--> -->
Dominant la població de Castellcir, al Vallès Oriental, s'aixeca el popularment conegut Castell de la Popa. El castell de Castellcir ja surt en documents de l'any 1014, la seva funció era la defensa de les valls formades pel riu Tenes i la riera de Castellcir.
Una miqueta d'història
A principis del segle XI apareix la dinastia dels Castellcir amb Gerard de Castellcir que tenia els drets sobre el castell, però havia de pagar tributs al Monestir de l'Estany. A l'any 1107 passa a mans de Guillem Ramon d’Òdena. Tornant l’any 1294 un altre vegada a la família dels Castellcir amb Roger i Gelabert com a propietaris. Sembla ser que era una família molt bel·licosa fins i tot el rei Jaume II va assetjà i prendre el castell
La peste negra va fer desaparèixer la família sobrevivint només Almanda, una
de les filles. L'any 1363 passà a mans de Guilabert de Centelles i, vint anys després, Ramon de Planella va adquirir el castell. A l'any 1942 esdevingué propietat d'Enric Torelló i Cendra.
de les filles. L'any 1363 passà a mans de Guilabert de Centelles i, vint anys després, Ramon de Planella va adquirir el castell. A l'any 1942 esdevingué propietat d'Enric Torelló i Cendra.ESTAT ACTUAL
El Castell està en no massa bon estat degut a l'espoliació que va patir a començament de segle. Hi ha fotografies de l'any 1920 on encara es veia en bon estat.
Una de les parts que més m'ha cridat l'atenció es l'entrada. S'accedeix al castell per una escala de pedra just a la base de la muralla, sent d'aquesta manera molt fàcil de defensar. Un cop arribats a la porta hem de girar 90º fent d'aquesta manera impossible atacar-la amb un ariet. Traspassada la porta entrem a una sala amb una porta a cada banda tot el conjunt format amb arcs de mig punt.
Un cop visitades les runes del castell ens hem de fixar amb la capella de Sant Martí de la Roca. Molt malmesa per l'espoli sofert. S'aixeca sobre una roca amb forma de una popa de vaixell, per aixo el conjunt s'el coneix com el Castell de la Popa.
COM ARRIBAR:
Entrem a la població de Castellcir i seguim recte fins el final, on trobarem la plaça Abat Escarre, on hi ha una petita rotonda. En un costat d'aquesta plaça hi ha una escola i una caseta d'informació Al costat esquerra d'aquesta escola hi neix una carretera sense asfaltar (Hi ha un cartell de senderisme indicant-ho), La carretera baixa fins la riera. En una explanada a ma esquerra deixaríem el cotxe. A partir d'aquí passarem per una masia que actualment sembla tancada. Fa uns anys era una explotació ramadera. El castell es veu clarament i hem de seguir sempre pel camí fins que arribem a una planura de roca a la nostra esquerra. A partir d'aquí trobarem infinitat de "fites" que ens duran sense cap dificultat a la porta del castell.
Entrem a la població de Castellcir i seguim recte fins el final, on trobarem la plaça Abat Escarre, on hi ha una petita rotonda. En un costat d'aquesta plaça hi ha una escola i una caseta d'informació Al costat esquerra d'aquesta escola hi neix una carretera sense asfaltar (Hi ha un cartell de senderisme indicant-ho), La carretera baixa fins la riera. En una explanada a ma esquerra deixaríem el cotxe. A partir d'aquí passarem per una masia que actualment sembla tancada. Fa uns anys era una explotació ramadera. El castell es veu clarament i hem de seguir sempre pel camí fins que arribem a una planura de roca a la nostra esquerra. A partir d'aquí trobarem infinitat de "fites" que ens duran sense cap dificultat a la porta del castell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada