dijous, 3 de setembre del 2015

POBLAT IBÈRIC DEL TURÓ DEL VENT (Llinars del Vallès)


Un altre poblat ibèric abandonat a la seva sort és el del Turó del Vent a Llinars del Vallès, també conegut com el Far. Es troba a una elevació del terreny a la Serra del Corredor i com altres poblats laietans està adaptat a l'orografia del terreny, te una forma triangular amb una extensió d'unes 6 hectàrees i esta emmurallat.
Domina les planures del Vallès i te connexions visuals amb altres poblats inclòs Ilduro (Burriac a Cabrera de Mar).
Es va construir en una primera etapa cap al segle IV aC a la part més alta del turó a on hi havien sitges per emmagatzemar gra. En aquesta època hi havia un comerç important amb importació de materials de luxe.
La segona etapa va ser el s.III aC. S'expandeix, s'aixeca una muralla més potent i s'ocupa la part de les sitges amb nous habitatges. Cau la importació de materials i es troba més ceràmica autòctona.
Es cap al segle II aC coincidint amb la repressió del consol Cató quan s'abandona el poblat.

Es coneix des de antic però és a partir dels anys 40 del segle passat que comença una acció sistemàtica de furtius. Aquestes excavacions van ser fetes sense rigor científic i van treure a la llum molts materials. Per afeixí més destrucció al jaciment, l'any 1972 es fa una ampliació del camí que passa pel mig, destruint gran part de les habitacions les pedres de les quals es van fer servir en la construcció de cases i jardins de la urbanització del costat
L'any 1980 es fan les primeres excavacions “legals” que es van prolongar en campanyes estiuenques durant 4 anys més.

MÉS INFORMACIÓ:
En el següent enllaç trobareu moltes dades sobre les excavacions:

COM ARRIBAR:
Ctra. B-510, de Llinars a Dosrius. Agafem el Camí del Far que porta al Santuari del Corredor. Passat el desviament de Castellvell a uns 300 m, trobem un petit pàrquing (3 o 4 cotxes) i una mica més al endavant a un costat i l'altre del camí hi ha dues columnes d'obra. Ja hem arribat ara és qüestió de buscar entre la vegetació

dilluns, 18 de maig del 2015

El poblat ibèric de la Torre Roja

Al turó de la Torre Roja situat a la línia de terme entre les poblacions de Caldes de Montbui i Setmenat hi trobem un poblat ibèric reaprofitat en època medieval i una torre de guaita.
La primera menció escrita d'aquest jaciment és de l'any 1945 a la Carta Arqueológica de España, però és a finals dels anys cinquanta quan es fan les primeres excavacions. Entre el 1984 i el 1992 es fan campanyes de forma ininterrompuda reprenent-les l'any 2004.

Hi ha diverses fases d'ocupació. La primera correspon a mitjans del segle VI aC en què es construeixen cabanes semitallades a la roca i escampades per tot el turó. Cap a l'any 450 a C es produeix un fort canvi a la fesomia del poblat. Es fan carrers, les cases d'una o dues habitacions s'aixequen a banda i banda del mateix i tot el perímetre s'envolta d'una muralla.
Cap a l'any 200 aC. Pateix un primer abandonament. Es torna a habitar i pateix un altre gran transformació. Treuen la muralla i les cases es fan més complexes amb diverses estances i pati interior.

És al segle I aC. Quan la ciutat ibèrica pateix l'abandonament definitiu, fins als segles VIII i X que és quan es tornen a tenir evidències de l'ocupació, amb una necròpolis medieval i la torra de guaita que dona nom al jaciment.
La torre es troba a l’extrem oriental del puig. Mai ha estat objecte d’excavació, per la qual cosa la seva datació resulta problemàtica en extrem, així com la seva funció que tradicionalment s’ha relacionat amb la vigilància.
La torre en qüestió és de planta circular, amb dos paraments concèntrics adossats, un diàmetre global d’uns 10 m i una alçària conservada propera als 5 metres.
Per les seves característiques i l’ús de l’opus spicatum s’ha proposat una datació del segle XI
L'estudi dels ossos de la necròpolis ens indiquen que van tenir unes dures condicions de vida. Està formada per dotze tombes excavades a la terra i cobertes amb lloses planes. Totes estaven orientades d'oest a est.

Com a punts interessants de les excavacions tenim una estança (segle I aC.) rectangular amb unes mides de 2,90 m x 4,10 m dedicada exclusivament com a emmagatzematge amb 4 dòlies documentades. Una d'aquestes dòlies tenia un grafit amb símbols ibèrics gravats a la superfície.
Quatre enterraments perinatals del segle I aC. I un altre del segle III aC. Tots am una edat d'entre 6 i 9 mesos de vida fetal. Aquesta era una pràctica habitual de la cultura ibèrica tot i que avui en dia no se sap exactament si era un tractament que rebien els infants que no havien estat reconeguts per la societat, ja que els difunts eren incinerats i l'altre hipòtesi és la possibilitat que fos un ritual de fundació o propiciatori en el moment de construir l'habitatge o en el moment d'entrar a viure.
claveguera
COM ARRIBAR:
Sortim de Caldes de Montbui per la carretera C-1413-a en direcció a Sentmenat, passat el pont de la riera de Caldes, a pocs metres a mà dreta, trobem l'entrada al polígon industrial “El Pinatar”
Entrem a aquest polígon, continuarem per un camí sense asfaltar que surt a la dreta de la rotonda en direcció muntanya fins a trobar una desviació i continuem per l’esquerra. Tornarem a trobar una altra desviació, on girarem a la dreta.
Ara ja continuarem sempre recte, fins a trobar una cruïlla amb tres sortides. En aquesta plana hi ha les malmeses restes de l’ermita de Sant Miquel de l’Arn (Segle XI). Hi ha un grapat de cartells informatius de senderisme. Aquest lloc és conegut com el Roure gros (Inexistent …). Distància aproximada, des de la carretera, fins aquí, uns 1100 m.
Aparquem el cotxe i ens disposem a continuar a peu.
Aquí tenim dues possibilitats.
Una és una drecera. Aquest camí surt darrera de l'ermita i s'enfila cap a la torre, sempre cap amunt.
No te pèrdua. S'arriba en uns 15 minuts.

L'altre posibilitat es pujar per la pista sense asfaltar. En 30 minuts de suau ascensió hem arribat a la torre. Ala part final del recorregut hem d’estar atents a trobar un darrer cartell indicant la direcció (cap a l’esquerra) per arribar a la torre.

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.academia.edu/2630192/La_Torre_Roja_un_jaciment_ib%C3%A8ric_i_medieval_Caldes_de_Montbui_Vall%C3%A8s_Oriental_Sentmenat_Vall%C3%A8s_Occidental_


Interior de la torre







dilluns, 3 de novembre del 2014

VIL·LA ROMANA DELS AMETLLERS (TOSSA DE MAR)

A l'antiga Turissa, l'actual Tossa de Mar, trobem una de les vil•les més importants de l’antiga província de Tarraco, la vil•la romana dels Ametllers (s. I a.C. - s. VI d.C.) va ser descoberta el 1914 pel Dr. Ignasi Melé tot i que ja apareix esmentada a finals del segle XIX, és coneguda també com vil·la Vitalis. La vil·la ocupa una gran àrea en una vessant de muntanya suau i es distribueix en terrasses a diferent alçada
Dedicada especialment al conreu de la vinya i a l’exportació de vi de gran consum, és un exemple clàssic d’explotació agrícola a la Mediterrània romana
En les primeres excavacions es va poder diferenciar bé una part rústica, inferior, allí s’hi ubicaven els magatzems i les sales de processament dels productes agrícoles. S’hi elaborava vi, oli, salaons i també s’hi guardaven cereals, i una part urbana, superior, amb un important conjunt termal i una sèrie d'habitacions pavimentades amb mosaics, entre els quals destaca l'anomenat de "Vitalis", que data del segle IV dC i on apareix també el nom de l'establiment (Turissa).
Aquesta parts urbana ens dóna fe de la magnitud de la vil•la a tots nivells, especialment al s. II d.C. Elements com el magnífic conjunt termal, els mosaics, els estucs, el rar menjador d’hivern, el nimfeu (font), o la piscina amb l’imponent conjunt escultòric de marbre de Carrara que es conserva en el Museu Municipal, ens fan palesa l’excepcionalitat de la vil•la.
A partir dels materials recuperats en les successives campanyes d'excavació que s’hi ha realitzat, s'ha pogut establir que el funcionament general d'aquesta vil·la hauria anat des del segle II aC, amb uns possibles precedents ibèrics, fins a l'antiguitat tardana, a finals del segle V o principis del segle VI dC. No es pot descartar que el lloc tingués també una ocupació residual posterior, en barraques i petites vivendes que es varen construir aprofitant alguns dels murs encara dempeus en aquells moments i que s’haurien mantingut fins a època altmedieval.

La vil·la és considerada com un dels establiments rurals d’època romana més importants que s’han excavat fins ara a Catalunya per la seva magnitud i bon estat de conservació, per l'interès científic de les seves estructures i de les nombroses troballes de materials que s’hi ha localitzat, pel període cronològic en què s’emmarca, i també per les grans possibilitats d’adequació per la visita que té.

COM ARRIBAR:
La vila esta situada a l’Av. del Pelegrí, 5 – 13 i es d'entrada lliure.

MÉS INFORMACIÓ:
http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.4f810f50a62de38a5a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=94a984290ba76210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=94a984290ba76210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=39c10986d07b0310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD


http://es.blog.costabravas.com/villa-romana-els-ametllers/







dimecres, 9 de juliol del 2014

LA FORCA DE CALONGE DE SEGARRA




Per la Segarra a més dels castells i les esglésies que hi ha per tots els pobles, podem trobar altres vestigis de l'edat mitjana. Unes d'aquestes restes que em va cridar l'atenció és una antiga forca al terme municipal de Calonge de Segarra.
Durant la Baixa Edat Mitjana (s.XIV-XV) els senyors feudals utilitzaven les forques per complir la pena de mort a la qual eren condemnats les persones que estaven sotmeses a la seva jurisdicció. Eren un instrument repressiu i de càstig i a la vegada la seva presencia als cims dels turons eren un revulsiu per possibles delinqüents.
La tradició popular ha denominat aquest espai amb el nom del Collet de la Forca. Es tracta d'un pilar de pedra i de morter de calç que formava la base d'una forca. Aquest pilar faria de suport a una estructura de fusta d'on penjaria la corda amb el nus escorredor. D'aquesta estructura de fusta no s'ha conservat cap indici o senyal que ens pogués informar de com estava muntada sobre el pilar.

Arribar al Turó de la Forca es molt senzill. Hem d'arribar al cementiri i pujà al turonet que hi ha al darrere. A uns 50m ho trobarem. Està indicat
Podem aprofitar per arribar al Castell de Calonge passant per l'església de Santa Fe de Calonge. Aquests dos indrets estan a tocar del cementiri i a la vista, no tenen pèrdua.
Primer trobem l'església que és d'estil romànic. Va ser construïda abans del 1040 però va ser objecte d'algunes reformes en diferents etapes. La paret del migdia conserva una porta tapiada amb la data de 1765. Com a curiositat puc comentar que per rematar la línia de la façana és reutilitzaren com a pinacles unes esteles antropomorfes procedents del cementiri annex.


El camí per arribar al castell surt de l'església. Es un camí de cabres que jo no vaig fer, són les limitacions que tenim els pares amb nens molt petits. El castell està situat al cim del puig i es troba força destruït pel pas dels temps. En aquest puig també s'han trobat les restes d'un poblat ibèric. El castell va ser construït a finals del segle X i pertanyia a la família dels Cardona.
Pinacle d'estela antropomorfa


dimarts, 3 de juny del 2014

LA TORRE DE LA MANRESANA (Prats de Rei)


A Prats de Rei a l'Alta Anoia es troba la Torre de la Manresana, és l'element que millor es conserva del castell del mateix nom. A finals del segle X el castell se situava a la marca del comtat de Manresa-Osona, a terres dels comtes de Barcelona i formava part de la xarxa de castells que controlaven l'ocupació cristiana de les terres de l'Anoia i el Penedès.

La torre, bastida entre el segle XI i XII, és de base cilíndrica i de 21 m d'alçada. Internament es dividia en tres plantes separades, dues cobertes en fusta i la superior amb una volta de pedra. S'hi accedia a través d'una porta situada al primer pis,a la qual s'arribava amb una escala llevadissa.

Al costat de la torre encara es poden veure restes de l'antic castell.

 
Vista de la porta desde l'interior de la torre
L'any 1711 la torre va esdevenir l'observatori estratègic del comandament aliat durant la Guerra de Successió a la Batalla de Prats de Rei. Davant seu es van enfrontar vint-i-dos mil soldats aliats comandats pel mariscal Guido von Starhemberg contra les tropes borbòniques del duc de Vendôme, formades per uns trenta-cinc mil efectius.





A uns trenta metres de la torre, a l'altra banda de l'aparcament a tocar d'una creu, podem veure una tomba d'una cronologia imprecisa, possiblement dels segles IX o X. Per les seves dimensions sembla correspondre a un individu de poca alçada, possiblement un infant o adolescent. És de forma rectangular, retallada a la roca on es dipositava el difunt estirat en decúbit supí. Posteriorment la tomba es cobria amb lloses de pedra i es protegia amb terra.
Tota aquesta descripció és un resum dels panells explicatius que hi ha al voltant de la torre

Tomba medieval

COM ARRIBAR:
Desde Prats de Rei hem d'agafar la carretera BV1031 amb direcció Igualada i a aproximadament dos km trobem a mà dreta una carretera. Està indicada, de totes maneres la torre es veu de lluny i serveix de guia

MÉS INFORMACIÓ:

diumenge, 23 de febrer del 2014

Jaciment del Born

 
Ja havia comentat que a vegades marxem a l’altra punta del món a veure restes arqueològiques i no coneixem les que tenim al barri del costat, i és el que farem aquesta vegada.
Carrer del Bornet

Un jaciment espectacular en
 quant a dimensió i importància és el de l’antic Mercat del Born a Barcelona. Més enllà dels sentiments nacionalistes que pot tenir el visitant envers aquestes ruïnes, i que no vull entrar a aquest blog, aquí trobem 8000m2 d’una ciutat del segle XVIII.
 






Gràcies a què s’ha pogut conservar gran quantitat de documentació de la època, com testaments, contractes de compravenda, etc., Sabem fins i tot qui vivia a les cases, els seus treballs, el nivell social i les comoditats que podien tenir als seus habitatges.
Safaretjos i pou

Aquestes restes corresponen a la zona
 preindustrial i de negocis de la ciutat. No oblidem que estava a tocar del port.
Per
 situar nos una miqueta…. Durant la Guerra de Successió, la major part de Catalunya pren part per L’arxiduc Carles d’Àustria a l'igual que mitja Europa. L’altra mitja encapçalada per Castella i França és posa al costat de Felip de Borbó. Finalment L’arxiduc deixa la lluita per la corona de la Monarquia Hispànica per prendre la corona del Sacre Imperi Romanogermànic. Evito fer-me pesat posant els tractats i altres que es firmen. El resultat és que Felip V es queda com a rei de la Monarquia Hispànica a canvi de renunciar al tron de França.

Catalunya es queda sola. Les
 potencies europees, abandonen la lluita i capitular equival a perdre totes les lleis i llibertats que fins ara tenien com a país. Finalment es preparen per resistir-hi sols enfront dels exèrcits castellans i francesos.

 
La ciutat de Barcelona pateix un setge de més d’un any amb una pluja de bombes diàries. Després d’una lluita heroica la ciutat capitula l’11 de setembre de 1714.
Acabada la guerra els supervivents refan la seva vida i la seva ciutat i
 és l'any 1716 que el govern borbònic decreta la construcció d’una ciutadella militar. Com a zona de protecció crea un perímetre de seguretat fent que tots els habitatges que hi havia dins d’aquesta àrea fossin enderrocats pels seus propietaris.

El que trobem avui
 és un metre del nivell d’aquestes antigues cases, llindars de portes, principis d’escales, pous, paviments i fins i tot el Rec Comtal. Gran quantitat d’objectes de la vida quotidiana de la ciutat i que amb el desnonament els seus propietaris no  van poder-se endú. 

El que en va impactar van ser la gran quantitat de bales de canó que es van trobar. S’han calculat que es van rebre 3 per habitant.

No em vull estendre més. Recomanar la visita guiada al jaciment i a les exposicions:
Permanent – Barcelona 1700 de les pedres a les persones
Temporal - Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714.

 
MÉS INFORMACIÓ:
Per visites i informació del jaciment:

http://elborncentrecultural.bcn.cat/ca/jaciment

Per informació de les excavacions:

diumenge, 29 de setembre del 2013

Poblat ibéric del Castell - L'acròpolis

En el seu dia ja hi vaig fer una entrada sobre aquest poblat indigeta. Aquest any vaig pujar a la part alta, l'acròpolis. He de dir que arran de les pluges que van caure anys anteriors van fer malbé el camí i actualment esta prohibida la pujada.

Aquí trobem dues grans cisternes i el que crec que és una gran sitja.

Us deixo algunes fotos perquè veieu aquesta part del poblat que no és visitable, tot i qui si us salteu la cadena que barra el pas, és una visita molt recomanable per les cisternes i per les vistes

cisterna 1

cisterna 1

sitja

acròpolis

sitja 1

sitja 2