Al turó de la Torre
Roja situat a la línia de terme entre les poblacions de Caldes de
Montbui i Setmenat hi trobem un poblat ibèric reaprofitat en època
medieval i una torre de guaita.
La primera menció
escrita d'aquest jaciment és de l'any 1945 a la Carta Arqueológica
de España, però és a finals dels anys cinquanta quan es fan les
primeres excavacions. Entre el 1984 i el 1992 es fan campanyes de
forma ininterrompuda reprenent-les l'any 2004.
Hi ha diverses fases
d'ocupació. La primera correspon a mitjans del segle VI aC en què
es construeixen cabanes semitallades a la roca i escampades per tot
el turó. Cap a l'any 450 a C es produeix un fort canvi a la fesomia
del poblat. Es fan carrers, les cases d'una o dues habitacions
s'aixequen a banda i banda del mateix i tot el perímetre s'envolta
d'una muralla.
Cap a l'any 200 aC.
Pateix un primer abandonament. Es torna a habitar i pateix un altre
gran transformació. Treuen la muralla i les cases es fan més
complexes amb diverses estances i pati interior.
És al segle I aC.
Quan la ciutat ibèrica pateix l'abandonament definitiu, fins als
segles VIII i X que és quan es tornen a tenir evidències de
l'ocupació, amb una necròpolis medieval i la torra de guaita que
dona nom al jaciment.
La torre es troba a
l’extrem oriental del puig. Mai ha estat objecte d’excavació,
per la qual cosa la seva datació resulta problemàtica en extrem,
així com la seva funció que tradicionalment s’ha relacionat amb
la vigilància.
La torre en qüestió
és de planta circular, amb dos paraments concèntrics adossats, un
diàmetre global d’uns 10 m i una alçària conservada propera als
5 metres.
Per les seves
característiques i l’ús de l’opus spicatum s’ha proposat una
datació del segle XI
L'estudi dels ossos
de la necròpolis ens indiquen que van tenir unes dures condicions de
vida. Està formada per dotze tombes excavades a la terra i cobertes
amb lloses planes. Totes estaven orientades d'oest a est.
Com a punts
interessants de les excavacions tenim una estança (segle I aC.)
rectangular amb unes mides de 2,90 m x 4,10 m dedicada
exclusivament com a emmagatzematge amb 4 dòlies documentades. Una
d'aquestes dòlies tenia un grafit amb símbols ibèrics gravats a la
superfície.
Quatre enterraments
perinatals del segle I aC. I un altre del segle III aC. Tots am una
edat d'entre 6 i 9 mesos de vida fetal. Aquesta era una pràctica
habitual de la cultura ibèrica tot i que avui en dia no se sap
exactament si era un tractament que rebien els infants que no havien
estat reconeguts per la societat, ja que els difunts eren incinerats
i l'altre hipòtesi és la possibilitat que fos un ritual de fundació
o propiciatori en el moment de construir l'habitatge o en el moment
d'entrar a viure.
 |
| claveguera |
COM ARRIBAR:
Sortim de Caldes de
Montbui per la carretera C-1413-a en direcció a Sentmenat, passat el
pont de la riera de Caldes, a pocs metres a mà dreta, trobem
l'entrada al polígon industrial “El Pinatar”
Entrem a aquest
polígon, continuarem per un camí sense asfaltar que surt a la dreta
de la rotonda en direcció muntanya fins a trobar una desviació i
continuem per l’esquerra. Tornarem a trobar una altra desviació,
on girarem a la dreta.
Ara ja continuarem
sempre recte, fins a trobar una cruïlla amb tres sortides. En
aquesta plana hi ha les malmeses restes de l’ermita de Sant Miquel
de l’Arn (Segle XI). Hi ha un grapat de cartells informatius de
senderisme. Aquest lloc és conegut com el Roure gros (Inexistent …).
Distància aproximada, des de la carretera, fins aquí, uns 1100 m.
Aparquem el cotxe i
ens disposem a continuar a peu.
Aquí tenim dues
possibilitats.
Una és una drecera.
Aquest camí surt darrera de l'ermita i s'enfila cap a la torre,
sempre cap amunt.
No te pèrdua.
S'arriba en uns 15 minuts.
L'altre posibilitat
es pujar per la pista sense asfaltar. En 30 minuts de suau ascensió
hem arribat a la torre. Ala part final del recorregut hem d’estar
atents a trobar un darrer cartell indicant la direcció (cap a
l’esquerra) per arribar a la torre.
MÉS INFORMACIÓ:
http://www.academia.edu/2630192/La_Torre_Roja_un_jaciment_ib%C3%A8ric_i_medieval_Caldes_de_Montbui_Vall%C3%A8s_Oriental_Sentmenat_Vall%C3%A8s_Occidental_
 |
| Interior de la torre |
Un altre poblat
ibèric abandonat a la seva sort és el del Turó del Vent a Llinars
del Vallès, també conegut com el Far. Es troba a una elevació del
terreny a la Serra del Corredor i com altres poblats laietans està
adaptat a l'orografia del terreny, te una forma triangular amb una
extensió d'unes 6 hectàrees i esta emmurallat.
La segona etapa va
ser el s.III aC. S'expandeix, s'aixeca una muralla més potent i
s'ocupa la part de les sitges amb nous habitatges. Cau la importació
de materials i es troba més ceràmica autòctona.
Es coneix des de
antic però és a partir dels anys 40 del segle passat que comença
una acció sistemàtica de furtius. Aquestes excavacions van ser
fetes sense rigor científic i van treure a la llum molts materials.
Per afeixí més destrucció al jaciment, l'any 1972 es fa una
ampliació del camí que passa pel mig, destruint gran part de les
habitacions les pedres de les quals es van fer servir en la
construcció de cases i jardins de la urbanització del costat
