de Barcelona agafem la B-20, seguim per la carretera B-500 cap a Mollet.Al arribar a la part mes alta poc després d'una corba molt tancada, agafem un carrer que surt a ma dreta, on està el restaurant   " El Cau" (veiem les senyals del GR-92) fins a una cadena on hem  de deixar el cotxe.
Agafem la pista del GR que va fent pujada fins que arribem a un coll on trobem alguns pins pinyers força grans i uns dipòsits d'aigua de fibra de vidre. Aquí veiem un caminet que surt cap a l'esquerra just darrera d'un gran pi. Aquest camí passa entre mig d'unes vinyes que semblen abandonades. Quan arribem a dalt de la vinya sortim a una pista. Si tirem a l'esquerra arribaríem al turo de Galceran. Nosaltres tombem cap a la dreta passant de llarg primer una pista i desprès un altre totes dues cap a l'esquerra. Desprès de pujar una miqueta el camí comença a baixar fent revolts fins que arribem a un senyal del GR 97.3 i el seguim cap a l'esquerra de baixada. Arribarem a un creuament i tombarem a la dreta a pocs metres trobarem a ma esquerra el dolmen i 50 m mes avall la del turo de Castellruf.

Aquí agafem el camí de la dreta sempre seguint el GR 97.3 fins que arribem a la font de la Mercè. Continuem pel GR fins que trobem un pal indicatiu que marca el GR i ens indica Can Girona. Aquí surt cap a la dreta una pista que puja i va a parar a unes vinyes. Passem entre elles i arribem a un coll. Aquí continuem per la pista cap a l'esquerra fins que trobem una bifurcació amb tres camins, (el del mig porta a un diposit) agafem el de l'esquerra que te una cadena. La pista continua entre vinyes i desprès la seguim fins que s'acabi. Aquí a ma esquerra ja veiem la primera casa del poblat

Dolmen de Can Gurri

Un altre monument megalític que trobem a la Serralada litoral es el Dolmen de Can Gurri

Es troba entre els termes de Vallromanes i Alella.

Es un sepulcre de corredor tipus galeria catalana. Esta bastit amb lloses de granit. La cambra es quadrangular i s'obre a l'exterior per un passadís format per blocs de pedra alineats paral·lelament.

Serra Rafols el va excavar l'any 1955 trobant un paviment groller. Va tenir dues fases d'ocupació la superior es del bronze final i va aparèixer un punyal metàl·lic. Per sota del paviment van apareixerà dues puntes de sagetes de sílex amb aletes.

Pels voltants hi ha pedres que poden pertanya a la cambra funerària o del túmul.

El túmul, que en el seu moment estava delimitat per blocs granítics formant un cercle d'uns 20 m de diàmetre, esta molt erosionat però hi ha restes visibles al sector sud

Mides:

Longitud maxima 3,7 m

Amplaria capçalera 1,3 m

Amplaria al passadís 0,9 m

Alçada maxima 0,95 m

COM ARRIBAR
Des de Barcelona agafem la B-20,seguint per la carretera B-500 cap a Mollet.Al arribar a la part mes alta poc després d'una corba molt tancada, agafem un carrer que surt a ma dreta,On està el restaurant " El Cau" (veiem les senyals del GR-92) fins a una cadena on hem de deixar el cotxe.
Agafem la pista del GR que va fent pujada fins que arribem a un coll on trobem alguns pins pinyers força grans i uns dipòsits d'aigua de fibra de vidre. Aquí veiem un caminet que surt cap a l'esquerra just darrera d'un gran pi. Aquest camí passa entre mig d'unes vinyes que semblen abandonades. Quan arribem a dalt de la vinya sortim a una pista. Si tirem a l'esquerra arribaríem al turo de Galceran. Nosaltres tombem cap a la dreta passant de llarg primer una pista i desprès un altre totes dues cap a l'esquerra. Desprès de pujar una miqueta el camí comença a baixar fent revolts fins que arribem a un senyal del GR 97.3. Aquí si tirem cap a l'esquerra arribaríem al Dolmen i al poblat ibèric de Castellruf. Nosaltres tombarem cap a la dreta fins que arribem a un punt a on a ma esquerra surt una pista i cap a la dreta continua el GR i comença a baixar cap al mar. Agafarem el camí de l'esquerra i als pocs metres trobem a ma dreta una indicació del dolmen i a uns 20 m bosc endins el trobem

La torre del telègraf al Puiggracios.

Quan fem l'a excursió del poblat ibèric del Puiggracios -- El Clascar trobem

un element curiós, al costat del pàrquing del santuari del Puiggracios, es una torre del telègraf òptic.

Va ser edificada l'any 1854 i es troba en perfecte estat se conservació. Esta declarada com a Be Cultural d'Interes Nacional.

Aquesta torre forma part d'un sistema de comunicació consistent en un aparell situat a distància visual d'un altre aparell similar. L'operador condueix uns controls que situen els elements del telègraf en una posició recognoscible per la torre següent. Aquesta repeteix el missatge i aixi successivament.

Els senyals es feien mitjançant uns elements mòbils fixats en un suport de fusta muntat a dalt de la torre. El missatge es desxifrava en el lloc de destí mitjançant codis establerts.

A les torres hi havia una guarnició del Cos de Telègrafs Militars un dels quals es mantenia permanentment en alerta. A la torre del Puiggraciós hi habitaven a una petita capella dels segle XV que hi ha al costat mateix.

A Catalunya es va construir una gran xarxa amb aquest tipus de comunicació, van haver un total de 16 línies amb 77 torres

Deixo dos links força interessants sobre aquest antic sistema de comunicació a Catalunya:

http://www.raco.cat/index.php/Lauro/article/viewFile/48352/51397

http://www.coit.es/foro/pub/ficheros/la_telegrafia_optica_en_cataluna_r._b9094470.pdf

El Clascar o Castell de Bertí

Desprès d'uns mesos d'inactivitat torno a escriure sobre una masia curiosa que trobem al ben mig dels Cingles de Bertí al municipi de Sant Quirze de Safaja al Vallès Oriental. Es tracta del Clascar o Castell de Bertí. Tot i que la vista, sobre tot de lluny ens sembli d'un castell medieval, en realitat es tracta d'una restauració de principis del segle XX.

Aquest mas ja està documentat l'any 987. Mes tard un document de l'any 1298 ens indica que el castell pertanyia als barons de Centelles.

Es al segle XIV quan s'esmenta a Guillem de Clascar encara sota el domini dels barons de Centelles com a senyor del castell. I es al segle XVI quan la propietat passa als senyors de Bell-lloc.

La restauració actual va ser a començaments dels segle XX pels últims propietaris, la família Almirall. Van col.locar molts elements arquitectònics d'estil medieval. Com finestres geminades d'arc trevolat.

Mirant amb detall i al meu parer sembla un trencaclosques ja que cada element es diferent.

L'element que més destaca es la torre amb merlets i finestrals gòtics. I un altre element destacable es una gran reixa de ferro que protegeix una de les finestres de la construcció.

Just al darrera en un bosc d'alzines trobem una curiosa capella de forma rodona dedicada al Sant Crist.

Tot i que al 1949 va ser catalogat com a Bé Cultural de interes Nacional lamentablement el conjunt ha patit les destroces dels brètols i es troba en estat ruïnós.

Es una excursió molt recomanable tant per la visita al castell com per les vistes panoràmiques que trobem als Cingles.

Un altre element curiós que trobem es una antiga bòbila

COM ARRIBAR:

Des de el poble de l'Ametlla del Vallès, hem d'agafar el carrer principal, sempre cap amunt en fins que trobem un senyal cap a l’esquerra amb direcció Puiggracios i al Serrat de l'Ocata, el passem de llarg i sempre cap amunt de la muntanya arribarem al Santuari del Puiggracios. Aquí deixem el cotxe. No oblideu fer un cop d'ull a la torre del telègraf òptic. Pel darrera del santuari surten dues pistes forestals, agafem la de l'esquerra, on hi ha la font, la pista va envoltant la muntanya cap a l'esquerra fins que arribem al coll D'En Tripeta. Durant tot el camí anirem seguint les marques del PR (colors groc i blanc). Passat el coll D'en Tripeta continuem per un penya-segat fins que arribem, a una explanada amb una casa. Aquí si volem visitar la bòbila agafem el camí de la esquerra. Un cop passat una bassa d'aigua el camí es bifurca i nosaltres agafem el camí de la dreta. Trobem la bòbila al costat del camí. Desde la esplanada fins a la bòbila no trigarem mes de 10 minuts. Per arribar al castell seguim sempre pel PR.
Si volem allargar l'excursió podem pujar al poblat ibèric del Puiggracios del que ja he publicat anteriorment

Dolmen de la Roca d'en Toni i necròpolis de Can Boquet

El dolmen de la Roca d'en Toni es troba situat al terme municipal de Vilassar de Dalt. Va ser documentat per primera vegada l'any 1904 per Francesc Carreras Candi. La seva datació es pot situar entre el 2500 aC fins el 1800 aC, en el període que es coneix com Calcolític o Eneolític. Es tracta d'una petita galeria catalana de planta trapezoïdal amb dues pedres dretes a cada costat, una de les quals fa de capçalera al fons. Un altre posada plana damunt fa de coberta. La planta de la cambra es quadrangular. Del corredor només resten dues lloses que segueixen en línia recta la de la cambra. Una d'aquestes lloses va ser col·locada posteriorment al seu lloc desprès de consultar una fotografia del 1907. Del túmul no resta res.

La Roca d'en Toni ha estat excavada com a mínim en quatre ocasions. Primer al principis del segle XX pel Centre Excursionista de Catalunya. La segona per Pere Bosc Gimpera. La tercera al voltant de l'any 1950 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt i la quarta el 1982 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat.

Només a la primera intervenció es van trobar algun restes de materials però no es va fer cap estudi i actualment es desconeix on es troben

.

A pocs metres del dolmen trobem una petita necròpolis medieval formada per set tombes, una d'elles d'un nen, Bastides amb lloses de granit. Es van descobrir l'any 1974 soterrades al camp de conreu.

Totes presentaven les mateixes característiques morfològiques, planta rectangular i orientades cap a Llevant. Les cistes estaven fetes amb pedres de mida regular i cobertes amb grans lloses rectangular i allargades.

La millor conservada tenia l'esquelet amb la forma en que es va enterrar, amb els braços i les cames estirades

 

COM ARRIBAR: Des de Vilassar de Dalt enfilem poble amunt pujant pel carrer d'Àngel Guimerà fins que arribem a una pista sense asfaltar. Per aquí trobarem senyals que ens portaran a l'oficina d'informació de can Boquet i al dolmen.

Deixo el link de la Diputació que es el que vaig fer servir jo.

http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp?parc=6&m=61&s=371&o=1

Com a comentari puc dir que es una pista molt transitada per cotxes per lo que si algú vol fer una passejada tranquil·la millor que s'oblidi

El poblat medieval de la Palomera (Saldes)

Va ser estudiar per primera vegada als anys 60 quan es van posar al descobert un conjunt d'habitatges de planta rectangular i quadrada que formaven un carrer

Segons les ultimes actuacions arqueològiques realitzades, el poblat medieval del Roc de Palomera al poble de Saldes esta format per un conjunt de 27 habitatges.Es tracta d'un poblat de pastors que tancaven els ramats a les balmes situades a la part inferior del roc. Va estar habitat del s.XII fins al s.XV
El poblar esta construït al cim d'un gran roc, te un únic accés per un caminet amb ziga-zaga. Està situat a un lloc estratègic amb un carrer principal amb els habitatges als costats. La paret del fons de les cases formen la muralla que les envolta. Aquest habitatges  eren d'una sola planta, les parets estaven aixecades directament sobre la roca mare pels mateixos pagesos, amb pedres de tamany mitjà. I com a molt amb tres habitacions.
Actualment esta molt malmès
COM ARRIBAR: Del poble de Saldes al Berguedà sortim per la carretera amb direcció a Gósol. Al arribar al Coll de Trapa agafem una pista asfaltada que ens porta al Parc d'Aventura la Plalomera, als peus de la serra d'Esija. Esta indicat. A uns 4 km arribem a la Pleta de la Vila on estan les oficines del parc i on trobem una indicació del poblat. Està perfectament senyalitzat.

POBLAT IBERIC DEL PUIG CASTELAR (Sta.Coloma de Gramenet)

El poblat ibèric del Puig Castellar està situat al Turó del Pollo per sobre de Santa Coloma de Gramenet. Amb una superfície d'uns 4000 metres quadrats es un dels mes coneguts de la zona litoral ja que va ser descobert l'any 1902 i desde aleshores s'han anat fent excavacions periòdicament.

El seu emplaçament li permetia unes magnifiques condicions defensives i de control del territori, a més d'una perfecta comunicació visual amb els poblats laietans que l'envoltaven (Montjuïc, Turo de la Rovira, el Mas Boscà, el del Turó de Montgat,el de Ca n'Oliver i el Turó de les Maleses). A la zona de la plana hi havien altres assentaments vinculats al poblat com l'assentament rural de Can Calvet i les Sitges del carrer d'Extremadura.
Es va ocupar desde el segle VI aC fins a l'inici del segle II aC moment en que es va abandonar de forma sobtada coincidint amb els esdeveniments de la Segona Guerra Púnica o de la revolta indígena sufocada pel cònsol Cató.


L'estructura urbanística s'adapta a les característiques del terreny i les cases s'aixequen en terrasses. Està envoltat per un mur de tanca sent aquest mes potent a la zona d'accés al poblat. Aquest accés es feia a través d'un corredor estret , franquejat per dos mur que tenien al final una porta. Travessada aquesta primera porta s'accedia a una petita plaça ho hi havien dues noves portes que conduïen als dos carrers principals del poblat.
Els habitatges eren fonamentalment un lloc d'aixopluc ja que la major part de la vida es feia al carrer. Els murs de les cases tenien el sòcol de terra i les parets eren de tàpia o tovot y la coberta era un embigat amb troncs de fusta i un entramat de canyes cobertes d'argila amb un únic forat per la sortida de fums. Actualment hi ha una casa reconstruïda.

Tal com he comentat abans el poblat va ser abandonat a corre-cuita, deixant els seus habitant gran quantitat d'objectes de valor, sent els mes importants un capfoguer de ferro amb el cap d'un toro i un tresor de dracmes de plata emporitans. També un crani travessat per un clau de ferro. Actualment els materials procedents de l'excavació es poden veure al Museu de la Torre Balldovina i al Museu d'Arqueologia de Catalunya.


COM ARRIBEM:Des de Barcelona, agafem la carretera B-20 i prenem la sortida 21 just la que ve després de Montigalà, fins que trobem la carretera BV5011 cap a Montcada. Al mirador de La Vallensana continuem la pista travessant l'urbanització fin que trobem la cadena que tanca el camí. Normalment per aqui hi ha lloc per aparcar el cotxe.Seguim a peu per la pista tenim el poblat al turó just devant.