Dolmen de Can Gurri

Un altre monument megalític que trobem a la Serralada litoral es el Dolmen de Can Gurri

Es troba entre els termes de Vallromanes i Alella.

Es un sepulcre de corredor tipus galeria catalana. Esta bastit amb lloses de granit. La cambra es quadrangular i s'obre a l'exterior per un passadís format per blocs de pedra alineats paral·lelament.

Serra Rafols el va excavar l'any 1955 trobant un paviment groller. Va tenir dues fases d'ocupació la superior es del bronze final i va aparèixer un punyal metàl·lic. Per sota del paviment van apareixerà dues puntes de sagetes de sílex amb aletes.

Pels voltants hi ha pedres que poden pertanya a la cambra funerària o del túmul.

El túmul, que en el seu moment estava delimitat per blocs granítics formant un cercle d'uns 20 m de diàmetre, esta molt erosionat però hi ha restes visibles al sector sud

Mides:

Longitud maxima 3,7 m

Amplaria capçalera 1,3 m

Amplaria al passadís 0,9 m

Alçada maxima 0,95 m

COM ARRIBAR
Des de Barcelona agafem la B-20,seguint per la carretera B-500 cap a Mollet.Al arribar a la part mes alta poc després d'una corba molt tancada, agafem un carrer que surt a ma dreta,On està el restaurant " El Cau" (veiem les senyals del GR-92) fins a una cadena on hem de deixar el cotxe.
Agafem la pista del GR que va fent pujada fins que arribem a un coll on trobem alguns pins pinyers força grans i uns dipòsits d'aigua de fibra de vidre. Aquí veiem un caminet que surt cap a l'esquerra just darrera d'un gran pi. Aquest camí passa entre mig d'unes vinyes que semblen abandonades. Quan arribem a dalt de la vinya sortim a una pista. Si tirem a l'esquerra arribaríem al turo de Galceran. Nosaltres tombem cap a la dreta passant de llarg primer una pista i desprès un altre totes dues cap a l'esquerra. Desprès de pujar una miqueta el camí comença a baixar fent revolts fins que arribem a un senyal del GR 97.3. Aquí si tirem cap a l'esquerra arribaríem al Dolmen i al poblat ibèric de Castellruf. Nosaltres tombarem cap a la dreta fins que arribem a un punt a on a ma esquerra surt una pista i cap a la dreta continua el GR i comença a baixar cap al mar. Agafarem el camí de l'esquerra i als pocs metres trobem a ma dreta una indicació del dolmen i a uns 20 m bosc endins el trobem

La torre del telègraf al Puiggracios.

Quan fem l'a excursió del poblat ibèric del Puiggracios -- El Clascar trobem

un element curiós, al costat del pàrquing del santuari del Puiggracios, es una torre del telègraf òptic.

Va ser edificada l'any 1854 i es troba en perfecte estat se conservació. Esta declarada com a Be Cultural d'Interes Nacional.

Aquesta torre forma part d'un sistema de comunicació consistent en un aparell situat a distància visual d'un altre aparell similar. L'operador condueix uns controls que situen els elements del telègraf en una posició recognoscible per la torre següent. Aquesta repeteix el missatge i aixi successivament.

Els senyals es feien mitjançant uns elements mòbils fixats en un suport de fusta muntat a dalt de la torre. El missatge es desxifrava en el lloc de destí mitjançant codis establerts.

A les torres hi havia una guarnició del Cos de Telègrafs Militars un dels quals es mantenia permanentment en alerta. A la torre del Puiggraciós hi habitaven a una petita capella dels segle XV que hi ha al costat mateix.

A Catalunya es va construir una gran xarxa amb aquest tipus de comunicació, van haver un total de 16 línies amb 77 torres

Deixo dos links força interessants sobre aquest antic sistema de comunicació a Catalunya:

http://www.raco.cat/index.php/Lauro/article/viewFile/48352/51397

http://www.coit.es/foro/pub/ficheros/la_telegrafia_optica_en_cataluna_r._b9094470.pdf

El Clascar o Castell de Bertí

Desprès d'uns mesos d'inactivitat torno a escriure sobre una masia curiosa que trobem al ben mig dels Cingles de Bertí al municipi de Sant Quirze de Safaja al Vallès Oriental. Es tracta del Clascar o Castell de Bertí. Tot i que la vista, sobre tot de lluny ens sembli d'un castell medieval, en realitat es tracta d'una restauració de principis del segle XX.

Aquest mas ja està documentat l'any 987. Mes tard un document de l'any 1298 ens indica que el castell pertanyia als barons de Centelles.

Es al segle XIV quan s'esmenta a Guillem de Clascar encara sota el domini dels barons de Centelles com a senyor del castell. I es al segle XVI quan la propietat passa als senyors de Bell-lloc.

La restauració actual va ser a començaments dels segle XX pels últims propietaris, la família Almirall. Van col.locar molts elements arquitectònics d'estil medieval. Com finestres geminades d'arc trevolat.

Mirant amb detall i al meu parer sembla un trencaclosques ja que cada element es diferent.

L'element que més destaca es la torre amb merlets i finestrals gòtics. I un altre element destacable es una gran reixa de ferro que protegeix una de les finestres de la construcció.

Just al darrera en un bosc d'alzines trobem una curiosa capella de forma rodona dedicada al Sant Crist.

Tot i que al 1949 va ser catalogat com a Bé Cultural de interes Nacional lamentablement el conjunt ha patit les destroces dels brètols i es troba en estat ruïnós.

Es una excursió molt recomanable tant per la visita al castell com per les vistes panoràmiques que trobem als Cingles.

Un altre element curiós que trobem es una antiga bòbila

COM ARRIBAR:

Des de el poble de l'Ametlla del Vallès, hem d'agafar el carrer principal, sempre cap amunt en fins que trobem un senyal cap a l’esquerra amb direcció Puiggracios i al Serrat de l'Ocata, el passem de llarg i sempre cap amunt de la muntanya arribarem al Santuari del Puiggracios. Aquí deixem el cotxe. No oblideu fer un cop d'ull a la torre del telègraf òptic. Pel darrera del santuari surten dues pistes forestals, agafem la de l'esquerra, on hi ha la font, la pista va envoltant la muntanya cap a l'esquerra fins que arribem al coll D'En Tripeta. Durant tot el camí anirem seguint les marques del PR (colors groc i blanc). Passat el coll D'en Tripeta continuem per un penya-segat fins que arribem, a una explanada amb una casa. Aquí si volem visitar la bòbila agafem el camí de la esquerra. Un cop passat una bassa d'aigua el camí es bifurca i nosaltres agafem el camí de la dreta. Trobem la bòbila al costat del camí. Desde la esplanada fins a la bòbila no trigarem mes de 10 minuts. Per arribar al castell seguim sempre pel PR.
Si volem allargar l'excursió podem pujar al poblat ibèric del Puiggracios del que ja he publicat anteriorment

Dolmen de la Roca d'en Toni i necròpolis de Can Boquet

El dolmen de la Roca d'en Toni es troba situat al terme municipal de Vilassar de Dalt. Va ser documentat per primera vegada l'any 1904 per Francesc Carreras Candi. La seva datació es pot situar entre el 2500 aC fins el 1800 aC, en el període que es coneix com Calcolític o Eneolític. Es tracta d'una petita galeria catalana de planta trapezoïdal amb dues pedres dretes a cada costat, una de les quals fa de capçalera al fons. Un altre posada plana damunt fa de coberta. La planta de la cambra es quadrangular. Del corredor només resten dues lloses que segueixen en línia recta la de la cambra. Una d'aquestes lloses va ser col·locada posteriorment al seu lloc desprès de consultar una fotografia del 1907. Del túmul no resta res.

La Roca d'en Toni ha estat excavada com a mínim en quatre ocasions. Primer al principis del segle XX pel Centre Excursionista de Catalunya. La segona per Pere Bosc Gimpera. La tercera al voltant de l'any 1950 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt i la quarta el 1982 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat.

Només a la primera intervenció es van trobar algun restes de materials però no es va fer cap estudi i actualment es desconeix on es troben

.

A pocs metres del dolmen trobem una petita necròpolis medieval formada per set tombes, una d'elles d'un nen, Bastides amb lloses de granit. Es van descobrir l'any 1974 soterrades al camp de conreu.

Totes presentaven les mateixes característiques morfològiques, planta rectangular i orientades cap a Llevant. Les cistes estaven fetes amb pedres de mida regular i cobertes amb grans lloses rectangular i allargades.

La millor conservada tenia l'esquelet amb la forma en que es va enterrar, amb els braços i les cames estirades

 

COM ARRIBAR: Des de Vilassar de Dalt enfilem poble amunt pujant pel carrer d'Àngel Guimerà fins que arribem a una pista sense asfaltar. Per aquí trobarem senyals que ens portaran a l'oficina d'informació de can Boquet i al dolmen.

Deixo el link de la Diputació que es el que vaig fer servir jo.

http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp?parc=6&m=61&s=371&o=1

Com a comentari puc dir que es una pista molt transitada per cotxes per lo que si algú vol fer una passejada tranquil·la millor que s'oblidi

El poblat medieval de la Palomera (Saldes)

Va ser estudiar per primera vegada als anys 60 quan es van posar al descobert un conjunt d'habitatges de planta rectangular i quadrada que formaven un carrer

Segons les ultimes actuacions arqueològiques realitzades, el poblat medieval del Roc de Palomera al poble de Saldes esta format per un conjunt de 27 habitatges.Es tracta d'un poblat de pastors que tancaven els ramats a les balmes situades a la part inferior del roc. Va estar habitat del s.XII fins al s.XV
El poblar esta construït al cim d'un gran roc, te un únic accés per un caminet amb ziga-zaga. Està situat a un lloc estratègic amb un carrer principal amb els habitatges als costats. La paret del fons de les cases formen la muralla que les envolta. Aquest habitatges  eren d'una sola planta, les parets estaven aixecades directament sobre la roca mare pels mateixos pagesos, amb pedres de tamany mitjà. I com a molt amb tres habitacions.
Actualment esta molt malmès
COM ARRIBAR: Del poble de Saldes al Berguedà sortim per la carretera amb direcció a Gósol. Al arribar al Coll de Trapa agafem una pista asfaltada que ens porta al Parc d'Aventura la Plalomera, als peus de la serra d'Esija. Esta indicat. A uns 4 km arribem a la Pleta de la Vila on estan les oficines del parc i on trobem una indicació del poblat. Està perfectament senyalitzat.

POBLAT IBERIC DEL PUIG CASTELAR (Sta.Coloma de Gramenet)

El poblat ibèric del Puig Castellar està situat al Turó del Pollo per sobre de Santa Coloma de Gramenet. Amb una superfície d'uns 4000 metres quadrats es un dels mes coneguts de la zona litoral ja que va ser descobert l'any 1902 i desde aleshores s'han anat fent excavacions periòdicament.

El seu emplaçament li permetia unes magnifiques condicions defensives i de control del territori, a més d'una perfecta comunicació visual amb els poblats laietans que l'envoltaven (Montjuïc, Turo de la Rovira, el Mas Boscà, el del Turó de Montgat,el de Ca n'Oliver i el Turó de les Maleses). A la zona de la plana hi havien altres assentaments vinculats al poblat com l'assentament rural de Can Calvet i les Sitges del carrer d'Extremadura.
Es va ocupar desde el segle VI aC fins a l'inici del segle II aC moment en que es va abandonar de forma sobtada coincidint amb els esdeveniments de la Segona Guerra Púnica o de la revolta indígena sufocada pel cònsol Cató.


L'estructura urbanística s'adapta a les característiques del terreny i les cases s'aixequen en terrasses. Està envoltat per un mur de tanca sent aquest mes potent a la zona d'accés al poblat. Aquest accés es feia a través d'un corredor estret , franquejat per dos mur que tenien al final una porta. Travessada aquesta primera porta s'accedia a una petita plaça ho hi havien dues noves portes que conduïen als dos carrers principals del poblat.
Els habitatges eren fonamentalment un lloc d'aixopluc ja que la major part de la vida es feia al carrer. Els murs de les cases tenien el sòcol de terra i les parets eren de tàpia o tovot y la coberta era un embigat amb troncs de fusta i un entramat de canyes cobertes d'argila amb un únic forat per la sortida de fums. Actualment hi ha una casa reconstruïda.

Tal com he comentat abans el poblat va ser abandonat a corre-cuita, deixant els seus habitant gran quantitat d'objectes de valor, sent els mes importants un capfoguer de ferro amb el cap d'un toro i un tresor de dracmes de plata emporitans. També un crani travessat per un clau de ferro. Actualment els materials procedents de l'excavació es poden veure al Museu de la Torre Balldovina i al Museu d'Arqueologia de Catalunya.


COM ARRIBEM:Des de Barcelona, agafem la carretera B-20 i prenem la sortida 21 just la que ve després de Montigalà, fins que trobem la carretera BV5011 cap a Montcada. Al mirador de La Vallensana continuem la pista travessant l'urbanització fin que trobem la cadena que tanca el camí. Normalment per aqui hi ha lloc per aparcar el cotxe.Seguim a peu per la pista tenim el poblat al turó just devant.

El Castell de Saldes

A sobre del petit poble de Saldes al Berguedà i als peus del Pedraforca, trobem les runes del Castell de Saldes. Surt documentat per primera vegada l'any 1068, quan Galceran, fill de Sicardis jura fidelitat a Guillem Ramon, comte de Cerdanya. L'any 1118 sent Ramon Berenguer III el senyor del castell, passà al comptat de Barcelona. L'any 1165 el senyors del castell eren Galceran i Berenguera de Pinós. Va canviar varies vegades de senyor.
Entre els anys 1306 i 1316 les forces del rei Jaume II van ocupar aquest castell junt amb el de Bagà, Gavarrós, i Gósol.
L'any 1484, durant la revolta dels remences, estigué en perill de ser pres pels pagesos
Al segle XVII, aquest castell pertanyia al duc d'Alba.
Actualment es troba en estat de runa, conserva part de les muralles exteriors, l'església de Sta Maria i el pati. La part mes interessant es una gran sala del segle XIII, coberta amb volta apuntada i amb porta d'arc de mig punt.
L'ermita de santa Maria del Castell és una petita església, de la qual es tenen notícies des del segle XIII en què era l'església del castell, consta d'una petita nau rematada per un absis ovalat i coberta amb volta apuntada. La porta es troba orientada cap a tramuntana, fruit de les reformes fetes en el segle XVII. Durant la Guerra Civil es va perdre la talla romànica de la Mare de Deu del Castell

COM ARRIBAR: El cami esta senyalitzat, sortim de la Plaça de davant de l’Ajuntament en direcció a l’església, que deixarem a la nostra esquerra, passat per un carreró estret, al final del qual girarem a l’esquerra, enfilant un camí amunt, és la Canalassa.
En un cinc minuts serem al cap d’amunt i continuarem per un camí mes ample, de pla i cap a la dreta. En uns pocs minuts més arribarem a una casa -Cal Calderer -, que deixarem a la nostra dreta tot passant per un caminet just a tocar la paret de la casa. Pocs metres de camí i davant nostre apareixeran el Castell i  l’ermita de Sta. Maria